No sé si es pot apreciar molt bé... però sota el paraigües blanc de la foto del mig hi ha en Gandalf!!
dilluns, 10 de desembre del 2007
Com semblar anglès i no morir en l'intent
Bé, ja sé que us vaig escriure ahir però és que m'he posat malalta, porto tot el dia al llit i ara no puc dormir perquè m'he passat el dia clapant, així que com que dimecres ja torno cap a Catalunya he pensat que estaria bé fer un petit resum del que he après dels aborigens de la Gran Bretanya durant aquests primers mesos, però sobretot donar 4 consells per aquells qui vulguin passar desapercebuts a Anglaterra.
El primer de tot que cal fer és fer-se una compta de Facebook. Si no tens Facebook aquí no ets ningú. El Facebook és com... no sé, com una comunitat d'internet on hi afegeixes els teus amics i bé, pots enviar-los coses i jocs i fins i tot fer testos al més pur estil "Super Pop". Jo me n'he hagut de fer una perquè resulta que els de la meva classe es comuniquen a través d'això! Que la primera cosa que van fer els representants dels estudiants va ser fer un grup a Facebook! En fi, aquesta gent poden arribar a tenir-hi centenars d'amics! I s'hi passen el dia! Els hi treus el Facebook i se'ls acaba la vida social. S'ha de reconèixer però que és útil per a algunes coses, com per exemple a mi m'ha servit per a retrobar-me amb alguna de la gent que era a Bèlgica amb mi! Això està bé.
Segon, i very important! Us heu de llegir els 7 llibres de Harry Potter, perquè constantment a la vida diària, als diaris, fins i tot a les classes del master, hi ha referències als seus llibres! Quina por! Que fins i tot hem de fer grups per a un treball i trauran els paperets de dins un barret! Espero que no m'enviin a Slytherin! No, en serio, és una exageració, aquí literariament sembla que hagin passat de Shakespeare a J.K. Rowling, i en realitat tenen molts altres bons escriptors. I a veure, Harry Potter no està malament, és distret, però no deixen de ser llibres per a nens!
I què passa si barregem aquests dos primers conceptes, o sigui, tindrà Harry Potter una compta a Facebook? Doncs en té 28! Bé, hi ha 28 persones que s'han posat el seu nom i inclús una foto d'ell i que van per la vida de bruixots... en fi... no comment.
Tercer, si ets anglès ets hidròfob. I no em refereixo a que no es dutxin, que hi ha de tot, però en general els que jo conec sí que es dutxen. Em refereixo a que quan plou no es mullen! I porten la mateix merda paraigües que tu, però quan tu tens els texans enganxats fins a l'alçada de la cuixa ells continuen secs! És molt increïble i no sé com ho fan! Però a la mani quan jo ja estava xopa veia a la gent del voltant i als anglesos que venien amb mi i estaven secs! I no, no té explicació... és que no ho entenc! Si algú hi troba una explicació plausible serà més que benvinguda.
Quart... s'ha de comprendre el concepte de Tea Party. Jo encara estic en procés perquè no he assistit a cap, havia d'anar a una demà però de la manera que em trobo no crec que hi vagi. De fet és l'americà el que porta dies dient que hem de fer una tea party, però ha estudiat aquí i els anglesos de seguida van dir que sí o sigui que suposo que és algo que ha après aquí. He preguntat però he rebut respostes ambigües sobre el tema, hmmm... no sé si es tracta de beure tant de tè com puguis, no sé si hi ha diferents tes, no sé si hi ha música, no sé si hi ha alcohol... l'únic que sé és que l'americà volia fer galetes de "ginger" (no sé què és el ginger...) però amb lo despistat que és aquest home a l'igual enlloc de sucre hi posa sal i ja l'hem liada. A mi la veritat és que Tea Party em suggereix un grup de iaies vestides en tons pastel (rosa i blau bàsicament) menjant galetes i jugant al Mouse. Continuaré fent investigacions en aquest sentit...
De totes maneres, després del shock inicial ara estic trobant gent anglesa que val la pena o sigui que estic contenta!
Petonets a tots i fins ben aviat!
Mireia
El primer de tot que cal fer és fer-se una compta de Facebook. Si no tens Facebook aquí no ets ningú. El Facebook és com... no sé, com una comunitat d'internet on hi afegeixes els teus amics i bé, pots enviar-los coses i jocs i fins i tot fer testos al més pur estil "Super Pop". Jo me n'he hagut de fer una perquè resulta que els de la meva classe es comuniquen a través d'això! Que la primera cosa que van fer els representants dels estudiants va ser fer un grup a Facebook! En fi, aquesta gent poden arribar a tenir-hi centenars d'amics! I s'hi passen el dia! Els hi treus el Facebook i se'ls acaba la vida social. S'ha de reconèixer però que és útil per a algunes coses, com per exemple a mi m'ha servit per a retrobar-me amb alguna de la gent que era a Bèlgica amb mi! Això està bé.
Segon, i very important! Us heu de llegir els 7 llibres de Harry Potter, perquè constantment a la vida diària, als diaris, fins i tot a les classes del master, hi ha referències als seus llibres! Quina por! Que fins i tot hem de fer grups per a un treball i trauran els paperets de dins un barret! Espero que no m'enviin a Slytherin! No, en serio, és una exageració, aquí literariament sembla que hagin passat de Shakespeare a J.K. Rowling, i en realitat tenen molts altres bons escriptors. I a veure, Harry Potter no està malament, és distret, però no deixen de ser llibres per a nens!
I què passa si barregem aquests dos primers conceptes, o sigui, tindrà Harry Potter una compta a Facebook? Doncs en té 28! Bé, hi ha 28 persones que s'han posat el seu nom i inclús una foto d'ell i que van per la vida de bruixots... en fi... no comment.
Tercer, si ets anglès ets hidròfob. I no em refereixo a que no es dutxin, que hi ha de tot, però en general els que jo conec sí que es dutxen. Em refereixo a que quan plou no es mullen! I porten la mateix merda paraigües que tu, però quan tu tens els texans enganxats fins a l'alçada de la cuixa ells continuen secs! És molt increïble i no sé com ho fan! Però a la mani quan jo ja estava xopa veia a la gent del voltant i als anglesos que venien amb mi i estaven secs! I no, no té explicació... és que no ho entenc! Si algú hi troba una explicació plausible serà més que benvinguda.
Quart... s'ha de comprendre el concepte de Tea Party. Jo encara estic en procés perquè no he assistit a cap, havia d'anar a una demà però de la manera que em trobo no crec que hi vagi. De fet és l'americà el que porta dies dient que hem de fer una tea party, però ha estudiat aquí i els anglesos de seguida van dir que sí o sigui que suposo que és algo que ha après aquí. He preguntat però he rebut respostes ambigües sobre el tema, hmmm... no sé si es tracta de beure tant de tè com puguis, no sé si hi ha diferents tes, no sé si hi ha música, no sé si hi ha alcohol... l'únic que sé és que l'americà volia fer galetes de "ginger" (no sé què és el ginger...) però amb lo despistat que és aquest home a l'igual enlloc de sucre hi posa sal i ja l'hem liada. A mi la veritat és que Tea Party em suggereix un grup de iaies vestides en tons pastel (rosa i blau bàsicament) menjant galetes i jugant al Mouse. Continuaré fent investigacions en aquest sentit...
De totes maneres, després del shock inicial ara estic trobant gent anglesa que val la pena o sigui que estic contenta!
Petonets a tots i fins ben aviat!
Mireia
diumenge, 9 de desembre del 2007
Londres es mulla pel Canvi Climàtic!
Bones!!! Com anem? Segur que ja tots ben impregnats de l'esperit nadalenc, que segur que us heu sorprès a vosaltres mateixos tararejant nadales! Jo aquest any m'he passat a l' "ande ande ande la Mari Morena..." y a "los peces en el río". Hem hagut de trobar cançons en comú amb l'Ana de Santander, i aviat anirem a cantar per sota els balcons d'Oxford. La veritat és que Londres està ple de llums! Però a Oxford no hi ha gaire esperit nadalenc, aquí no estan per tonteries, a estudiar!
Bé, jo avui estic emocionada!!
Emocionada perquè Londres s'ha mullat pel Canvi Climàtic! Malgrat el temps desastrós uns quants milers de persones hem aguantat la pluja estoicament i hem fet tot el recorregut des del Big Ben fins a l'ambaixada americana! Els eslogans no eren molt originals que diguem... però bé, es fa el que es pot! Però estic emocionada de veure que en realitat aquí hi ha gent que sí que reacciona davant de les coses! A més va ser un noi anglès de la meva classe qui va proposar d'anar-hi! Ha pujat 10 punts! I clar, l'única que s'hi ha apuntat he sigut jo i m'hi he endut a l'Ana de Santander, que s'apunta a un bombardeo, i ens ho hem passat bé! Hem parat a fer un cafè, és veritat, però és que estàvem xops! He entès en part perquè no es manifesten tant aquí... pots agafar unes pulmonies! Bé, i segur que tots vosaltres us ho esteu preguntant... què he de fer per ser el rei/reina de la manifestació? Doncs bé, aquí a Anglaterra en concret es tracta de quedar amb les amigues just abans. Compres una tela de color verd brillant, mitges negres, calcetes verdes i un antifaç verd. T'ho poses tot, clar, s'entén que les calces van per sobre les mitges eh? I Babum! 3 prototips de capità/ana enciam! Han triomfat com les "palomites" que fins i tot els han estat fent fotos en diverses posicions al capdavant de la mani! Desbancats han quedat el supermosquito, un parell de tigres, un os polar i altres variants d'animals indefinits però sempre molt peluts, i és que els hi encanta a aquesta gent disfrassar-se de coses rares!
Emocionada perquè avui he quedat amb la Montse a Londres!! Sí sí i és que les visites omplen d'energia!! I m'ha encantat compartir uns moments amb ella i en Cris, perquè encara que hagi estat breu hem anat a un lloc molt especial! Una juguetería de 5 plantes que hi ha a Oxford Street! On hem vist el que representa ser nen ara... uns avions nens! Que els tires i et tornen a la mà! I uns bomerangs que també! Una espècie de bola de lego que es fa enorme quan l'estires (de totes maneres recordava una mica un virus...) i tot el que us pugeu imaginar. I això que ha estat un vist i no vist perquè hi havia tantíssima gent que ens hem agobiat ràpìd, ja ens coneixeu també, som de poble nosaltres ;p Ara, aquells avions de paper que feiem nosaltres, amb els alerons, que volaven força bé malgrat la rudesa del material, i que decoràvem a la nostra manera no els canvio per a res!!
Emocionada perquè he vist un espectacle de circ molt xulo! Són una companyia que s'anomena "7 fingers" o "7 doigts" que en realitat són de Quebec. I està formada per ex-components del Cirque du Soleil. Valen la pena si els podeu veure a algun lloc. És una barreja entre circ i teatre, i està bé, a mi m'ha agradat. A veure, no té l'espectacularitat del Cirque du Soleil ni ho pretén, tampoc no és tant a l'engròs, però els funambulistes són molt bons!!
I emocionada perquè dimecres ja torno cap a Catalunya per a passar el Nadal!!! O sigui que espero veure-us ben aviat!! Ei!! I pel dinaret de dissabte a Olot! M'encanta!!
Un petonàs enorme a cada un!!
Mireia
Bé, jo avui estic emocionada!!
Emocionada perquè Londres s'ha mullat pel Canvi Climàtic! Malgrat el temps desastrós uns quants milers de persones hem aguantat la pluja estoicament i hem fet tot el recorregut des del Big Ben fins a l'ambaixada americana! Els eslogans no eren molt originals que diguem... però bé, es fa el que es pot! Però estic emocionada de veure que en realitat aquí hi ha gent que sí que reacciona davant de les coses! A més va ser un noi anglès de la meva classe qui va proposar d'anar-hi! Ha pujat 10 punts! I clar, l'única que s'hi ha apuntat he sigut jo i m'hi he endut a l'Ana de Santander, que s'apunta a un bombardeo, i ens ho hem passat bé! Hem parat a fer un cafè, és veritat, però és que estàvem xops! He entès en part perquè no es manifesten tant aquí... pots agafar unes pulmonies! Bé, i segur que tots vosaltres us ho esteu preguntant... què he de fer per ser el rei/reina de la manifestació? Doncs bé, aquí a Anglaterra en concret es tracta de quedar amb les amigues just abans. Compres una tela de color verd brillant, mitges negres, calcetes verdes i un antifaç verd. T'ho poses tot, clar, s'entén que les calces van per sobre les mitges eh? I Babum! 3 prototips de capità/ana enciam! Han triomfat com les "palomites" que fins i tot els han estat fent fotos en diverses posicions al capdavant de la mani! Desbancats han quedat el supermosquito, un parell de tigres, un os polar i altres variants d'animals indefinits però sempre molt peluts, i és que els hi encanta a aquesta gent disfrassar-se de coses rares!
Emocionada perquè avui he quedat amb la Montse a Londres!! Sí sí i és que les visites omplen d'energia!! I m'ha encantat compartir uns moments amb ella i en Cris, perquè encara que hagi estat breu hem anat a un lloc molt especial! Una juguetería de 5 plantes que hi ha a Oxford Street! On hem vist el que representa ser nen ara... uns avions nens! Que els tires i et tornen a la mà! I uns bomerangs que també! Una espècie de bola de lego que es fa enorme quan l'estires (de totes maneres recordava una mica un virus...) i tot el que us pugeu imaginar. I això que ha estat un vist i no vist perquè hi havia tantíssima gent que ens hem agobiat ràpìd, ja ens coneixeu també, som de poble nosaltres ;p Ara, aquells avions de paper que feiem nosaltres, amb els alerons, que volaven força bé malgrat la rudesa del material, i que decoràvem a la nostra manera no els canvio per a res!!
Emocionada perquè he vist un espectacle de circ molt xulo! Són una companyia que s'anomena "7 fingers" o "7 doigts" que en realitat són de Quebec. I està formada per ex-components del Cirque du Soleil. Valen la pena si els podeu veure a algun lloc. És una barreja entre circ i teatre, i està bé, a mi m'ha agradat. A veure, no té l'espectacularitat del Cirque du Soleil ni ho pretén, tampoc no és tant a l'engròs, però els funambulistes són molt bons!!
I emocionada perquè dimecres ja torno cap a Catalunya per a passar el Nadal!!! O sigui que espero veure-us ben aviat!! Ei!! I pel dinaret de dissabte a Olot! M'encanta!!
Un petonàs enorme a cada un!!
Mireia
dissabte, 3 de novembre del 2007
Las PUMAS a Oxford!!
I és que no cada dia es tenen visites d'aquesta categoría!!! Després de 5 anys "las pumas" atacan de nuevo!! Per qui no les conegui aquestes són la Mayte i la Mamen, les meves compis de pis sevillanes a Edinburgh! Són la canya!! I avui han portat el sol, el somriure i l'alegria a Oxford!! Ara m'he de tornar a posar amb Popper i Kuhn, que no són tan bona companyia però...
Petons a tots!
Mireia
divendres, 2 de novembre del 2007
IMPACTES!
Bones!! Ara feia temps que no deia res a part de queixar-me de la calefacció eh? És que era un problemón! Que fa molta ràbia passar fred! I no pots dormir! Però bé, ara ja amb el meu super radiador tinc una habitació a temperatura tropical i sembla que tinc fins i tot més energia!!
En fi, i vosaltres què tal? Com va tot en les respectives posicions pel planeta? Molt enfeinats? Molta gresca? Heu menjat moltes castanyes i panellets? Aquí hi ha hagut una invasió de bruixes i dimonis al més pur estil Halloween.
Per aquí ara força enfeinada amb el master, ja que estem fent filosofia i en anglès! Mare de Déu senyor!! Però els profes són una passada i les classes m’encanten! L’altre dia ja vam agafar les càmeres de filmar i a la calle!!! Ueeeee!!! Jejeje I amb els companys de classe millor, suposo que s’han de conèixer a poc a poc. Fins i tot m’he reconciliat amb el que em va dir allò de l’accent horrible! I penso que potser no ens vam entendre i potser parlava del seu accent en espanyol o va dir algo que no volia dir perquè en realitat és maco.
A més he descobert que hi ha més internacionals!! Bé, o semis, perquè molts tenen el pare d’un lloc i la mare de l’altre. La mexicana es la canya, i compartim els nostres traumes amb la societat anglesa. I hi ha una india que es maquíssima també, i un americà molt maco també. Estic contenta!!!
De totes maneres això no treu que aquesta gent m’impacti. I jo els impacto. Ens impactem mútuament. És que tenen cada cosa! Els anglesos no es toquen!! I no es toquen vol dir no es toquen, perquè si en toques un, es queda tot garratibat i queda com congelat, és una mica com passar pantalles d’algun joc de la play station. Clar, quan vaig arribar jo no ho recordava això, així que el primer dia de classe en vaig tocar un, però li vaig tocar l’ombro (no us penseu!) en plan “ei, has parlat molt bé com a representant del nostre grup”, i va quedar tot tens i jo crec que encara té una contractura. El pitjor és que des de llavors (fa un mes ja d’això) em mira de reüll! L’alemanya em va dir que si en toques un, d’anglès, és com si estiguessis dient, desitjo tant el teu cos que no puc controlar els meus instints! Que capullos que són... en fi, que espero que no ho veies ningú que li vaig tocar l’ombro! Perquè si no l’altra opció que em queda és començar a tocar a tothom! I tampoc és plan!
Es posen super vermells i de seguida, és molt bo! En crides un i és la cuenta atrás... 3...2...1... perdigot! Jeje I quan parlen a classe el mateix, si passessin un video sense veu es veurien cares que es van posant vermelles ara aquí ara allà. Flop! Flop! Flop! Això encaixa amb la teoria de l’americà, de que no ens parlen quasi perquè són molt tímids, jo pensava que eren uns bordes acabats i uns elitistes (que alguns també...).
Una altra cosa que m’ha impactat molt és que no m’han deixat entrar a la biblioteca d’Oxford! Resulta que aquí les biblioteques universitàries (depenent de la categoria que tenen) no deixen entrar a la gent del carrer, als ciutadans! Molt fort! És un sistema super elitista, en tenim dos a la classe que van estudiar a Oxford i es pensen que són vés a saber què! El pitjor ha estat quan m’he enterat que la meva uni tampoc deixa entrar a estudiants d’altres universitats a la biblioteca! Però això què és?! No representa que són centres del saber i que la cultura és per a tothom?! Una cosa és que no et deixin treure llibres, però ni consultar-los?! Després aquest d’Oxoford sobretot s’omplen la boca amb la cultura i venen les postaletes, les samarretes i tota l’història amb la típica imatge de l’estudiant en bicicleta... MENTIRA!!!
I clar, llavors què passa... una altre impacte i aquest el dedico a la Laura Guerrero!! Aquesta gent no saben qui és Plató!!!! Que en un grup de 6 només ho sabiem la mexicana i jo!! I els altres 4 que eren anglesos no sabien ni qui era Plató ni res sobre el mite de la Caverna!! Molt fort! És culpa del sistema educatiu que tenen, no és que siguin especialment tontos, però si fas ciències et passes els ultims anys abans d’anar a la uni fent 3 o 4 matèries i ja està, historia i filo eliminades. A més, total, ni parlava anglès ni està viu Plató no? Llavors per què preocupar-se? Molt malament! Però tenen collons també, perquè com que no sabien qui era van decidir que per no parlar bé l’anglès nosaltres erem entes inferiores i ens van ignorar completament. En fi...
I bé, us deixo ja que he de seguir amb en Karl Popper i en Thomas Kuhn i vosaltres ja deveu estar cansats de tant llegir.
A cuidar-se!! Molts petonets!!
Mireia
En fi, i vosaltres què tal? Com va tot en les respectives posicions pel planeta? Molt enfeinats? Molta gresca? Heu menjat moltes castanyes i panellets? Aquí hi ha hagut una invasió de bruixes i dimonis al més pur estil Halloween.
Per aquí ara força enfeinada amb el master, ja que estem fent filosofia i en anglès! Mare de Déu senyor!! Però els profes són una passada i les classes m’encanten! L’altre dia ja vam agafar les càmeres de filmar i a la calle!!! Ueeeee!!! Jejeje I amb els companys de classe millor, suposo que s’han de conèixer a poc a poc. Fins i tot m’he reconciliat amb el que em va dir allò de l’accent horrible! I penso que potser no ens vam entendre i potser parlava del seu accent en espanyol o va dir algo que no volia dir perquè en realitat és maco.
A més he descobert que hi ha més internacionals!! Bé, o semis, perquè molts tenen el pare d’un lloc i la mare de l’altre. La mexicana es la canya, i compartim els nostres traumes amb la societat anglesa. I hi ha una india que es maquíssima també, i un americà molt maco també. Estic contenta!!!
De totes maneres això no treu que aquesta gent m’impacti. I jo els impacto. Ens impactem mútuament. És que tenen cada cosa! Els anglesos no es toquen!! I no es toquen vol dir no es toquen, perquè si en toques un, es queda tot garratibat i queda com congelat, és una mica com passar pantalles d’algun joc de la play station. Clar, quan vaig arribar jo no ho recordava això, així que el primer dia de classe en vaig tocar un, però li vaig tocar l’ombro (no us penseu!) en plan “ei, has parlat molt bé com a representant del nostre grup”, i va quedar tot tens i jo crec que encara té una contractura. El pitjor és que des de llavors (fa un mes ja d’això) em mira de reüll! L’alemanya em va dir que si en toques un, d’anglès, és com si estiguessis dient, desitjo tant el teu cos que no puc controlar els meus instints! Que capullos que són... en fi, que espero que no ho veies ningú que li vaig tocar l’ombro! Perquè si no l’altra opció que em queda és començar a tocar a tothom! I tampoc és plan!
Es posen super vermells i de seguida, és molt bo! En crides un i és la cuenta atrás... 3...2...1... perdigot! Jeje I quan parlen a classe el mateix, si passessin un video sense veu es veurien cares que es van posant vermelles ara aquí ara allà. Flop! Flop! Flop! Això encaixa amb la teoria de l’americà, de que no ens parlen quasi perquè són molt tímids, jo pensava que eren uns bordes acabats i uns elitistes (que alguns també...).
Una altra cosa que m’ha impactat molt és que no m’han deixat entrar a la biblioteca d’Oxford! Resulta que aquí les biblioteques universitàries (depenent de la categoria que tenen) no deixen entrar a la gent del carrer, als ciutadans! Molt fort! És un sistema super elitista, en tenim dos a la classe que van estudiar a Oxford i es pensen que són vés a saber què! El pitjor ha estat quan m’he enterat que la meva uni tampoc deixa entrar a estudiants d’altres universitats a la biblioteca! Però això què és?! No representa que són centres del saber i que la cultura és per a tothom?! Una cosa és que no et deixin treure llibres, però ni consultar-los?! Després aquest d’Oxoford sobretot s’omplen la boca amb la cultura i venen les postaletes, les samarretes i tota l’història amb la típica imatge de l’estudiant en bicicleta... MENTIRA!!!
I clar, llavors què passa... una altre impacte i aquest el dedico a la Laura Guerrero!! Aquesta gent no saben qui és Plató!!!! Que en un grup de 6 només ho sabiem la mexicana i jo!! I els altres 4 que eren anglesos no sabien ni qui era Plató ni res sobre el mite de la Caverna!! Molt fort! És culpa del sistema educatiu que tenen, no és que siguin especialment tontos, però si fas ciències et passes els ultims anys abans d’anar a la uni fent 3 o 4 matèries i ja està, historia i filo eliminades. A més, total, ni parlava anglès ni està viu Plató no? Llavors per què preocupar-se? Molt malament! Però tenen collons també, perquè com que no sabien qui era van decidir que per no parlar bé l’anglès nosaltres erem entes inferiores i ens van ignorar completament. En fi...
I bé, us deixo ja que he de seguir amb en Karl Popper i en Thomas Kuhn i vosaltres ja deveu estar cansats de tant llegir.
A cuidar-se!! Molts petonets!!
Mireia
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Una monada!!!
Mireu quina monada de radiador que tinc!!!! Es enanito però pot convertir l'habitació en els tròpics en qüestió de mitja hora!!Ole Ole!! S'ha acabat passar fred dins el meu sac de 0 graus!! Serà el malson del meu landlord...
3 anys més tard...
La resposta del meu landlord al mail que li vaig enviar comentant-li que la calefacció no funciona a les hores que ell m'ha dit que s'engegava...
"The heating is working fine. If the radiators are cold this is because it's not cold enough (20 degrees approx) to switch the heating on automatically. This is room temperature."
Pero bueno! Aquest tio!! Sí, clar, també puc esperar a que em surtin estalactites a la finestra! Com que room temperature? Quin és aquest concepte de room temperature?? Quina barra que té!!!!!
Però bé, informar-vos que jo ja tinc un radiador que era d'en Jonathan, el noi que hi havia abans a la meva habita i que ha resultat ser un anglès revolucionari, que està en contra de les càmeres que hi ha per tot arreu filmant els teus moviments, que veu la incultura que els i ens està atacant, que veu que al seu país ningú no reacciona per res, que és crític amb el seu voltant i que quan no l'entenem ens repeteix les coses! Ja era hora de trobar gent com cal en aquest país!!
Així que el landlord ja pot anar fixant la room temperature, que jo em penso fer una room a temperatura tropical amb el meu super radiador i ell que vagi pagant la factura de l'electricitat!
A més m'he enterat que hi ha una oficina per gent que té problemes d'aquest tipus amb els landlords (lo pirates que deuen ser tots!!!) i potser m'hi passo per a tenir info sobre els meus drets i per comentar la situació.
Us escric aviat algo que no sigui sobre els meus problemes amb la calefacció, promès!
Petons!
"The heating is working fine. If the radiators are cold this is because it's not cold enough (20 degrees approx) to switch the heating on automatically. This is room temperature."
Pero bueno! Aquest tio!! Sí, clar, també puc esperar a que em surtin estalactites a la finestra! Com que room temperature? Quin és aquest concepte de room temperature?? Quina barra que té!!!!!
Però bé, informar-vos que jo ja tinc un radiador que era d'en Jonathan, el noi que hi havia abans a la meva habita i que ha resultat ser un anglès revolucionari, que està en contra de les càmeres que hi ha per tot arreu filmant els teus moviments, que veu la incultura que els i ens està atacant, que veu que al seu país ningú no reacciona per res, que és crític amb el seu voltant i que quan no l'entenem ens repeteix les coses! Ja era hora de trobar gent com cal en aquest país!!
Així que el landlord ja pot anar fixant la room temperature, que jo em penso fer una room a temperatura tropical amb el meu super radiador i ell que vagi pagant la factura de l'electricitat!
A més m'he enterat que hi ha una oficina per gent que té problemes d'aquest tipus amb els landlords (lo pirates que deuen ser tots!!!) i potser m'hi passo per a tenir info sobre els meus drets i per comentar la situació.
Us escric aviat algo que no sigui sobre els meus problemes amb la calefacció, promès!
Petons!
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Cuando el grajo vuela bajo hace un frío del carajo!
Doncs els Grajos, o les Graules (en català) deuen estar llepant el terra eh? Perquè fa un fred aquí!!! A la que em quedo quieta dins aquesta casa se'm posen els dits blaus! I penseu que a la finestra, per dins, s'hi condensa humitat com a sobre els vidres dels cotxes!!! Perquè l'humitat aquesta està per tot arreu! T'entra dins els ossos!!! Però clar, com que el "landlord" és més de la opinió de "Cuando vuela el Marabú baramba baruba barambambú" doncs m'estic congelaaaaaaaant!!! Li he enviat mails i el tio em diu que ho mira però res i jo aquí congelant-me!! Que fins i tot el bielorús té fred!! En fi, ho pagarà car car... perquè em penso comprar una estufa elèctrica d'aquestes i no sap la factura de l'electricitat que li arribarà!! Com pot ser tant rata?!! Si en treu una picossada del lloguer de tots plegats! A més, ens té els radiadors bloquejats, no els podem tocar... En fi, vaig a posar-me al meu sac de muntanya i a veure si demà surt el sol!!
divendres, 19 d’octubre del 2007
Tardor al Hyde Park
Bones per petició popular, bé, més aviat per petició de l'Iker, us penjo algunes fotos! És la tardor al Hyde Park! He intentat penjar un video que vaig fer de les fulles caient (video casero eh? força cutre) però no em deixa! Així que de moment us haureu d'acontentar amb les fotos. Us dedico la tardor del Hyde Park! Petons!
Hogar dulce hogar
Fa dies que notava que a la meva habitació hi havia alguna cosa que no acabava d’encaixar, a la nit hi havia poca llum malgrat ser petita i fàcil d’il·luminar...i avui, estirada al llit ho he vist!!! Mireu la foto!!! A part del “tremendu” estucat del sostre, que és extremadament hortera, per fer això no calia que perdessin tant de temps, guaiteu la làmpada!! Està posada al revés!!! Cap per avall!! I a més clar, amb aquest color “verde lago” la llum no passa i queda concentrada tota cap al sostre! Això és digne del gran arquitecte Monsieur Simon, el propietari de la meva casa a Bèlgica a qui li agradava experimentar amb escales minimalistes.
El landlord continua pensant que estem a la primavera i no hi ha nassos de que ens posi la calefacció, potser la tenim una hora al dia, i a sobre no pots graduar-ne la intensitat, ho té tot controlat, és més rata el tio! O sigui que vaig amb dos mitjons i tinc els peus congelats!!! I a la nit m’he hagut de posar dins el meu super sac que representa que aguanta fins a 0 graus i tenia fred! Em compraré un calefactor d’aquests elèctrics i llavors que flipi amb la factura de l’electricitat! Home, que ja està bé, això d’anar de super rata pel món!
Pel que fa els meus compis de pis. L’alemanya és molt maca, però super personaje! No té cadira sinó que té una mena de bola inflable gegant i seu allà, i el millor és que també se n’ha comprat una pel lloc on treballa. Clar que aquí si et dóna la gana et pintes la cara de rosa i surts al carrer i ni et miren, que l’altre dia vam anar a prendre una birra i va passar una tia en calces sobre unes xanques i la gent ni s’immutava. Ara que aquesta també, quines ganes, i amb el fred que fa! A part d’això a l’alemanya li encanta cuinar, i està tot el dia preparant menjar que posa en bossetes per al seu xicot i per als seus amics.
El Bielorus, bé, és macot i a més hi és super poc per casa perquè té la seva família en un altre poble d’anglaterra i clar, sempre que pot va cap allà.
I finalment el tros d’animal irlandès. Bé, doncs com us podeu imaginar no ha millorat la situació, ans al contrari, ja que té la cuina i el menjador mig colonitzats amb tots els seus bartuls i la merda que va deixant per tot arreu! L’altre dia a sobre va intentar obligar-me a sopar amb ell. Surto de casa a les 3 i dic bye i 5 minuts més tard m’envia un missatge al mòbil dient que està cuinant per 2 i que el sopar estarà a punt a les 4. I jo flipant, en plan, a veure, si acabo de sortir serà que tinc algo a fer noooo? I a part qui t’ha dit que vulgui sopar amb tu?? I a sobre vine a les 4! I quines són aquestes hores de sopar? Home! Però això què és! Total que em vaig emprenyar però em vaig controlar enviant un sms educat que deia: NO, thank you, I’m meeting a friend and I have things to do. No hi ha possibilitat de confusió no? Doncs em va contestar, no passa res el sopar t’estarà esperant. Però aquest tio és tonto o menja merda?! A veure, si queda una hora perquè estigui a punt el sopar serà que no has començat a cuinar, doncs treu la meitat dels ingredients perquè no penso venir. És que, de veritat, a part què és això? Una cosa és que estiguis cuinant i li diguis a un altre si s’apunta o que t’hagi sobrat menjar i l’ofereixis, però dir-li vine a les 4 que el sopar estarà a punt. I a sobre em pregunta que a quina hora em llevo... però això què és una esposa d’aquelles de l’època de la dictadura? Total que quan vaig arribar el sopar estava allà i evidentment no me’l vaig menjar perquè prefereixo menjar-me el meu menjar i no haver-lo de convidar jo un altre dia, i a més segur que ni es renta les mans abans de cuinar. I ara està així com ofès, però millor perquè així m’estalvio escoltar parides com que quan va ser a Mèxic com que no sabien pronunciar el seu nom li deien “cojón”.
En fi, que... hogar dulce hogar.
El landlord continua pensant que estem a la primavera i no hi ha nassos de que ens posi la calefacció, potser la tenim una hora al dia, i a sobre no pots graduar-ne la intensitat, ho té tot controlat, és més rata el tio! O sigui que vaig amb dos mitjons i tinc els peus congelats!!! I a la nit m’he hagut de posar dins el meu super sac que representa que aguanta fins a 0 graus i tenia fred! Em compraré un calefactor d’aquests elèctrics i llavors que flipi amb la factura de l’electricitat! Home, que ja està bé, això d’anar de super rata pel món!
Pel que fa els meus compis de pis. L’alemanya és molt maca, però super personaje! No té cadira sinó que té una mena de bola inflable gegant i seu allà, i el millor és que també se n’ha comprat una pel lloc on treballa. Clar que aquí si et dóna la gana et pintes la cara de rosa i surts al carrer i ni et miren, que l’altre dia vam anar a prendre una birra i va passar una tia en calces sobre unes xanques i la gent ni s’immutava. Ara que aquesta també, quines ganes, i amb el fred que fa! A part d’això a l’alemanya li encanta cuinar, i està tot el dia preparant menjar que posa en bossetes per al seu xicot i per als seus amics.
El Bielorus, bé, és macot i a més hi és super poc per casa perquè té la seva família en un altre poble d’anglaterra i clar, sempre que pot va cap allà.
I finalment el tros d’animal irlandès. Bé, doncs com us podeu imaginar no ha millorat la situació, ans al contrari, ja que té la cuina i el menjador mig colonitzats amb tots els seus bartuls i la merda que va deixant per tot arreu! L’altre dia a sobre va intentar obligar-me a sopar amb ell. Surto de casa a les 3 i dic bye i 5 minuts més tard m’envia un missatge al mòbil dient que està cuinant per 2 i que el sopar estarà a punt a les 4. I jo flipant, en plan, a veure, si acabo de sortir serà que tinc algo a fer noooo? I a part qui t’ha dit que vulgui sopar amb tu?? I a sobre vine a les 4! I quines són aquestes hores de sopar? Home! Però això què és! Total que em vaig emprenyar però em vaig controlar enviant un sms educat que deia: NO, thank you, I’m meeting a friend and I have things to do. No hi ha possibilitat de confusió no? Doncs em va contestar, no passa res el sopar t’estarà esperant. Però aquest tio és tonto o menja merda?! A veure, si queda una hora perquè estigui a punt el sopar serà que no has començat a cuinar, doncs treu la meitat dels ingredients perquè no penso venir. És que, de veritat, a part què és això? Una cosa és que estiguis cuinant i li diguis a un altre si s’apunta o que t’hagi sobrat menjar i l’ofereixis, però dir-li vine a les 4 que el sopar estarà a punt. I a sobre em pregunta que a quina hora em llevo... però això què és una esposa d’aquelles de l’època de la dictadura? Total que quan vaig arribar el sopar estava allà i evidentment no me’l vaig menjar perquè prefereixo menjar-me el meu menjar i no haver-lo de convidar jo un altre dia, i a més segur que ni es renta les mans abans de cuinar. I ara està així com ofès, però millor perquè així m’estalvio escoltar parides com que quan va ser a Mèxic com que no sabien pronunciar el seu nom li deien “cojón”.
En fi, que... hogar dulce hogar.
diumenge, 14 d’octubre del 2007
Amors que maten...
Us ha passat mai que estant en una terrassa algú s’enamori de la taula on esteu esmorzant? A partir d’ara jo ja puc dir que sí... i no és molt agradable que diguem...
Aquest matí estàvem per Portobello amb l’Alba i els seus companys de pis buscant desesperadament un lloc on poder seure a la terrassa, beure’ns un cafè i menjar-nos una muffin gegant! Ha estat difícil però finalment hem trobat la terra promesa. Es veu però que la terra havia estat promesa a algú altre també o bé que la nostra taula era màgica. A priori semblava una taula del més normal, metàl·lica, amb les seves quatre potes (ni més ni menys), ni molt bruta ni molt neta tampoc, i la cafeteria era bastant normal, vull dir, no és on en Hugh Grant havia seduït a la Julia Roberts, ni s’hi havia donat cap fet destacable que jo sàpiga.
De cop però... ha arribat el predador (no sé si ha sigut que la brillantor de la taula l’ha atret com a una garça). No podem dir que hagi arribat sigil·losament com als reportatges de TV2, la veritat és que no es movia amb gaire delicadesa ni elegància, més aviat semblava un personatge tret del “Què t’hi jugues Mari Pili”, una dona d’uns quaranta llargs, amb dues cuetes, vestida de negre, amb els morros pintats de vermell i que arrossegava dos nens que miraven al seu voltant una mica avergonyits davant l’espectacle de crits que sa mare protagonitzava. A totes aquestes, duia una safata amb una ració de paella que havia comprat uns metres més enllà i que engolia “cual monstruo de las galletas” en els seus millors temps de barrio sésamo, és a dir, la meitat de l’arròs anava fora. Ha vist la nostra taula i ha decidit que havia de ser seva i que ens faria fora d’allà fós com fós (remarcar també que tampoc érem la única taula exterior de Notting Hill, vull dir, només al nostre costat ja n’hi havia tres més!). Així doncs, s’ha plantat amb les dues criatures al nostre costat, bé, de fet jo la tenia quasi sobre el clatell, i ha continuat endrapant mentre ens mirava i deia “Ya se marcharan, tarde o temprano se van a tener que marchar de aquí!Y luego vamos a coger la mesa (mi tesooorooo...)” (notem també el fet que l’energúmena en qüestió no estava menjant res de la cafeteria, sinó la paella del xiringuito!!!). En fi, mal moment ha estat quan algun instint visceral dintre seu li ha fet sentir que érem catalans i ha decidit autoproclamar-se representant de l’estat espanyol (sort de les persones espanyoles increïbles que conec per a contrarestar aquesta imatge) i ha començat a vomitar frases sense sentit sobre catalans i bascos (ho sento Iker i Nekane però heu pringat també). Qué qué nos creíamos por hablar catalan, que ella lo entendía (el vasco también), que seguro que no sabíamos inglés que... surrealista, de veritat, per fer-te regirar la muffin a l’estomac. Tot això amb la boca plena d’arròs i els dos nens acollonits al costat.
Al final amb tot el merder que ha muntat uns de la taula de l’extrem han marxat i s’ha fotut allà amb els nens (dedicant-nos una mirada triomfal, en plan, lo conseguí y voy a por vosotros), i ho ha deixat tot ple de merda! Jo no sé perquè et compres una ració de paella de 5 pounds si ho has de fotre tot per terra! En fi, quan els de la taula del nostre costat han marxat, s’han canviat i s’han fotut allà a incordiar i a deixar-hi més merda clar, realment aquestes racions donen per a molt! I quan nosaltres hem marxat ha pillat la nostra taula i ens ha cridat que ahora la mesa era suya (si dona si, emporta-te-la a l’avió i que te la facturin cap a casa!) y que a ver dónde nos ibamos a comer los bocadillos de la comida! Y rient com una boja. Però bueno, aquesta tia estava tocada del bolet!! PA CHILLAR!! En fi... tot això em fa plantejar el tema de la lliure circulació per Europa... a aquesta tia no l’haurien de deixar sortir de casa seva! I menys anant com va de representant d’Espanya en aquest cas! Llavors, vulgues que no, ens acaben fotent a tots al mateix sac! Catalans, Bascos, Espanyols decents, Gallecs i aquesta púrria.
En fi.. a part d’aquest incident, la resta del dia ha estat molt bé! L’Alba i els seus compis super macos!! Bueno, de l’Alba ja ho sabia!! :) I s’ho han currat a saco amb uns súper entrepans de tonyina i pebrot com aquí a Anglaterra no saben fer i portant fuet de Guissona (has vist Marc??) al Hyde Park! Uns cracks! Merci!!! I per la companyia, que sempre va bé veure Londres amb uns altres ulls després del trauma de la cerca de pis.
En fi... m’ha quedat pendent altre cop el tema màster i els meus compis de pis, a part de novetats sobre el cúmul de virtuts irlandeses. Però va, us deixo anar a dormir, ja continuaré un altre dia.
Un petonàs enorme a cada un!!!
Mireia
Alba and Company (envia’ls el mail si vols) podeu afegir comentaris i les vostres versions de “La mujer de las mesas” al meu blog si us bé de gust. Jo m’he ben desfogat! jeje Llàstima de no tenir-ne una foto per penjar-la... Espero que la resta del viatge anés bé!! Ciao!
Aquest matí estàvem per Portobello amb l’Alba i els seus companys de pis buscant desesperadament un lloc on poder seure a la terrassa, beure’ns un cafè i menjar-nos una muffin gegant! Ha estat difícil però finalment hem trobat la terra promesa. Es veu però que la terra havia estat promesa a algú altre també o bé que la nostra taula era màgica. A priori semblava una taula del més normal, metàl·lica, amb les seves quatre potes (ni més ni menys), ni molt bruta ni molt neta tampoc, i la cafeteria era bastant normal, vull dir, no és on en Hugh Grant havia seduït a la Julia Roberts, ni s’hi havia donat cap fet destacable que jo sàpiga.
De cop però... ha arribat el predador (no sé si ha sigut que la brillantor de la taula l’ha atret com a una garça). No podem dir que hagi arribat sigil·losament com als reportatges de TV2, la veritat és que no es movia amb gaire delicadesa ni elegància, més aviat semblava un personatge tret del “Què t’hi jugues Mari Pili”, una dona d’uns quaranta llargs, amb dues cuetes, vestida de negre, amb els morros pintats de vermell i que arrossegava dos nens que miraven al seu voltant una mica avergonyits davant l’espectacle de crits que sa mare protagonitzava. A totes aquestes, duia una safata amb una ració de paella que havia comprat uns metres més enllà i que engolia “cual monstruo de las galletas” en els seus millors temps de barrio sésamo, és a dir, la meitat de l’arròs anava fora. Ha vist la nostra taula i ha decidit que havia de ser seva i que ens faria fora d’allà fós com fós (remarcar també que tampoc érem la única taula exterior de Notting Hill, vull dir, només al nostre costat ja n’hi havia tres més!). Així doncs, s’ha plantat amb les dues criatures al nostre costat, bé, de fet jo la tenia quasi sobre el clatell, i ha continuat endrapant mentre ens mirava i deia “Ya se marcharan, tarde o temprano se van a tener que marchar de aquí!Y luego vamos a coger la mesa (mi tesooorooo...)” (notem també el fet que l’energúmena en qüestió no estava menjant res de la cafeteria, sinó la paella del xiringuito!!!). En fi, mal moment ha estat quan algun instint visceral dintre seu li ha fet sentir que érem catalans i ha decidit autoproclamar-se representant de l’estat espanyol (sort de les persones espanyoles increïbles que conec per a contrarestar aquesta imatge) i ha començat a vomitar frases sense sentit sobre catalans i bascos (ho sento Iker i Nekane però heu pringat també). Qué qué nos creíamos por hablar catalan, que ella lo entendía (el vasco también), que seguro que no sabíamos inglés que... surrealista, de veritat, per fer-te regirar la muffin a l’estomac. Tot això amb la boca plena d’arròs i els dos nens acollonits al costat.
Al final amb tot el merder que ha muntat uns de la taula de l’extrem han marxat i s’ha fotut allà amb els nens (dedicant-nos una mirada triomfal, en plan, lo conseguí y voy a por vosotros), i ho ha deixat tot ple de merda! Jo no sé perquè et compres una ració de paella de 5 pounds si ho has de fotre tot per terra! En fi, quan els de la taula del nostre costat han marxat, s’han canviat i s’han fotut allà a incordiar i a deixar-hi més merda clar, realment aquestes racions donen per a molt! I quan nosaltres hem marxat ha pillat la nostra taula i ens ha cridat que ahora la mesa era suya (si dona si, emporta-te-la a l’avió i que te la facturin cap a casa!) y que a ver dónde nos ibamos a comer los bocadillos de la comida! Y rient com una boja. Però bueno, aquesta tia estava tocada del bolet!! PA CHILLAR!! En fi... tot això em fa plantejar el tema de la lliure circulació per Europa... a aquesta tia no l’haurien de deixar sortir de casa seva! I menys anant com va de representant d’Espanya en aquest cas! Llavors, vulgues que no, ens acaben fotent a tots al mateix sac! Catalans, Bascos, Espanyols decents, Gallecs i aquesta púrria.
En fi.. a part d’aquest incident, la resta del dia ha estat molt bé! L’Alba i els seus compis super macos!! Bueno, de l’Alba ja ho sabia!! :) I s’ho han currat a saco amb uns súper entrepans de tonyina i pebrot com aquí a Anglaterra no saben fer i portant fuet de Guissona (has vist Marc??) al Hyde Park! Uns cracks! Merci!!! I per la companyia, que sempre va bé veure Londres amb uns altres ulls després del trauma de la cerca de pis.
En fi... m’ha quedat pendent altre cop el tema màster i els meus compis de pis, a part de novetats sobre el cúmul de virtuts irlandeses. Però va, us deixo anar a dormir, ja continuaré un altre dia.
Un petonàs enorme a cada un!!!
Mireia
Alba and Company (envia’ls el mail si vols) podeu afegir comentaris i les vostres versions de “La mujer de las mesas” al meu blog si us bé de gust. Jo m’he ben desfogat! jeje Llàstima de no tenir-ne una foto per penjar-la... Espero que la resta del viatge anés bé!! Ciao!
dimecres, 10 d’octubre del 2007
Per si algú encara creia en la mística d'irlanda...
Bon dia!!
Què tal macos? Com anem?
Per aquí doncs anar fent… fa un fred!!! I a més el nostre “landlord” (quina paraula més lletja no?) és una mica agarrat i ens té limitada la calefacció, ell diu que ens la posa dos cops al dia… però jo fa dos dies que no la noto… o sigui que a lo millor ens la posa cada dos dies! A part, sabeu que us vaig parlar del meu meravellós jardí ple de peres? Doncs el tio no ens dóna la clan per a poder-hi sortir! Només la té l’alemanya perquè es veu que és una porta que costa de tancar i bueno, es veu que només confia en ella. Però de què va aquest home?! Que estem pagant per viure aquí i no pas poc precisament! Ah!!! I l’altre dia se’m va acudir canviar la potència d’us de l’aspiradora perquè amb aquesta maleïda moqueta tot s’enganxa que no vegis i quan ho va veure… se li començava a marcar la vena aquí al front! Que maniàtic el tio! Sort que no viu a la casa!
En fi, el que és un bon energumen, candidat a Barragà de l’any, és l’irlandès nou que ha arribat, i mira que al principi pintava bé que si amb la guitarra, que si la bici… em recordava una mica a mon germà (però Miki, li dónes 1.000 voltes!!! O 10.000!!) però només pels hobbies, perquè físicament és lleig com un pecat! I encara em diu que tothom li diu que sembla espanyol! Ala!! I és que els irlandesos són una nació lletja en general, però aquest… Total, que es passa el dia fotent-me rotllos sobre la 1ª i 2ª guerres mundials (i no us penseu que diu res de nou, només que es deu haver mirat el llibre de batxillerat abans de venir) i anar fardant que s’havia llegit un llibre sobre la guerra civil espanyola i el tio no sabia que havia guanyat Franco i que vam tenir una dictadura de 40 anys… A sobre li va preguntar al bielorús, que a quina zona de Rússia estava Bielorússia! Meeeeec! Fallaste! En fi… I l’altre dia el tio explicant-me que va anar com a una mena de multicita on es troben 20 tios i 20 ties que i tens 5 minuts per parlar amb cada un ... i jo... tio, i a mi què m’expliques, no et conec de res i a mi què la vida del teu gos?! Fatal fatal, que a sobre pixa fòra del water (amb totes les gotetes asqueroses que queden a la tassa), xarrupa tots els líquids quan se’ls veu, deixa tots els plats bruts per allà tirats i al matí es dedica a treure gapos! Quina joia eh? I ara estava pensant com punyetes dir-li que no pixi fòra del water... he parlat amb l’Eva i en Pietro m’ha donat tota una sèrie de suggerències... a veure quina frase us agrada més... votacions!! O si teniu alguna altra frase màgica també serà benvinguda.
you fucked irish stop pissing around!
can you please try to improve your shooting skills?
I just want to tell you that even men can sit down.I don't mind, I appreciate it!
Jo estic per deixar-li anar la primera, tot i que entenc que no és molt diplomàtica... Si no, també m’han passat una foto d’un water per un elefant amb un elefant assegut (la penjo al blog) li puc passar per sota la porta tot suggerint-li de demanar al landlord de comprar un water més gran, potser ho pilla...
En fi... dels altres compis de pis (molt macos, res a veure) i del màster ja us en parlo una altra estona que si no em sortirà un mail de moltes k d’aquests que dieu sí sí ja ho miraré després i nanai!
Molts petonets a tots! Espero les vostres respostes pel tema WC!
Mireia
Què tal macos? Com anem?
Per aquí doncs anar fent… fa un fred!!! I a més el nostre “landlord” (quina paraula més lletja no?) és una mica agarrat i ens té limitada la calefacció, ell diu que ens la posa dos cops al dia… però jo fa dos dies que no la noto… o sigui que a lo millor ens la posa cada dos dies! A part, sabeu que us vaig parlar del meu meravellós jardí ple de peres? Doncs el tio no ens dóna la clan per a poder-hi sortir! Només la té l’alemanya perquè es veu que és una porta que costa de tancar i bueno, es veu que només confia en ella. Però de què va aquest home?! Que estem pagant per viure aquí i no pas poc precisament! Ah!!! I l’altre dia se’m va acudir canviar la potència d’us de l’aspiradora perquè amb aquesta maleïda moqueta tot s’enganxa que no vegis i quan ho va veure… se li començava a marcar la vena aquí al front! Que maniàtic el tio! Sort que no viu a la casa!
En fi, el que és un bon energumen, candidat a Barragà de l’any, és l’irlandès nou que ha arribat, i mira que al principi pintava bé que si amb la guitarra, que si la bici… em recordava una mica a mon germà (però Miki, li dónes 1.000 voltes!!! O 10.000!!) però només pels hobbies, perquè físicament és lleig com un pecat! I encara em diu que tothom li diu que sembla espanyol! Ala!! I és que els irlandesos són una nació lletja en general, però aquest… Total, que es passa el dia fotent-me rotllos sobre la 1ª i 2ª guerres mundials (i no us penseu que diu res de nou, només que es deu haver mirat el llibre de batxillerat abans de venir) i anar fardant que s’havia llegit un llibre sobre la guerra civil espanyola i el tio no sabia que havia guanyat Franco i que vam tenir una dictadura de 40 anys… A sobre li va preguntar al bielorús, que a quina zona de Rússia estava Bielorússia! Meeeeec! Fallaste! En fi… I l’altre dia el tio explicant-me que va anar com a una mena de multicita on es troben 20 tios i 20 ties que i tens 5 minuts per parlar amb cada un ... i jo... tio, i a mi què m’expliques, no et conec de res i a mi què la vida del teu gos?! Fatal fatal, que a sobre pixa fòra del water (amb totes les gotetes asqueroses que queden a la tassa), xarrupa tots els líquids quan se’ls veu, deixa tots els plats bruts per allà tirats i al matí es dedica a treure gapos! Quina joia eh? I ara estava pensant com punyetes dir-li que no pixi fòra del water... he parlat amb l’Eva i en Pietro m’ha donat tota una sèrie de suggerències... a veure quina frase us agrada més... votacions!! O si teniu alguna altra frase màgica també serà benvinguda.
you fucked irish stop pissing around!
can you please try to improve your shooting skills?
I just want to tell you that even men can sit down.I don't mind, I appreciate it!
Jo estic per deixar-li anar la primera, tot i que entenc que no és molt diplomàtica... Si no, també m’han passat una foto d’un water per un elefant amb un elefant assegut (la penjo al blog) li puc passar per sota la porta tot suggerint-li de demanar al landlord de comprar un water més gran, potser ho pilla...
En fi... dels altres compis de pis (molt macos, res a veure) i del màster ja us en parlo una altra estona que si no em sortirà un mail de moltes k d’aquests que dieu sí sí ja ho miraré després i nanai!
Molts petonets a tots! Espero les vostres respostes pel tema WC!
Mireia
dimecres, 3 d’octubre del 2007
si entre ells no s'entenen...
Hello!!!
Primer de tot donar-vos les gràcies per aquest allau de mails desitjant-me sort! S’agraeixen molt les notícies de casa enmig d’aquest país estrany. Ha funcionat ! Tinc casa !!! Olé olé !! Al final a Oxford, en una zona bastant tranquila i tinc un jardí amb un perer ple de peres!! Les pillaré i faré melmelada que si no es podriran. La meva habitació és petitona però la casa està neta (cosa molt exòtica en aquestes terres) i té cuina i menjador (sense tele però bueno, com a mínim hi ha una espècie de sofà). Tinc tres compis de pis, un anglès que no parla… és que el tio no diu ni hi! quan arribes… però des que he arribat que cada cop que me’l trobo li fai preguntes i l’estic putejant perquè parli. De totes maneres aquest finde pira que se’n va a holanda a currar i vindrà algú nou, a veure si hi ha sort. Hi ha també una alemanya, que aquesta no calla, parla massa, però és maca, que em va deixar una xocolatina a l’habita per donar-me la benvinguda! I llavors hi ha un bielorus, que parla la quantitat de temps correcta, el porta força bé aquest tema. Però aquest només vé un parell de nits per setmana perquè té la família a una altra poble aquí a prop i clar, quan pot hi va.
Ahir vaig començar el màster ja… i mare de déu! M’entero de la meitat! Parlen més ràpid i raro! A més ens posen la radio i la tele i llavors ho hem de comentar i si ja no entenc el que ens posen, com he de comentar! I a sobre si no entenc el que diuen els companys… ai ai ai ai ai ai! Espero que les coses millorin en un parell de setmanes, bé, avui ja ho entenia una mica millor que ahir però tot i així… a més un anglesot m’ha dit que tenia un accent terrible… i t’ho diu algú que només parla la seva pròpia llengua, quins collons home, quins collons! Sort que n’hi ha de més macos i avui en tenia un al costat que m’anava explicant el que passava. A més, després del trauma d’ahir creient que era la única estudiant de fòra, avui he trobat una mexicana! Ueeeeee!! Som dos! Com a mínim em sento una mica més acompanyada i compartim trauma. Bé, a part de que hi ha anglesos que no s’entenen entre ells, que m’ho ha confessat avui una que em deia que ella tampoc entenia el que deia un quan li he preguntat.
I de moment això és tot... ah! Que potser tindré bici ben aviat! I a prop de casa meva hi ha el riu, el Thames!, i es poden anar a fer recorreguts en bici pel costat!! Espero però que no hi torni a haver inundacions per aquesta zona perquè calculo que estic en zona de risc...
El blog ja funciona! O sigui que si voleu podeu escriure allà, tot i que els mails s’agraeixen un munt també! :) Un petonàs enorme a cada un! I molta sort també per a vosaltres!
Mireia
Mercè and Mingui!! Que guay, els primers comentaris!! Petonets!
Primer de tot donar-vos les gràcies per aquest allau de mails desitjant-me sort! S’agraeixen molt les notícies de casa enmig d’aquest país estrany. Ha funcionat ! Tinc casa !!! Olé olé !! Al final a Oxford, en una zona bastant tranquila i tinc un jardí amb un perer ple de peres!! Les pillaré i faré melmelada que si no es podriran. La meva habitació és petitona però la casa està neta (cosa molt exòtica en aquestes terres) i té cuina i menjador (sense tele però bueno, com a mínim hi ha una espècie de sofà). Tinc tres compis de pis, un anglès que no parla… és que el tio no diu ni hi! quan arribes… però des que he arribat que cada cop que me’l trobo li fai preguntes i l’estic putejant perquè parli. De totes maneres aquest finde pira que se’n va a holanda a currar i vindrà algú nou, a veure si hi ha sort. Hi ha també una alemanya, que aquesta no calla, parla massa, però és maca, que em va deixar una xocolatina a l’habita per donar-me la benvinguda! I llavors hi ha un bielorus, que parla la quantitat de temps correcta, el porta força bé aquest tema. Però aquest només vé un parell de nits per setmana perquè té la família a una altra poble aquí a prop i clar, quan pot hi va.
Ahir vaig començar el màster ja… i mare de déu! M’entero de la meitat! Parlen més ràpid i raro! A més ens posen la radio i la tele i llavors ho hem de comentar i si ja no entenc el que ens posen, com he de comentar! I a sobre si no entenc el que diuen els companys… ai ai ai ai ai ai! Espero que les coses millorin en un parell de setmanes, bé, avui ja ho entenia una mica millor que ahir però tot i així… a més un anglesot m’ha dit que tenia un accent terrible… i t’ho diu algú que només parla la seva pròpia llengua, quins collons home, quins collons! Sort que n’hi ha de més macos i avui en tenia un al costat que m’anava explicant el que passava. A més, després del trauma d’ahir creient que era la única estudiant de fòra, avui he trobat una mexicana! Ueeeeee!! Som dos! Com a mínim em sento una mica més acompanyada i compartim trauma. Bé, a part de que hi ha anglesos que no s’entenen entre ells, que m’ho ha confessat avui una que em deia que ella tampoc entenia el que deia un quan li he preguntat.
I de moment això és tot... ah! Que potser tindré bici ben aviat! I a prop de casa meva hi ha el riu, el Thames!, i es poden anar a fer recorreguts en bici pel costat!! Espero però que no hi torni a haver inundacions per aquesta zona perquè calculo que estic en zona de risc...
El blog ja funciona! O sigui que si voleu podeu escriure allà, tot i que els mails s’agraeixen un munt també! :) Un petonàs enorme a cada un! I molta sort també per a vosaltres!
Mireia
Mercè and Mingui!! Que guay, els primers comentaris!! Petonets!
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Cartes des d'Oxford...
Bon dia!!!
Com va tot? Jo ja porto una setmana per terres angleses i… bé… en fi, crec que aquesta gent i jo mai acabarem de congeniar. Són raros eh?!
En fi, el viatge en avió bé, tot i que em van “catxejar” abans d’entrar a l’avió! Quina tela! No sé quina pinta deuria portar però… osti, segur que és culpa del pentinat! (MAI però MAI deixeu que la perruquera faci el que vulgui amb el vostre cabell, sí sí, ja sé que és algo que ja havia de saber però… en fi, que podeu acabar com una versió descolorida de la Tina Turner).
I res a Oxford rebuda de 5 estrelles, ja que hi havia l’Ana de Santander que estava a Bèlgica també, però a sobre va venir la Mayte (la sevillana que vivia amb mi a Edinburgh!) que està visquent a Cardiff. Varem acabar aquell mateix dia a una festa d’aniversari d’una lituana que no coneixíem de res i varem acabar fent de punt d’informació sobre Espanya i nacions absorbides, responent a preguntes tant interessants com, “Espanya, sí, però de quin país d’espanya sou?” Ostres, la pregunta tenia futur si no fos perquè va continuar… “de Mèxic?” Tot això amb uns collarets hawaians que ens havien obligat a vestir… mare meva… total, que després de que pràcticament tots els individus que hi havia allà vinguessin a interrogar-nos sobre la nostra procedència i ens diguessin « Qué pasa ? » o « cerveza », salta un, l’empanat de torn, i ens demana si podem cantar-li el happy birthday en lituà a la nostra amiga. Cara de poker…
En fi, poc després va començar ja la recerca de pis, i sigo en ello… vaig començar buscant per Londres i bé, havia vist un pis amb uns nois que feien el doctorat, un físic i un matemàtic, que no estava malament, però com que em van fer escollir tan ràpid i no havia vist quasi res, vaig dir que no, i ara penso que quasi eren la millor opció tenint en compte el que he vist després…cases sense menjador ni lloc per menjar a la cuina, cases destrossades i desordenades, gent rara rara que hi vas i llavors no hi són i veus una porta destartalada i... la moqueta! Maleïda moqueta que posen per tot arreu! Fins i tot al water!! És que...són uns guarros! Però molt guarros!! Total, que després d’estressar-me al metro que es para cada dos per tres i suspenen línies, i de veure com atropellaven a un home (molt xungo) he decidit que passo de viure a londres (que a part de per anar-hi de vacances és una merda de ciutat) i ara estic buscant pis a Oxford, que és més maco i més tranquil, tot i que de moment tampoc he tingut gaire sort. Uns espanyols guarros que acumulaven les deixalles al pati i que tenien una inmensa bandera d’espanya al menjador, versions més o menys actualitzades d’en Neil dels joves, un chino super emocionat perquè vam arribar alhora una Maria i una Mireia, i no parava de riure, i un californià que vivia enmig d’un munt de coses impressionant amb un gat, un peix, un tailandès i una finlandesa. Tot i que la casa era un desastre aquesta última encara semblava la millor opció i ja et veia a tu Triche dient-me “si si Garci, pilla aquesta”, la veritat és que com a lloc friky tenia futur, i era barat, però no hi podia anar fins al 21 d’octubre. Una altra on tenien hort ecològic, això pintava guay, però hi havia una parella a punt de parir, però els faltaven potser 10 dies, us imagineu conviure amb un bebé?! A més no tenien tele, i jo puc passar sense tele, però fent comunicació científica potser l’he de mirar.... Un iranià tocat del bolet que tenia un problema de moviment pendular al cap, s’assemblava una mica a l’actor secundario dels Simpson a sobre... una casa enorme plena de mosquits i teranyines on no m’estranyaria que hagués hagut de conviure també amb un parell de fantasmes... Osti! Per què és tan difícil trobar un lloc normal??!! I a sobre tots aquests llocs són cars eh?! De veritat que en molts moments només pensava en pillar un avió cap a Barcelona i tot a la merda. En fi... avui he d’anar a veure alguna altra casa també... desitgeu-me SORT que la necessito!
I demà ja començo el màster... i ja m’estic estressant per si vaig allà i no m’entero de la meitat de la pel·lícula... en fi...
Per cert, que he pensat que faré un blog i enviaré els mails allà també, així hi puc penjar fotos també i em podeu contestar més fàcilment. De fet he creat l’adreça ja però no hi he escrit res... vaig molt estressada, però us ho dono ja: http://www.pelcolordelblat.blogspot.com/
En fi macos un petonàs a cada un! I que vagi tot molt bé per aquí!
Mireia
Com va tot? Jo ja porto una setmana per terres angleses i… bé… en fi, crec que aquesta gent i jo mai acabarem de congeniar. Són raros eh?!
En fi, el viatge en avió bé, tot i que em van “catxejar” abans d’entrar a l’avió! Quina tela! No sé quina pinta deuria portar però… osti, segur que és culpa del pentinat! (MAI però MAI deixeu que la perruquera faci el que vulgui amb el vostre cabell, sí sí, ja sé que és algo que ja havia de saber però… en fi, que podeu acabar com una versió descolorida de la Tina Turner).
I res a Oxford rebuda de 5 estrelles, ja que hi havia l’Ana de Santander que estava a Bèlgica també, però a sobre va venir la Mayte (la sevillana que vivia amb mi a Edinburgh!) que està visquent a Cardiff. Varem acabar aquell mateix dia a una festa d’aniversari d’una lituana que no coneixíem de res i varem acabar fent de punt d’informació sobre Espanya i nacions absorbides, responent a preguntes tant interessants com, “Espanya, sí, però de quin país d’espanya sou?” Ostres, la pregunta tenia futur si no fos perquè va continuar… “de Mèxic?” Tot això amb uns collarets hawaians que ens havien obligat a vestir… mare meva… total, que després de que pràcticament tots els individus que hi havia allà vinguessin a interrogar-nos sobre la nostra procedència i ens diguessin « Qué pasa ? » o « cerveza », salta un, l’empanat de torn, i ens demana si podem cantar-li el happy birthday en lituà a la nostra amiga. Cara de poker…
En fi, poc després va començar ja la recerca de pis, i sigo en ello… vaig començar buscant per Londres i bé, havia vist un pis amb uns nois que feien el doctorat, un físic i un matemàtic, que no estava malament, però com que em van fer escollir tan ràpid i no havia vist quasi res, vaig dir que no, i ara penso que quasi eren la millor opció tenint en compte el que he vist després…cases sense menjador ni lloc per menjar a la cuina, cases destrossades i desordenades, gent rara rara que hi vas i llavors no hi són i veus una porta destartalada i... la moqueta! Maleïda moqueta que posen per tot arreu! Fins i tot al water!! És que...són uns guarros! Però molt guarros!! Total, que després d’estressar-me al metro que es para cada dos per tres i suspenen línies, i de veure com atropellaven a un home (molt xungo) he decidit que passo de viure a londres (que a part de per anar-hi de vacances és una merda de ciutat) i ara estic buscant pis a Oxford, que és més maco i més tranquil, tot i que de moment tampoc he tingut gaire sort. Uns espanyols guarros que acumulaven les deixalles al pati i que tenien una inmensa bandera d’espanya al menjador, versions més o menys actualitzades d’en Neil dels joves, un chino super emocionat perquè vam arribar alhora una Maria i una Mireia, i no parava de riure, i un californià que vivia enmig d’un munt de coses impressionant amb un gat, un peix, un tailandès i una finlandesa. Tot i que la casa era un desastre aquesta última encara semblava la millor opció i ja et veia a tu Triche dient-me “si si Garci, pilla aquesta”, la veritat és que com a lloc friky tenia futur, i era barat, però no hi podia anar fins al 21 d’octubre. Una altra on tenien hort ecològic, això pintava guay, però hi havia una parella a punt de parir, però els faltaven potser 10 dies, us imagineu conviure amb un bebé?! A més no tenien tele, i jo puc passar sense tele, però fent comunicació científica potser l’he de mirar.... Un iranià tocat del bolet que tenia un problema de moviment pendular al cap, s’assemblava una mica a l’actor secundario dels Simpson a sobre... una casa enorme plena de mosquits i teranyines on no m’estranyaria que hagués hagut de conviure també amb un parell de fantasmes... Osti! Per què és tan difícil trobar un lloc normal??!! I a sobre tots aquests llocs són cars eh?! De veritat que en molts moments només pensava en pillar un avió cap a Barcelona i tot a la merda. En fi... avui he d’anar a veure alguna altra casa també... desitgeu-me SORT que la necessito!
I demà ja començo el màster... i ja m’estic estressant per si vaig allà i no m’entero de la meitat de la pel·lícula... en fi...
Per cert, que he pensat que faré un blog i enviaré els mails allà també, així hi puc penjar fotos també i em podeu contestar més fàcilment. De fet he creat l’adreça ja però no hi he escrit res... vaig molt estressada, però us ho dono ja: http://www.pelcolordelblat.blogspot.com/
En fi macos un petonàs a cada un! I que vagi tot molt bé per aquí!
Mireia
Pel color del blat...
i pels colors de la terra volcànica, per l'olor de la terra humida després de la pluja a La Garrotxa, per les muntanyes que es veuen només al sortir al carrer de casa meva i que a vegades es pugen, pels totxos de la facultat de biologia, per una sessió de cuentacuentos al Harlem, per unes danses a la Plaça del Rei, per una cervesa i unes braves per Gràcia, per un gelat a la Plaça Revolució, per les aventures del carrer València 176, per un viatge en bicicleta al costat del riu, per unes granotes a Namur, per unes birres de despedida al bar gallego, per totes les cançons que et recorden llocs i moments, i per tots els colors que em recorden a tots i cada un de vosaltres.
dimarts, 3 de juliol del 2007
Voilà, Merci, Bon journée!
Voilà, merci, Bon journée!
Merci merci, Bon journér!
Merci bien, Bon journéè!
Voilà voilà, Bon journée!
Aquestes són quatre de les possibles frases que et poden dir aqui a Belgica quan has comprat alguna cosa o quan surts d'un establiment. Perquè la veritat és que aquest tipus de conversa el tenen molt estandaritzat i si et surts del que toca es crea el caos i pots sortir amb la cua entre cames. I no! no pots dir Bonjour al final de tot perquè Bonjour és el que dius quan entres i si ho dius al final es pensen que tornes a entrar i es crea un bucle infinit com els que es creaven a Aplicacions Informàtiques que havies de desenxufar l'ordinador!
Una altra de les respostes que et donen habitualment és... I què esperes de mi? Si si, que et roben al tren i vas a denunciar-ho a la policia, que t'han bloquejat la targeta del banc, que el caixer se t'ha menjat la targeta... totes aquestes situacions tenen un patró comú. Tu arribes, més o menys enfadat, depenent de la situació, l'altre et diu Bonjour Bonjour (cal dir-ho dos vegades i amb una cantarella que allarga al segon bonjour, però ho has de dir sense somriure, així la cantarella simpàtica fa més por), exposes els fets, els expliques, ho reexpliques si cal. I ell/a et mira i no respon, tu el/la mires, et mira, el/la mires, et mira i llavors penses que t'has equivocat de lloc i potser has entrat a una fruitería. Mires al teu voltant i veus que no, que ets on toca, el/la mires... i quan el silenci ja es fa incòmode, et demana... I què esperes de mi? Doncs que em ballis una sevillana! És que és per flipar!
Avui, sense anar més lluny, he hagut de trucar al servei de medi ambient perquè els marranos dels veins (no sabem quins) ens continuen posant les bosses a la porta i ens poden posar la multa a nosaltres.
Bonjour Bonjour!
Bon dia tenim tres bosses d'escombraries en bosses que no toquen davant de casa.
Es diuen bosses no reglamentaries.
D'acord, Bon dia, tenim tres bosses d'escombraries no reglamentaries davant de casa.
Em pot dir l'adressa?
Chaussée de Waterlou, 80
I a quin número viu vostè?
Al 80 (Li acabo de donar l'adressa! Perquè trucaria si no fossin davant de casa meva!)
Com es diu?
Mireia Bes
I quin és el seu número de telèfon?
0487609347
Quanta gent viu a casa seva?
7, som 7 (Això què collons hi té a veure?)
I sap qui les ha posat?
No (si ho sabés els hi hagués tornat a posar davant de casa seva)
D'acord prenc nota.
I jo que faig?
Vostè, vostè no faci res.
Em diran alguna cosa?
No
Ahhh (i perquè collons m'ha demanat el numero de telèfon, per anar a prendre una birra?)
Jo li enviaré una patrulla perquè ho mirin. Llavors li deixaran un paper a la bústia.
Un paper?
Si un paper dient que les bosses no són bosses reglamentaries i que no les han tret el dia que toca.
Però jo ja ho sé això, és per això que el truco, perquè les bosses no són meves.
Ah. Bé, li enviaré la patrulla.
... pip...pip...pip....
Fi de la conversa... em pregunto si no ens acabaran posant la multa...
En fi macos, que tingueu una bona setmana i voilà, merci, Bon journée!
Mireia
Merci merci, Bon journér!
Merci bien, Bon journéè!
Voilà voilà, Bon journée!
Aquestes són quatre de les possibles frases que et poden dir aqui a Belgica quan has comprat alguna cosa o quan surts d'un establiment. Perquè la veritat és que aquest tipus de conversa el tenen molt estandaritzat i si et surts del que toca es crea el caos i pots sortir amb la cua entre cames. I no! no pots dir Bonjour al final de tot perquè Bonjour és el que dius quan entres i si ho dius al final es pensen que tornes a entrar i es crea un bucle infinit com els que es creaven a Aplicacions Informàtiques que havies de desenxufar l'ordinador!
Una altra de les respostes que et donen habitualment és... I què esperes de mi? Si si, que et roben al tren i vas a denunciar-ho a la policia, que t'han bloquejat la targeta del banc, que el caixer se t'ha menjat la targeta... totes aquestes situacions tenen un patró comú. Tu arribes, més o menys enfadat, depenent de la situació, l'altre et diu Bonjour Bonjour (cal dir-ho dos vegades i amb una cantarella que allarga al segon bonjour, però ho has de dir sense somriure, així la cantarella simpàtica fa més por), exposes els fets, els expliques, ho reexpliques si cal. I ell/a et mira i no respon, tu el/la mires, et mira, el/la mires, et mira i llavors penses que t'has equivocat de lloc i potser has entrat a una fruitería. Mires al teu voltant i veus que no, que ets on toca, el/la mires... i quan el silenci ja es fa incòmode, et demana... I què esperes de mi? Doncs que em ballis una sevillana! És que és per flipar!
Avui, sense anar més lluny, he hagut de trucar al servei de medi ambient perquè els marranos dels veins (no sabem quins) ens continuen posant les bosses a la porta i ens poden posar la multa a nosaltres.
Bonjour Bonjour!
Bon dia tenim tres bosses d'escombraries en bosses que no toquen davant de casa.
Es diuen bosses no reglamentaries.
D'acord, Bon dia, tenim tres bosses d'escombraries no reglamentaries davant de casa.
Em pot dir l'adressa?
Chaussée de Waterlou, 80
I a quin número viu vostè?
Al 80 (Li acabo de donar l'adressa! Perquè trucaria si no fossin davant de casa meva!)
Com es diu?
Mireia Bes
I quin és el seu número de telèfon?
0487609347
Quanta gent viu a casa seva?
7, som 7 (Això què collons hi té a veure?)
I sap qui les ha posat?
No (si ho sabés els hi hagués tornat a posar davant de casa seva)
D'acord prenc nota.
I jo que faig?
Vostè, vostè no faci res.
Em diran alguna cosa?
No
Ahhh (i perquè collons m'ha demanat el numero de telèfon, per anar a prendre una birra?)
Jo li enviaré una patrulla perquè ho mirin. Llavors li deixaran un paper a la bústia.
Un paper?
Si un paper dient que les bosses no són bosses reglamentaries i que no les han tret el dia que toca.
Però jo ja ho sé això, és per això que el truco, perquè les bosses no són meves.
Ah. Bé, li enviaré la patrulla.
... pip...pip...pip....
Fi de la conversa... em pregunto si no ens acabaran posant la multa...
En fi macos, que tingueu una bona setmana i voilà, merci, Bon journée!
Mireia
divendres, 29 de juny del 2007
tornada
Hola guapos!
Ja he comprat el bitllet, i el fet de comprar-lo ha sigut com si això s'hagués acabat ja... fa pena. Però d'altra banda tinc moltes ganes de veure-us i parlar i que m'expliqueu aventures i d'anar a prendre unes braves... així que a partir del dia 12 de juliol ja correré per Catalunya i a veure si quedem! Suposo que primer pujaré a Olot per veure la family però després intentaré baixar cap a Barcelona.
Bé, aquest cop he avisat eh? No com quan vaig tornar de Praga que me'n vaig descuidar i us vaig donar una bona sorpresa/espant a alguns.
Molts petons a tots i ja seguiré amb els meus mails i aventures d'aquestes dues últimes setmanes, era només per notificar-vos la meva tornada.
Fins aviat!!!
Mireia
Ja he comprat el bitllet, i el fet de comprar-lo ha sigut com si això s'hagués acabat ja... fa pena. Però d'altra banda tinc moltes ganes de veure-us i parlar i que m'expliqueu aventures i d'anar a prendre unes braves... així que a partir del dia 12 de juliol ja correré per Catalunya i a veure si quedem! Suposo que primer pujaré a Olot per veure la family però després intentaré baixar cap a Barcelona.
Bé, aquest cop he avisat eh? No com quan vaig tornar de Praga que me'n vaig descuidar i us vaig donar una bona sorpresa/espant a alguns.
Molts petons a tots i ja seguiré amb els meus mails i aventures d'aquestes dues últimes setmanes, era només per notificar-vos la meva tornada.
Fins aviat!!!
Mireia
dimecres, 27 de juny del 2007
Sopa de caracol!
Bones!! Com va tot? Espero que celebressiu la revetlla de Sant Joan d'una manera ben màgica!
Aqui les aventures ja s'acaben, que la setmana que ve ja s'acaba l'stage i llavors cap a caseta, després dels últims esdeveniments per aqui crec que m'avorriré quan torni!
Vaig investigar més bé el tema de la baralla amb els veïns, es veu que la madrastra d'en Jeremie va sortir a fumar un porro i als del costat els hi va semblar tant malament que van treure els seus fills a tirar-nos pedres a la finestra. Ell per la seva banda es dedica a vendre Marihuana per arribar a final de mes i ara s'ha ajuntat amb una banda de punkys que va trobar en un festival de musica.
Per seguir amb el tema legisltaiu, en Sylvain, un dels francesos que vivia a Liège va acabar a la garjola per tot el merder del G8 amb tots els de l'associació per la qual treballava. Però tot ha acabat feliçment i ja torna a ser a França.
Aquest cap de setmana a Liege ens vam barallar amb una verdulera del mercat perquè no ens volia deixar escollir els melons! Però és que la tia super burra, que ens va pendre la bossa de la mà i ens va dir que això no era el supermercat i que la fruita ens la triava ella, clar, ens havia posat uns melons que ja quasi marxaven caminant sols. Total, que l'Hind, que es una francesa una mica punky va decidir llançar-li el meló que encara tenia a la mà i es va liar! Tot va quedar en uns quants crits i paraulotes al final però tela.... jo quan vaig veure el meló que sortia projectat cap a la verdulera...
I per seguir amb el tema drogues, el gremling, a qui feia mesos que no veiem, s'ha llança a la heroïna i té tota la pinta del conde dracula, ara diu que vol anar a una clinica de desintoxicació abans de tornar a Georgia, però tenint en compte que marxem en dos setmanes ho veig una mica just.
Pel que fa a la feina, l'únic punt d'aventura ahir el va posar una puça que se'ns va colar per la finestra i clar, va saltar i tots ben esverats perquè evidentment ningú se la vol endur a casa! Només ens faltarien puces ara! El problema és que no sabem on s'ha posat! I estava grassa grassa però quan torni a tenir gana... ofu!
I és que Bèlgica és salvatge! Ahir al sortir del curro em vaig decidir a anar cap a Profondeville (un poblet d'aqui al costat) amb la bici! I bé, quasi no hi arribo! Perquè a mig camí em vaig trobar una barrera d'oques! Sí estaven allà posades i quasi cantaven el "No passaran, No passaran"! Osti, vaig haver d'agafar forces i empenta amb la bici perquè les ties em bufaven! Protegien a les cries! Però les cries... no us imagineu uns ocellets petits i indefensos i ben macos no! Que tenen la mida de dues gallines! Mare de Déu! Si sóc jo que necessito protecció contra allò!
I continuant amb el tema aviar... Un grup de voltors (200 en total) ha vingut d'Espanya (d'on si no?) perquè no trobaven menjar. França l'han passat de llarg perquè fins i tot els voltors detecten l'hostilitat dels francesos, però els pobres si esperen trobar un futur millor a Bèlgica van ben enganyats! Potser en realitat venien només a manifestar-se davant el parlament europeu contra la nova normativa espanyola que prohibeix deixar les restes d'animals per la muntanya i que els ha portat a fotre's de fam, però no sé, aqui diuen que és vital que els voltors tornin cap a Espanya, però no sé com pensen fer-los-ho entendre. El punt positiu és que fa poc s'havia escapat un voltor del Castell de Bouillon (on per a més informació també tenen un Condor) i ara ja no es trobarà sol.
I en fi... això és més o menys tot però ja continuaré una altra estona perquè si heu arribar fins aqui baix ja Déu n'hi do!!
Molts petonets a tots i fins aviat!!!
Mireia
Aqui les aventures ja s'acaben, que la setmana que ve ja s'acaba l'stage i llavors cap a caseta, després dels últims esdeveniments per aqui crec que m'avorriré quan torni!
Vaig investigar més bé el tema de la baralla amb els veïns, es veu que la madrastra d'en Jeremie va sortir a fumar un porro i als del costat els hi va semblar tant malament que van treure els seus fills a tirar-nos pedres a la finestra. Ell per la seva banda es dedica a vendre Marihuana per arribar a final de mes i ara s'ha ajuntat amb una banda de punkys que va trobar en un festival de musica.
Per seguir amb el tema legisltaiu, en Sylvain, un dels francesos que vivia a Liège va acabar a la garjola per tot el merder del G8 amb tots els de l'associació per la qual treballava. Però tot ha acabat feliçment i ja torna a ser a França.
Aquest cap de setmana a Liege ens vam barallar amb una verdulera del mercat perquè no ens volia deixar escollir els melons! Però és que la tia super burra, que ens va pendre la bossa de la mà i ens va dir que això no era el supermercat i que la fruita ens la triava ella, clar, ens havia posat uns melons que ja quasi marxaven caminant sols. Total, que l'Hind, que es una francesa una mica punky va decidir llançar-li el meló que encara tenia a la mà i es va liar! Tot va quedar en uns quants crits i paraulotes al final però tela.... jo quan vaig veure el meló que sortia projectat cap a la verdulera...
I per seguir amb el tema drogues, el gremling, a qui feia mesos que no veiem, s'ha llança a la heroïna i té tota la pinta del conde dracula, ara diu que vol anar a una clinica de desintoxicació abans de tornar a Georgia, però tenint en compte que marxem en dos setmanes ho veig una mica just.
Pel que fa a la feina, l'únic punt d'aventura ahir el va posar una puça que se'ns va colar per la finestra i clar, va saltar i tots ben esverats perquè evidentment ningú se la vol endur a casa! Només ens faltarien puces ara! El problema és que no sabem on s'ha posat! I estava grassa grassa però quan torni a tenir gana... ofu!
I és que Bèlgica és salvatge! Ahir al sortir del curro em vaig decidir a anar cap a Profondeville (un poblet d'aqui al costat) amb la bici! I bé, quasi no hi arribo! Perquè a mig camí em vaig trobar una barrera d'oques! Sí estaven allà posades i quasi cantaven el "No passaran, No passaran"! Osti, vaig haver d'agafar forces i empenta amb la bici perquè les ties em bufaven! Protegien a les cries! Però les cries... no us imagineu uns ocellets petits i indefensos i ben macos no! Que tenen la mida de dues gallines! Mare de Déu! Si sóc jo que necessito protecció contra allò!
I continuant amb el tema aviar... Un grup de voltors (200 en total) ha vingut d'Espanya (d'on si no?) perquè no trobaven menjar. França l'han passat de llarg perquè fins i tot els voltors detecten l'hostilitat dels francesos, però els pobres si esperen trobar un futur millor a Bèlgica van ben enganyats! Potser en realitat venien només a manifestar-se davant el parlament europeu contra la nova normativa espanyola que prohibeix deixar les restes d'animals per la muntanya i que els ha portat a fotre's de fam, però no sé, aqui diuen que és vital que els voltors tornin cap a Espanya, però no sé com pensen fer-los-ho entendre. El punt positiu és que fa poc s'havia escapat un voltor del Castell de Bouillon (on per a més informació també tenen un Condor) i ara ja no es trobarà sol.
I en fi... això és més o menys tot però ja continuaré una altra estona perquè si heu arribar fins aqui baix ja Déu n'hi do!!
Molts petonets a tots i fins aviat!!!
Mireia
dimarts, 12 de juny del 2007
La llei belga
Bufff... no es pot marxar un cap de setmana que quan tornes... en fi, aquest cap de setmana passat vam anar amb la murciana i el seu xicot belga a Paris a casa en Santi (des d'on es veu la torre Eiffel!) i molt bé la ciutat, tot i que avui encara em fan mal els peus!! Hem vist la torre, l'arc de triomf, camps elisis, moulin rouge, montmatre, la mona lisa i el misteri del seu somriure... (pensem que és una copia el que hi ha penjat!) etc etc.. i hem conegut espanyols, no és facil conèixer francesos a Paris!
La història és que arribes a casa finalment super cansada a la nit, després de quasi perdre l'autobus, que només vols anar a dormir i... resulta que ha sigut un finde de batalles amb els veïns, amb els dels dos costats, i perquè no en tenim més de directes. Però esgarrifa't que ha vingut fins i tot la policia! I avui hem d'anar a l'ajuntament... si és que... Resulta que fa un parell de setmanes que tenim un nou inquilí, en Jeremie, que és francès, i aquest finde ha vingut a visitar-lo son pare amb la seva novia i els seus quatre germans i la novia s'ha barallat amb els nostres veïns per la finestra!! I ha vingut la policia i bé, tot va començar perquè va sortir allà a fumar i ella és algeriana però es veu que massa alliberada per la família marroquina del costat que van amb el vel i tota la història i bé, ningú n'ha tret molt l'aigua clara però la policia va venir i no sé com va acabar, he de parlar amb en Jeremie. Però quins ous també la tia! Per fer visites aixi no cal que vinguis! Que ara els que ens hem quedat amb els veïns torrecollons som nosaltres!
I de l'altre costat, ha sigut perquè fa temps que els veins ens posen les bosses d'escombraries davant la nostra porta i amb la bossa que no toca, així que com que el reciclatge és obligatori no ens ho recullen, quins ous! Total, que en Xavi se'n va cansar i els hi va posar les bosses davant a ells i la veina va venir, dient que perquè li posavem les bosses i que no era ella, total, que avui ens toca anar-ho a denunciar a l'ajuntament perquè vinguin a inspeccionar les bosses i a buscar pistes per saber qui és l'amo de les bosses, perquè si no ens posen multes a nosaltres per no reciclar...
En fi guapos, aquestes són les últimes notícies de la Belgique... estem explorant tots els aspectes d'aquest país i aquest finde tocava legislació...
I vosaltres? Com va tot? Pel que he vist a Olot ens ha sortit un edil o com es digui d'aquests xenòfobs xungos... que malament!
Petonets a tots!
Mireia
La història és que arribes a casa finalment super cansada a la nit, després de quasi perdre l'autobus, que només vols anar a dormir i... resulta que ha sigut un finde de batalles amb els veïns, amb els dels dos costats, i perquè no en tenim més de directes. Però esgarrifa't que ha vingut fins i tot la policia! I avui hem d'anar a l'ajuntament... si és que... Resulta que fa un parell de setmanes que tenim un nou inquilí, en Jeremie, que és francès, i aquest finde ha vingut a visitar-lo son pare amb la seva novia i els seus quatre germans i la novia s'ha barallat amb els nostres veïns per la finestra!! I ha vingut la policia i bé, tot va començar perquè va sortir allà a fumar i ella és algeriana però es veu que massa alliberada per la família marroquina del costat que van amb el vel i tota la història i bé, ningú n'ha tret molt l'aigua clara però la policia va venir i no sé com va acabar, he de parlar amb en Jeremie. Però quins ous també la tia! Per fer visites aixi no cal que vinguis! Que ara els que ens hem quedat amb els veïns torrecollons som nosaltres!
I de l'altre costat, ha sigut perquè fa temps que els veins ens posen les bosses d'escombraries davant la nostra porta i amb la bossa que no toca, així que com que el reciclatge és obligatori no ens ho recullen, quins ous! Total, que en Xavi se'n va cansar i els hi va posar les bosses davant a ells i la veina va venir, dient que perquè li posavem les bosses i que no era ella, total, que avui ens toca anar-ho a denunciar a l'ajuntament perquè vinguin a inspeccionar les bosses i a buscar pistes per saber qui és l'amo de les bosses, perquè si no ens posen multes a nosaltres per no reciclar...
En fi guapos, aquestes són les últimes notícies de la Belgique... estem explorant tots els aspectes d'aquest país i aquest finde tocava legislació...
I vosaltres? Com va tot? Pel que he vist a Olot ens ha sortit un edil o com es digui d'aquests xenòfobs xungos... que malament!
Petonets a tots!
Mireia
dimarts, 5 de juny del 2007
me n'he oblidat!
Ah! He oblidat comunicar-vos que he retrobat dos elements que m'havien acompanyat anteriorment en altres viatges! D'entrada, els Hare Krishna!! Si si, els vam retrobar l'altre dia en una visita relampago que vam fer a Luxembourg! Són tots rics a Luxembourg, fins i tot els Hare semblaven tenir més comoditats que els txecs, com a mínim no carregaven una maleta enorme per la música que els acompanyava. Llàstima que no vam trobar-ne el restaurant! jejej
L'altre element són els dibuixos aquells extraterrestres o el que sigui als camps de blat! Ja els havia trobat a Polònia a la ciutat on vivia i ara han aparegut a Waterlou (si si, el de Napoleón, que resulta que està aquí al costat), hi havia tot un article sobre el tema, que es veu que cada cop són més currats i les formes geomètriques més perfectes. Curiós el tema, sembla que tant els Hare, com els que fan els dibuixos, com jo, seguim un itinerari semblant...
En fi, ja us deixo ara, que he d'anar a dinar.
Petonets
Mireia
L'altre element són els dibuixos aquells extraterrestres o el que sigui als camps de blat! Ja els havia trobat a Polònia a la ciutat on vivia i ara han aparegut a Waterlou (si si, el de Napoleón, que resulta que està aquí al costat), hi havia tot un article sobre el tema, que es veu que cada cop són més currats i les formes geomètriques més perfectes. Curiós el tema, sembla que tant els Hare, com els que fan els dibuixos, com jo, seguim un itinerari semblant...
En fi, ja us deixo ara, que he d'anar a dinar.
Petonets
Mireia
Secrets de Wallonia...
Holaaa!!!
Fa molt de temps que no he escrit eh? És que últimament he estat molt ocupada repartint paperots per la festa de la pesca, sí sí, ara resulta que has d'estudiar biologia per fer això. Quina cara, tot això perquè l'estúpid (no hi ha un altre nom per descriure'l, li he perdut ja tot el respecte degut al nombre mínim de connexions neuronals que es dónen al seu cervell i per casualitat a sobre!) del profe/jefe no va pensar a contactar correus com cada any, doncs vinga, tots a patejar-nos les ciutats de Wallonia posant paperets a les bústies. Això sí, ell s'ha escaquejat tant com ha pogut, si és que té una cara.
La veritat és que veient la incompetència i estupidesa d'aquest home ja en temes com la sopa de peix o els nenúfars contaminants, començo a entendre perquè els flamencs es volen independitzar. Aquí, a Wallonia tot funciona com el cul, ningú fot ni brot, si fan algo ho fan malament, si poden estan al paro ja que cobren 800euros que poden arribar als 1400 al mes (coneixem a un tio de 30 anys que no ha treballat MAI però que està apuntat a mil cursos gratuits), com a mínim estan malalts un cop per setmana, això sí, tenen unes cases de la ostia i a sobre es queixen de que els flamencs no els volen quan no fan ni el més mínim esforç per aprendre la llengua flamenca (ni cap altra) ja que tenen l'estranya concepció, com els francesos, de que el francès és la llengua més important del planeta (i que la resta som super desgraciats de no saber-lo parlar, pobrissons de nosaltres). I, no us ho perdeu, si Flandes s'independitza esperen que França els acollirà com a nova regió, per mantenir-los, perque tenen un dèficit de cavall! L'altre opció és que com que segons ells entre les dos regions hi ha un cicle de riquesa, és a dir ara uns són els rics ara ho són els altres, calculen que en 10 anys seran ells els rics perquè flandes s'inundara degut al canvi climatic i aleshores seran ells qui els passaran la mà per la cara als flamencs.
Per a més inri, tots els que venim del sud, a part de ser morenos i baixets, som tontos, chanchulleros, vagos i fem les coses malament. Ens passem 24 hores al dia fent la siesta, perdó, només la meitat, les altres 12 les dediquem a la fiesta. I les nostres universitats no valen un duro, total pa qué si no ens queden hores disponibles per anar-hi. En fi... espero de veritat que en aquest país hi hagi gent diferent als que curren amb mi (que n'hi ha, malgrat la tendència) perque si no no sé on aniran a petar. Sí, tinc un mal dia, però tot això és veritat, si és que... els hi haurien de treure la capitalitat de la Unió Europea!
Millor us deixo abans d'empipar-me més i ja us escric un dia que estigui de més bon humor... prometo ser més positiva.
Petonets a tots!!
Mireia
Fa molt de temps que no he escrit eh? És que últimament he estat molt ocupada repartint paperots per la festa de la pesca, sí sí, ara resulta que has d'estudiar biologia per fer això. Quina cara, tot això perquè l'estúpid (no hi ha un altre nom per descriure'l, li he perdut ja tot el respecte degut al nombre mínim de connexions neuronals que es dónen al seu cervell i per casualitat a sobre!) del profe/jefe no va pensar a contactar correus com cada any, doncs vinga, tots a patejar-nos les ciutats de Wallonia posant paperets a les bústies. Això sí, ell s'ha escaquejat tant com ha pogut, si és que té una cara.
La veritat és que veient la incompetència i estupidesa d'aquest home ja en temes com la sopa de peix o els nenúfars contaminants, començo a entendre perquè els flamencs es volen independitzar. Aquí, a Wallonia tot funciona com el cul, ningú fot ni brot, si fan algo ho fan malament, si poden estan al paro ja que cobren 800euros que poden arribar als 1400 al mes (coneixem a un tio de 30 anys que no ha treballat MAI però que està apuntat a mil cursos gratuits), com a mínim estan malalts un cop per setmana, això sí, tenen unes cases de la ostia i a sobre es queixen de que els flamencs no els volen quan no fan ni el més mínim esforç per aprendre la llengua flamenca (ni cap altra) ja que tenen l'estranya concepció, com els francesos, de que el francès és la llengua més important del planeta (i que la resta som super desgraciats de no saber-lo parlar, pobrissons de nosaltres). I, no us ho perdeu, si Flandes s'independitza esperen que França els acollirà com a nova regió, per mantenir-los, perque tenen un dèficit de cavall! L'altre opció és que com que segons ells entre les dos regions hi ha un cicle de riquesa, és a dir ara uns són els rics ara ho són els altres, calculen que en 10 anys seran ells els rics perquè flandes s'inundara degut al canvi climatic i aleshores seran ells qui els passaran la mà per la cara als flamencs.
Per a més inri, tots els que venim del sud, a part de ser morenos i baixets, som tontos, chanchulleros, vagos i fem les coses malament. Ens passem 24 hores al dia fent la siesta, perdó, només la meitat, les altres 12 les dediquem a la fiesta. I les nostres universitats no valen un duro, total pa qué si no ens queden hores disponibles per anar-hi. En fi... espero de veritat que en aquest país hi hagi gent diferent als que curren amb mi (que n'hi ha, malgrat la tendència) perque si no no sé on aniran a petar. Sí, tinc un mal dia, però tot això és veritat, si és que... els hi haurien de treure la capitalitat de la Unió Europea!
Millor us deixo abans d'empipar-me més i ja us escric un dia que estigui de més bon humor... prometo ser més positiva.
Petonets a tots!!
Mireia
divendres, 4 de maig del 2007
El equipo A al final del recorregut.
Moment culminant del nostre treball de camp! Arribada al naixement (artificial, ja que hi han construit els llacs on treballo...) del riu Eau d'Heure! Ens hem patejat tot el riu!! I ens ha perseguit de tot però... Caminante no hay camino... se hace camino al andar!
Liberad a Willy
Ahir va ser un toro... des que haviem començat el treball de camp la mida de l'animal que ens atacava havia anat augmentant, i ahir, últim dia de camp, va ser un toro!
Mira, això ens passa per anar entrant a les propietats privades (amb una autorització escrita, es clar, però...). Vam entrar al camp i hi havia unes quantes vaques alla tirades, fent la migdiada, i jo ja li vaig exposar a en Benoit la possibilitat de que alguna fos un toro! Pero va dir que no que no... Total, una s'aixeca de cop i fa el moviment aquell de la pota del davant i uixxx.... crec que no és una vaca això!!! Aixi que ja ens veus als tres (tb venia la portuguesa fanatica dels gats) corrent cap a fòra. Llavors vam fer un debat i es va decidir tornar a entrar a poc a poc i en tot cas pujar a un pont que hi havia damunt del riu protegit per una valla. I si si, vam entrar, el toro va començar a córrer però vam arribar al pont. Aixi que estavem en un pont al mig del riu amb un toro en un costat i un ramat de xais, bèsties sense seny, balant com desesperats a l'altre.
Al final tot va acabar bé, perquè el toro, pobre, va venir remenant la cua! Es deuria pensar que era un gos, i l'únic que volia eren quatre caricies, era jovenet pobre, quasi un vedell. Aixi que després de fotre-li una bona llepada a en Benoit ens va deixar sortir i nosaltres vam continuar el nostre camí riu amunt.
En fi, i avui m'ha tocat anar a alliberar uns peixos que ens havien nascut d'uns ous que vam dur del llac. N'hi havia centenars! Eren larves eh, ben petites, com les de les practiques de Desenvolupament embrionari, total, que al jefe se li ha emperrat que les volia salvar (Liberad a Willy) i ja ens veus als dos cap al riu amb el cotxe carregat de galledes d'aigua amb larves. O sigui que ja hem fet la bona acció del dia!
Vinga guapos, m'acomiado des d'aquesta Bèlgica Salvatge!! Molts petonets a tots i a veure si us emporteu el sol d'una vegada que aqui estem ben fregits!!
Petonets!
Mireia
Mira, això ens passa per anar entrant a les propietats privades (amb una autorització escrita, es clar, però...). Vam entrar al camp i hi havia unes quantes vaques alla tirades, fent la migdiada, i jo ja li vaig exposar a en Benoit la possibilitat de que alguna fos un toro! Pero va dir que no que no... Total, una s'aixeca de cop i fa el moviment aquell de la pota del davant i uixxx.... crec que no és una vaca això!!! Aixi que ja ens veus als tres (tb venia la portuguesa fanatica dels gats) corrent cap a fòra. Llavors vam fer un debat i es va decidir tornar a entrar a poc a poc i en tot cas pujar a un pont que hi havia damunt del riu protegit per una valla. I si si, vam entrar, el toro va començar a córrer però vam arribar al pont. Aixi que estavem en un pont al mig del riu amb un toro en un costat i un ramat de xais, bèsties sense seny, balant com desesperats a l'altre.
Al final tot va acabar bé, perquè el toro, pobre, va venir remenant la cua! Es deuria pensar que era un gos, i l'únic que volia eren quatre caricies, era jovenet pobre, quasi un vedell. Aixi que després de fotre-li una bona llepada a en Benoit ens va deixar sortir i nosaltres vam continuar el nostre camí riu amunt.
En fi, i avui m'ha tocat anar a alliberar uns peixos que ens havien nascut d'uns ous que vam dur del llac. N'hi havia centenars! Eren larves eh, ben petites, com les de les practiques de Desenvolupament embrionari, total, que al jefe se li ha emperrat que les volia salvar (Liberad a Willy) i ja ens veus als dos cap al riu amb el cotxe carregat de galledes d'aigua amb larves. O sigui que ja hem fet la bona acció del dia!
Vinga guapos, m'acomiado des d'aquesta Bèlgica Salvatge!! Molts petonets a tots i a veure si us emporteu el sol d'una vegada que aqui estem ben fregits!!
Petonets!
Mireia
diumenge, 29 d’abril del 2007
Porompomero!
Hola!! Com va aixo? Per aqui, finalment, PLOU!!! Cosa que deu voler dir que aqui us torna a fer un sol important, perque semblen el yin i el yan el temps a Catalunya i a Belgica.
Espero que tinguessiu un bon dia de Sant Jordi ple de roses i llibres!
Bé, per aqui aquesta última setmaneta ens ha tocat fer treball de camp pel riu. Es tracta de patejar-nos un riu de dalt a baix i descriure'n les caracteristiques hidromorfologiques, pero acaba siguent tant subjectiu tot plegat que la veritat és que no crec que serveixi de gran cosa, pero bé, de moment ens ha atacat un anec coll-verd, un cigne i un ramat de vaques, hem conegut un camell distribuidor de drogues que acabava de sortir de la presó (informació de la mà d'en Benoit, el noi que porta el projecte), el president de la societat de pesca de no sé on i ens hem patejat la desembocadura del riu a Charleroi (coneguda per ser una de les ciutats més perilloses d'Europa).
Pel que fa al projecte dels llacs, l'última idea del profe és posar-hi nenúfars que estan traient d'un altre llac que esta contaminat i que dessecaran per netejar-lo. A part de que els nenúfars acumulen tota aquesta contaminació, a vegades només en fines capes al voltant que es disolen en canviar de pH contaminant el nou medi, són super invasius i a tot arreu intenten desempallegar-se'n, és que no son serios aquesta gent!!!
Com a notícia que fa por... la gremling (la georgiana de Brussel·les) torna a viure amb nosaltres, la van fer fòra del curro a Liege i ens l'han enviat cap a Namur. S'ha inflat 15 kg la tia! I és que resulta que s'ha passat tot el mes menjant patates i gelat! I no ha vingut sola del tot, que ara resulta que té un novio pakistani amb qui es vol casar quan acabi la beca, de fet ja han planejat que aniran tots dos a georgia per demanar la seva mà, i l'home doncs es passeja per aquí de tant en tant, llàstima que tingui tendència a posar-se la seva roba i te'l pots trobar un dia aqui amb una samarreta rosa i unes malles negres... en fi... han perturbat la nostra "tranquila" vida... L'altra georgiana que vivia amb nosaltres ha decidit demanar asil polític per ser lesviana ja que no vol tornar al seu país, així que el dia 2 de maig, ja, té el judici perque ho va demanar i li van dir que no pero ha fet una apel·lació i ja veurem què passa. La veritat és que fa pensar això de que vulguin fugir del seu país així, pq la gremling tb es vol casar amb el paki pq té nacionalitat anglesa. Jo crec que el millor seria de fet, que pillessim una furgo, una vanette d'aquestes hippies amb les flors a les cortines, i ens n'anessim tots cap a Amsterdam, celebressim una boda gay i així segur que són del tot il·legals a Georgia i es poden quedar.
El gremling, el georgia, sembla que va tirant, nomes que l'home com que no sabia cuina res de res s'ha tirat uns quants mesos menjant nomes pasta i diguem que té problemes de digestió... encara que jo diria que és més aviat degut al vodka que es fot cada dia.
Per cert, aquests belgues... han fet una versio del porompompero que es diu vamos a Salou (ells diuen Salú) i que la canta un individu anomenat Sttellla... i que diu que a Salou hi trobes molts belgues...
En fi... macos... us deixo perque ahir vam anar de festa a Liege i estic un xic cansada...
Molts petonets a tots!! I que us vagi tot molt i molt bé!!
Mireia
Espero que tinguessiu un bon dia de Sant Jordi ple de roses i llibres!
Bé, per aqui aquesta última setmaneta ens ha tocat fer treball de camp pel riu. Es tracta de patejar-nos un riu de dalt a baix i descriure'n les caracteristiques hidromorfologiques, pero acaba siguent tant subjectiu tot plegat que la veritat és que no crec que serveixi de gran cosa, pero bé, de moment ens ha atacat un anec coll-verd, un cigne i un ramat de vaques, hem conegut un camell distribuidor de drogues que acabava de sortir de la presó (informació de la mà d'en Benoit, el noi que porta el projecte), el president de la societat de pesca de no sé on i ens hem patejat la desembocadura del riu a Charleroi (coneguda per ser una de les ciutats més perilloses d'Europa).
Pel que fa al projecte dels llacs, l'última idea del profe és posar-hi nenúfars que estan traient d'un altre llac que esta contaminat i que dessecaran per netejar-lo. A part de que els nenúfars acumulen tota aquesta contaminació, a vegades només en fines capes al voltant que es disolen en canviar de pH contaminant el nou medi, són super invasius i a tot arreu intenten desempallegar-se'n, és que no son serios aquesta gent!!!
Com a notícia que fa por... la gremling (la georgiana de Brussel·les) torna a viure amb nosaltres, la van fer fòra del curro a Liege i ens l'han enviat cap a Namur. S'ha inflat 15 kg la tia! I és que resulta que s'ha passat tot el mes menjant patates i gelat! I no ha vingut sola del tot, que ara resulta que té un novio pakistani amb qui es vol casar quan acabi la beca, de fet ja han planejat que aniran tots dos a georgia per demanar la seva mà, i l'home doncs es passeja per aquí de tant en tant, llàstima que tingui tendència a posar-se la seva roba i te'l pots trobar un dia aqui amb una samarreta rosa i unes malles negres... en fi... han perturbat la nostra "tranquila" vida... L'altra georgiana que vivia amb nosaltres ha decidit demanar asil polític per ser lesviana ja que no vol tornar al seu país, així que el dia 2 de maig, ja, té el judici perque ho va demanar i li van dir que no pero ha fet una apel·lació i ja veurem què passa. La veritat és que fa pensar això de que vulguin fugir del seu país així, pq la gremling tb es vol casar amb el paki pq té nacionalitat anglesa. Jo crec que el millor seria de fet, que pillessim una furgo, una vanette d'aquestes hippies amb les flors a les cortines, i ens n'anessim tots cap a Amsterdam, celebressim una boda gay i així segur que són del tot il·legals a Georgia i es poden quedar.
El gremling, el georgia, sembla que va tirant, nomes que l'home com que no sabia cuina res de res s'ha tirat uns quants mesos menjant nomes pasta i diguem que té problemes de digestió... encara que jo diria que és més aviat degut al vodka que es fot cada dia.
Per cert, aquests belgues... han fet una versio del porompompero que es diu vamos a Salou (ells diuen Salú) i que la canta un individu anomenat Sttellla... i que diu que a Salou hi trobes molts belgues...
En fi... macos... us deixo perque ahir vam anar de festa a Liege i estic un xic cansada...
Molts petonets a tots!! I que us vagi tot molt i molt bé!!
Mireia
dimecres, 18 d’abril del 2007
la vache!!
Hola hola!!
Per suplir la manca de noticies ara us bombardejare a mails!! jejeje
Aquest ultim cap de setmana hem anat cap a Brussel·les, amb l'activitat de la beca aquesta Eurodyssea i per submergir-nos en la cultura belga, hem fet un taller de dansa africana i un de jambee! Va ser xulo xulo pero quin mal a les mans! Els peninsulars, portuguesos, catalans i murcianos vam triomfar amb el nostre ritmo latino!! I el grup de francesos pobrissons... jejeje
Pero no us penseu que tot va ser tan tranquil no! Ara hi ha una banda de gitanos de Macedonia que tenen el meu numero de mobil! Sort que es el belga! Si, ja se que no es la cosa mes normal del mon... pero resulta que vam anar a un festival de musica balcanica i alla hi havia un trompetista que la Maria, la noia de Murcia, havia conegut uns mesos abans i que no parava d trucar-la i va deixar d'agafar-li el mobil i al retrobar-se i amb la pressio de tota la familia del xavalot alla (que viatgen tota la familia en una caravana tocant la trompeta) va dir que se li havia trencat pero que li donava el de la seva amiga (jo) per poder comunicar... en fi... Que ja ens veig viatjant amb la familia gitana i la pandereta, que aquest home estava buscando buenas mujeres para sus hijos...
Al curro... bueno, dema comencem a treballar en un metode de qualitat fisica del riu i ens n'anirem cap al camp. Treballarem amb un altre noi que resulta que estava a la Uni amb l'Adrien i que en una festa d'aquestes chungues dels belgues (un dia aprofundire en el tema, pq estan pirats) li va pixar a la cama. Ell es va picar i hores mes tard la situacio es va donar a la inversa... i jo em demano pq he de treballar jo amb les dues uniques persones de Belgica que s'han pixat mutuament a la cama????!!!
Pel que fa a l'Adrien, sembla que mes que menjar pastanagues el que fa son setmanes tematiques, hem passat la del pernil dolç, la del formatge philadelphia, la del gofre sec i la dels xampinyons ja, i ara li ha donat per la sobrassada, que li va agradar i n'hi vaig donar un tros de les que m'havien dut mons pares i porta tota la setmana menjant el mateix! A mes el molt bestia el primer dia, sort que li vaig demanar, pq l'havia posat amb pell i el cordill que la lliga i tot! Osti, que si s'ofega encara ho considerarien assassinat! I continua amb les seves perguntes frikies, el primer dia que vam anar al llac, es a dir el dia que el vaig coneixer va decidir demanar-me que en pensava de la pedofilia! Just quan ens haviem perdut enmig d'un bosc! De fet tenia sentit la pregunta pq hi havia hagut un gran escandol a Belgica, pero clar, una guiri no informada com jo va flipar... i avui m'adormia i enlloc d'atribuir-ho a l'avorriment ho ha atribuit a la mononucleosi!! Que diu que es un sintoma! En fi... esta ben perturbat! I el pitjor es que comencem a pensar igual i dir les coses alhora! Si es que com diu l'Idoia tot s'empega menys l'hermosura!
La resta de compis del curro van fent, la veritat es que com que a nosaltres dos ens tenen aillats al pis de dalt de tot i no ens ve a veure ningu no m'entero de gaire res ara pero la Berenger i en Frederic estan molt macos tots dos, suposo que com que nosaltres ja parlem millor frances es mes facil entendre'ns tambe.
I aquestes son totes les aventuretes de moment, ja veure'm com va dema pel riu!
Molts petonets a tots i cuidensemele molt!
Mireia
Per suplir la manca de noticies ara us bombardejare a mails!! jejeje
Aquest ultim cap de setmana hem anat cap a Brussel·les, amb l'activitat de la beca aquesta Eurodyssea i per submergir-nos en la cultura belga, hem fet un taller de dansa africana i un de jambee! Va ser xulo xulo pero quin mal a les mans! Els peninsulars, portuguesos, catalans i murcianos vam triomfar amb el nostre ritmo latino!! I el grup de francesos pobrissons... jejeje
Pero no us penseu que tot va ser tan tranquil no! Ara hi ha una banda de gitanos de Macedonia que tenen el meu numero de mobil! Sort que es el belga! Si, ja se que no es la cosa mes normal del mon... pero resulta que vam anar a un festival de musica balcanica i alla hi havia un trompetista que la Maria, la noia de Murcia, havia conegut uns mesos abans i que no parava d trucar-la i va deixar d'agafar-li el mobil i al retrobar-se i amb la pressio de tota la familia del xavalot alla (que viatgen tota la familia en una caravana tocant la trompeta) va dir que se li havia trencat pero que li donava el de la seva amiga (jo) per poder comunicar... en fi... Que ja ens veig viatjant amb la familia gitana i la pandereta, que aquest home estava buscando buenas mujeres para sus hijos...
Al curro... bueno, dema comencem a treballar en un metode de qualitat fisica del riu i ens n'anirem cap al camp. Treballarem amb un altre noi que resulta que estava a la Uni amb l'Adrien i que en una festa d'aquestes chungues dels belgues (un dia aprofundire en el tema, pq estan pirats) li va pixar a la cama. Ell es va picar i hores mes tard la situacio es va donar a la inversa... i jo em demano pq he de treballar jo amb les dues uniques persones de Belgica que s'han pixat mutuament a la cama????!!!
Pel que fa a l'Adrien, sembla que mes que menjar pastanagues el que fa son setmanes tematiques, hem passat la del pernil dolç, la del formatge philadelphia, la del gofre sec i la dels xampinyons ja, i ara li ha donat per la sobrassada, que li va agradar i n'hi vaig donar un tros de les que m'havien dut mons pares i porta tota la setmana menjant el mateix! A mes el molt bestia el primer dia, sort que li vaig demanar, pq l'havia posat amb pell i el cordill que la lliga i tot! Osti, que si s'ofega encara ho considerarien assassinat! I continua amb les seves perguntes frikies, el primer dia que vam anar al llac, es a dir el dia que el vaig coneixer va decidir demanar-me que en pensava de la pedofilia! Just quan ens haviem perdut enmig d'un bosc! De fet tenia sentit la pregunta pq hi havia hagut un gran escandol a Belgica, pero clar, una guiri no informada com jo va flipar... i avui m'adormia i enlloc d'atribuir-ho a l'avorriment ho ha atribuit a la mononucleosi!! Que diu que es un sintoma! En fi... esta ben perturbat! I el pitjor es que comencem a pensar igual i dir les coses alhora! Si es que com diu l'Idoia tot s'empega menys l'hermosura!
La resta de compis del curro van fent, la veritat es que com que a nosaltres dos ens tenen aillats al pis de dalt de tot i no ens ve a veure ningu no m'entero de gaire res ara pero la Berenger i en Frederic estan molt macos tots dos, suposo que com que nosaltres ja parlem millor frances es mes facil entendre'ns tambe.
I aquestes son totes les aventuretes de moment, ja veure'm com va dema pel riu!
Molts petonets a tots i cuidensemele molt!
Mireia
divendres, 13 d’abril del 2007
Continuen les aventures...
Hola guapíssims!!
Perdoneu per aquesta absència de notícies, és que entre que al curro representa que no ens podem conectar (ehem ehem...), a part de que ultimament estem escrivint un raport, i que han fet uns dies de solete impresionants i hem aprofitat per anar al parc i tot.... però bé, com va tot per Catalunya o pels mons aquests de Deu? Aqui arriben notícies un xic rares, com que en Gonzalez ha dit que hi ha un clima prebèlic, a part de totes les histories d'ETA i Al Qaeda... en fi..
La veritat és que han passat força coses des de l'ultim mail que vaig enviar... al curro, bé, el projecte és una kk, molt raro, només és una dansa d'interessos entre uns i altres i estem fent coses que no tenen sentit per interessos de no sé qui i de no sé qui més. Ja m'ho pensava que el món funcionava així, però no em calia veure-ho de tant a prop! Però vaja sort que el meu company de curro, l'Adrien, és un personaje i ben divertit, tot el dia menjant pastanagues i que no sap veure la diferencia entre JAMON i RAMON, jajaaja Llàstima que potser se'n va a currar a un altre lloc que li queda més a prop de casa pq viu quasi a Luxemburg.
Per setmana santa, que aqui nomes hi havia festa dilluns, vam anar amb la Maria (murciana) i en Marcin (polac que coneix l'Estaca i es veu que la tenen traduida al polac, no us ho perdeu) cap a Colonia i Estrasburg, bé, de fet erem 4 pq aixi com hi ha gent que s'emporta el gos de vacances, el gat o el periquito, nosaltres ens vam endur un pervertit fetixista, si, ja sé que costa de trobar però es va apuntar al nostre viatge, i ens el va fotre enlaire parcialment, o sigui que és una cosa que no recomano. Un paio fastigós, un hungar que vam coneixer a l'escola de Brussel.les i que s'ha passat el finde perseguint-nos amb una enorme camara de fotos i si no ens n'ha fet 100... es que fins i tot de la Maria traient-se una sabata!! Fatal, pero Estrasburg és molt i molt bonic, m'ha encantat!
Crec que a l'últim mail us parlava de Carnavals... bé doncs, encara no s'han acabat! Que duren fins a Juny! Fa uns caps de setmana vam anar a un llogarret anomenat Stavelot on en monten una de grossa! Ens van fer pujar fins i tot dalt d'una carrossa! I uns belgues em van convidar a provar.... la ratafia!!! Que aqui tenen un licor que es diu igual! Però de gust ben diferent, està fet a base de pomes. Fins i tot tenen un comic d'un pirata que es diu El capità ratafia! Bé, quan estavem disfrutant d'aquest magic licor amb la Jana, una companya de pis, va començar a sonar una melodia i vam ser catapultades cap a l'interior d'un tren humà format per els individus més varis, travestits, indis, samanthas (buscar-ho a internet, es una serie que fa molta por...) i altres individus disfressats. I és que al so d'aquesta melodia tots els belgues (i alguns francesos) s'agafen a les espatlles del primer que troben i comencen a fer el tren. El pitjor va ser quan a l'intentar sortir-ne, la Jana em diu: Mireia, que he saltado para salir pero nos siguen! De manera que vaig quedar just al davant de tot d'aquest tren tan particular; guiant a tota aquella patuleia pel mig del bar... en fi....
Guapos, us deixo que si heu arribat fins aqui ja sou uns campeons i que potser tambe que jo em posi a fer alguna coseta de feina.
Molts i molts petonets!!!
Mireia
Perdoneu per aquesta absència de notícies, és que entre que al curro representa que no ens podem conectar (ehem ehem...), a part de que ultimament estem escrivint un raport, i que han fet uns dies de solete impresionants i hem aprofitat per anar al parc i tot.... però bé, com va tot per Catalunya o pels mons aquests de Deu? Aqui arriben notícies un xic rares, com que en Gonzalez ha dit que hi ha un clima prebèlic, a part de totes les histories d'ETA i Al Qaeda... en fi..
La veritat és que han passat força coses des de l'ultim mail que vaig enviar... al curro, bé, el projecte és una kk, molt raro, només és una dansa d'interessos entre uns i altres i estem fent coses que no tenen sentit per interessos de no sé qui i de no sé qui més. Ja m'ho pensava que el món funcionava així, però no em calia veure-ho de tant a prop! Però vaja sort que el meu company de curro, l'Adrien, és un personaje i ben divertit, tot el dia menjant pastanagues i que no sap veure la diferencia entre JAMON i RAMON, jajaaja Llàstima que potser se'n va a currar a un altre lloc que li queda més a prop de casa pq viu quasi a Luxemburg.
Per setmana santa, que aqui nomes hi havia festa dilluns, vam anar amb la Maria (murciana) i en Marcin (polac que coneix l'Estaca i es veu que la tenen traduida al polac, no us ho perdeu) cap a Colonia i Estrasburg, bé, de fet erem 4 pq aixi com hi ha gent que s'emporta el gos de vacances, el gat o el periquito, nosaltres ens vam endur un pervertit fetixista, si, ja sé que costa de trobar però es va apuntar al nostre viatge, i ens el va fotre enlaire parcialment, o sigui que és una cosa que no recomano. Un paio fastigós, un hungar que vam coneixer a l'escola de Brussel.les i que s'ha passat el finde perseguint-nos amb una enorme camara de fotos i si no ens n'ha fet 100... es que fins i tot de la Maria traient-se una sabata!! Fatal, pero Estrasburg és molt i molt bonic, m'ha encantat!
Crec que a l'últim mail us parlava de Carnavals... bé doncs, encara no s'han acabat! Que duren fins a Juny! Fa uns caps de setmana vam anar a un llogarret anomenat Stavelot on en monten una de grossa! Ens van fer pujar fins i tot dalt d'una carrossa! I uns belgues em van convidar a provar.... la ratafia!!! Que aqui tenen un licor que es diu igual! Però de gust ben diferent, està fet a base de pomes. Fins i tot tenen un comic d'un pirata que es diu El capità ratafia! Bé, quan estavem disfrutant d'aquest magic licor amb la Jana, una companya de pis, va començar a sonar una melodia i vam ser catapultades cap a l'interior d'un tren humà format per els individus més varis, travestits, indis, samanthas (buscar-ho a internet, es una serie que fa molta por...) i altres individus disfressats. I és que al so d'aquesta melodia tots els belgues (i alguns francesos) s'agafen a les espatlles del primer que troben i comencen a fer el tren. El pitjor va ser quan a l'intentar sortir-ne, la Jana em diu: Mireia, que he saltado para salir pero nos siguen! De manera que vaig quedar just al davant de tot d'aquest tren tan particular; guiant a tota aquella patuleia pel mig del bar... en fi....
Guapos, us deixo que si heu arribat fins aqui ja sou uns campeons i que potser tambe que jo em posi a fer alguna coseta de feina.
Molts i molts petonets!!!
Mireia
dimecres, 28 de febrer del 2007
Carnaval Carnaval!
Bonjour!! Comment ça va?
Perdoneu que us tenia una mica abandonats però és que aquesta última setmana he estat un xic estressada.
Aquí ha sigut Carnaval i els wallons (i.e. belgues de la regió francesa) ho han celebrat cadascú a la seva manera i seguint tradicions de cultures ben properes com són els inques i els celtes.
Diguem que Wallonia està dividida pel que fa a la celebració del Carnaval.
D'una banda hi ha Binche, on es dediquen a tirar-se taronges (fruita de denominació molt belga com és ben sabut) pel cap rotllo "tomatina". Suposadament aquesta és la tradició inca i pel que sembla les taronges representen el sol i per tant la fi de l'hivern (a òsties). S'ha de dir que tot això és al voltant de Charleroi, la zona més quinqui de tot Bèlgica. I ens ho vam perdre perquè hi vam anar en diumenge i només ho feien el dimarts lo de les taronges!!
D'altra banda hi ha Bouges, que és un poblet situat a un turonet d'aquí prop de Namur on el que fan és cremar l'hivern, simbolitzat per un gran ninot de neu de cartró pedra. Aquesta tradició és suposadament celta i va ser bonic de veure perquè des d'on erem cridavem amb petards a les altres fogueres de la vall de la Meuse (el nostre riu) i aquestes s'anaven encenent. La putada va ser que la foguera es va mig desmuntar i el ninot de neu no es cremava! De totes maneres millor perquè ja en tenim prou amb el canvi climàtic com perquè aquesta gent vagin invocant als elements. Quan arribes a casa després de tot això t'has de menjar un crepe, però aquí ja hi ha diferents versions del perquè, ja que no ens vam empanar gaire... hi ha qui diu que és per no tenir fills lletjos i dolents, altres que és per tenir bona salut... en fi, jo només vaig entendre que s'havia de menjar i la veritat és que ens vam curar en salut!
I en fi guapos, us deixo que estic cansada, però escriuré aviat perquè hi ha novetats! Ha començat un noi nou, l'Adrien, per fer el projecte amb mi, així que m'he canviat de despatx i enlloc d'estar amb la Yasmina estic amb ell, però al pis de dalt de tot (i perquè a la terrassa ens moririem de fred, si no ens foten més amunt), total que com que ara per pujar fins allà dalt cal fer 24 escales de més (en total 48!) m'he quedat sense els petons de despedida! Joder! Quina poca formalitat aquests belgues! Però bé, almenys ara és més divertit i ja han començat les aventures al llac!
Molts i molts petonets a tots! Ja m'explicareu les vostres aventures!
Mireia
Perdoneu que us tenia una mica abandonats però és que aquesta última setmana he estat un xic estressada.
Aquí ha sigut Carnaval i els wallons (i.e. belgues de la regió francesa) ho han celebrat cadascú a la seva manera i seguint tradicions de cultures ben properes com són els inques i els celtes.
Diguem que Wallonia està dividida pel que fa a la celebració del Carnaval.
D'una banda hi ha Binche, on es dediquen a tirar-se taronges (fruita de denominació molt belga com és ben sabut) pel cap rotllo "tomatina". Suposadament aquesta és la tradició inca i pel que sembla les taronges representen el sol i per tant la fi de l'hivern (a òsties). S'ha de dir que tot això és al voltant de Charleroi, la zona més quinqui de tot Bèlgica. I ens ho vam perdre perquè hi vam anar en diumenge i només ho feien el dimarts lo de les taronges!!
D'altra banda hi ha Bouges, que és un poblet situat a un turonet d'aquí prop de Namur on el que fan és cremar l'hivern, simbolitzat per un gran ninot de neu de cartró pedra. Aquesta tradició és suposadament celta i va ser bonic de veure perquè des d'on erem cridavem amb petards a les altres fogueres de la vall de la Meuse (el nostre riu) i aquestes s'anaven encenent. La putada va ser que la foguera es va mig desmuntar i el ninot de neu no es cremava! De totes maneres millor perquè ja en tenim prou amb el canvi climàtic com perquè aquesta gent vagin invocant als elements. Quan arribes a casa després de tot això t'has de menjar un crepe, però aquí ja hi ha diferents versions del perquè, ja que no ens vam empanar gaire... hi ha qui diu que és per no tenir fills lletjos i dolents, altres que és per tenir bona salut... en fi, jo només vaig entendre que s'havia de menjar i la veritat és que ens vam curar en salut!
I en fi guapos, us deixo que estic cansada, però escriuré aviat perquè hi ha novetats! Ha començat un noi nou, l'Adrien, per fer el projecte amb mi, així que m'he canviat de despatx i enlloc d'estar amb la Yasmina estic amb ell, però al pis de dalt de tot (i perquè a la terrassa ens moririem de fred, si no ens foten més amunt), total que com que ara per pujar fins allà dalt cal fer 24 escales de més (en total 48!) m'he quedat sense els petons de despedida! Joder! Quina poca formalitat aquests belgues! Però bé, almenys ara és més divertit i ja han començat les aventures al llac!
Molts i molts petonets a tots! Ja m'explicareu les vostres aventures!
Mireia
divendres, 16 de febrer del 2007
Marro!
Avui començarem amb els números, que des que he arribat que no us he donat cap classe de francès. Som-hi!!
ú, es diu un
dos, es diu deux
tres, es diu menage a trois
i avui ens quedarem aquí que no us vull donar massa feina i això s'ha de comentar! Sí, és que aquests belgues al final són més francesos del que es pensen, i de seguida que es troben 3... vinga! Menage! Si és que tenim un pollo montat aquí a l'oficina! Primer potser que us introdueix els personatges. Ara mateix som 6 perquè hem arribat la portuguesa (la dels gats) i jo, però abans eren tan sols 4:
- Monsieur Rollin (no és de conya el nom) el professor. A saber, està creuant els Pirineus a peu per etapes i just quan passava per La Garrotxa se li van trencar o desfer les botes de muntanya i va haver-ho de deixar... La padrina del seu fill és basca i ell estudia euskera amb un llibret que es va comprar.
- la secre, que malgrat tenir nom de compte català, Berenguer, és una noia que acostuma a anar de color rosa. És rosseta, petita i va tota mona ella, a mi em cau bé perquè té caràcter la tia! Tot i que en determinades circumstàncies fa gala d'un riure bastant cursi que sona així jijijijiji (25 anys)
- l'advocada, que es diu Yasmina, i jo crec que ha estat teletransportada d'una altra època (passada és clar). Acostuma a venir pintada com una porta, amb els llavis fucsia i sombra d'ulls blau cel. La roba és bastant peculiar també i pot arribar a ser bastant irritant, com cada cop que em corregeix una paraula dient c'est pas comme ça eh??? C'est comme ça!! O, quan després de perturbar-me fotent-me un rotllo sobre legislació ambiental, quan li contesto em diu: escolta, que aquí s'ha de treballar eh? Quins ous! Com a punt curiós, li mola el ministre de medi ambient... però no per la seva política no, vaja que li mola ell!! (26 anys)
- finalment tenim a en Frederic, que és enginyer agronom. Un noi callat, que a més quan parla no l'enténc i que ell no m'entén a mi. Però el que sí que té és que somriu constantment per suplir aquesta manca de comunicació. (25 anys)
Abans que nosaltres arribessim tenien una habitació per cada un, però ara jo estic amb la pintarrujeada i la portuguesa amb en Frederic.
Total! Que jo i la pintarrujeada estem al costat de l'habitació de fer fotocòpies, que és petita i fosca i a més hi fa molta calor. I resulta que la Berenguer té xicot, però de tant en tant va a fer fotocòpies al mateix temps que en Frederic (només n'hi ha una de fotocopiadora) i des de la nostra habitació es comença a sentir el riure tonto jijiji jijiji jijiiji Llavors, la Yasmina, a qui només li falta escriure's Frederic je t'aime a les parpelles, es posa a cridar a un dels dos fins que s'acaben les "risitas" i un dels dos apareix a la porta tot putejat.
Lo més bo de tot és que avui, dinant amb elles dues, i després de que hagin saltat xispes entre elles pels seus temes, salta la pintarrujeada i em diu que no està bé liarse amb algú de la feina... rotllo consell...
En fi, això sí, avui a l'hora de marxar ens hem fet tots un petó, perquè això sí, abans que tot, som belgues.
El pròxim dia seguiré amb les aventures perquè... ens han robat a l'oficina! Molt fort! I durant el dia!! A qui li hauran mangat alguna cosa??? S'accepten porras!
Vinga, molts petons a tots!
Mireia
ú, es diu un
dos, es diu deux
tres, es diu menage a trois
i avui ens quedarem aquí que no us vull donar massa feina i això s'ha de comentar! Sí, és que aquests belgues al final són més francesos del que es pensen, i de seguida que es troben 3... vinga! Menage! Si és que tenim un pollo montat aquí a l'oficina! Primer potser que us introdueix els personatges. Ara mateix som 6 perquè hem arribat la portuguesa (la dels gats) i jo, però abans eren tan sols 4:
- Monsieur Rollin (no és de conya el nom) el professor. A saber, està creuant els Pirineus a peu per etapes i just quan passava per La Garrotxa se li van trencar o desfer les botes de muntanya i va haver-ho de deixar... La padrina del seu fill és basca i ell estudia euskera amb un llibret que es va comprar.
- la secre, que malgrat tenir nom de compte català, Berenguer, és una noia que acostuma a anar de color rosa. És rosseta, petita i va tota mona ella, a mi em cau bé perquè té caràcter la tia! Tot i que en determinades circumstàncies fa gala d'un riure bastant cursi que sona així jijijijiji (25 anys)
- l'advocada, que es diu Yasmina, i jo crec que ha estat teletransportada d'una altra època (passada és clar). Acostuma a venir pintada com una porta, amb els llavis fucsia i sombra d'ulls blau cel. La roba és bastant peculiar també i pot arribar a ser bastant irritant, com cada cop que em corregeix una paraula dient c'est pas comme ça eh??? C'est comme ça!! O, quan després de perturbar-me fotent-me un rotllo sobre legislació ambiental, quan li contesto em diu: escolta, que aquí s'ha de treballar eh? Quins ous! Com a punt curiós, li mola el ministre de medi ambient... però no per la seva política no, vaja que li mola ell!! (26 anys)
- finalment tenim a en Frederic, que és enginyer agronom. Un noi callat, que a més quan parla no l'enténc i que ell no m'entén a mi. Però el que sí que té és que somriu constantment per suplir aquesta manca de comunicació. (25 anys)
Abans que nosaltres arribessim tenien una habitació per cada un, però ara jo estic amb la pintarrujeada i la portuguesa amb en Frederic.
Total! Que jo i la pintarrujeada estem al costat de l'habitació de fer fotocòpies, que és petita i fosca i a més hi fa molta calor. I resulta que la Berenguer té xicot, però de tant en tant va a fer fotocòpies al mateix temps que en Frederic (només n'hi ha una de fotocopiadora) i des de la nostra habitació es comença a sentir el riure tonto jijiji jijiji jijiiji Llavors, la Yasmina, a qui només li falta escriure's Frederic je t'aime a les parpelles, es posa a cridar a un dels dos fins que s'acaben les "risitas" i un dels dos apareix a la porta tot putejat.
Lo més bo de tot és que avui, dinant amb elles dues, i després de que hagin saltat xispes entre elles pels seus temes, salta la pintarrujeada i em diu que no està bé liarse amb algú de la feina... rotllo consell...
En fi, això sí, avui a l'hora de marxar ens hem fet tots un petó, perquè això sí, abans que tot, som belgues.
El pròxim dia seguiré amb les aventures perquè... ens han robat a l'oficina! Molt fort! I durant el dia!! A qui li hauran mangat alguna cosa??? S'accepten porras!
Vinga, molts petons a tots!
Mireia
diumenge, 11 de febrer del 2007
Petons!
Avui començaré amb un altre dels poemes que va participar en el certàmen... potser és més simple i menys "romàntic" però crec que s'entén una mica més:
Mon Amour. Suis au carrefour. T'a bzoin d'k k choz?
Potser participaré al concurs de l'any que vé! Vinga va, que l'altre dia em vaig descuidar de dir-vos una cosa que em va xocar molt, resulta que aquí, cada dia de matí quan arribes al curro i cada dia també abans de marxar, has de fer un petó, un de sol (no intentar-ho amb els dos típics espanyols perquè es crea confusió) a cada un dels treballadors del lloc on siguis. Encara que sigui a algú a qui en realitat li fotries una patada! (de moment no és el meu cas però he vist que hi ha algunes tensions entre els treballadors del meu curro... i tot i així es fan el petó). En fi, això sí, si et trobes pel carrer amb un amic, ni tocar-lo! Ah! i sort que l'empresa on treballo és mini, és a dir 4 treballadors més la portuguesa que viu amb mi a qui evidentment no li faig el petó a l'arribar perquè arribem juntes i perquè seria una mica estrany. Però imagineu-vos que treballeu a una fàbrica de fuets! Es posen tots en fila per fer-se el petó? I clar, a l'hora de marxar... jo crec que et quedes més estona (hores extres) tan sols per no haver-te d'aixecar a fer el tour i que siguin els demés els que vinguin a fer-te el petó. Ep! I que si no el fas te'l demanen eh? I si algú està parlant per telèfon a l'acabar ve a fer-te el petó! El que és pitjor és que llavors es tracten de Monsieur, Madame i sempre de vostè! Cosa que a mi m'ha creat una mica de xoc cultural, així que he abordat el tema amb el meu jefe i ara li dic pel nom, perquè he passat una setmana una mica esquizofrènica ara tractant-lo de vostè ara de tu.
Ei! Que demà ja seré una mica més belga perquè tindré bicicleta!!! Arribarà just amb la neu! Qué peligro! Però encara em podré llevar més tard, perquè en cinc minuts seré al curro! jejejej Resulta que un húngar del curs de francès en tenia dues i me la deixa mentres sigui a Bèlgica, que way!
Un altre tema, tots els que vulgueu venir podeu, no hi ha problema per espai a la casa ni pels compis de pis, el que passa és que no hi ha matalassos, només en tenim un de sobres que ocupa el primer que arriba, així que el que vulgui venir estaria guay que es portés una esterilla o un matalàs inflable si en té i no li suposa sobrepès a l'avió. Però per tots els que ja m'ho havieu comentat, Llerotes, Mireieta etc. sapigueu que no hi ha problema!
I vinga va, us deixo que he de posar-me a llegir unes cosetes, porto cinc dies seguits llegint en francès, no el parlo millor però tinc el cap a punt d'explotar!!!
Petonets a tots! (però dels de tota la vida, res de belgues!) I una abraçada ben forta! Ups! Notícia d'últim minut! Ara vé la georgiana des de Liege! Peligro! jajaja que hem creat un monstre!!
Mireia
Mon Amour. Suis au carrefour. T'a bzoin d'k k choz?
Potser participaré al concurs de l'any que vé! Vinga va, que l'altre dia em vaig descuidar de dir-vos una cosa que em va xocar molt, resulta que aquí, cada dia de matí quan arribes al curro i cada dia també abans de marxar, has de fer un petó, un de sol (no intentar-ho amb els dos típics espanyols perquè es crea confusió) a cada un dels treballadors del lloc on siguis. Encara que sigui a algú a qui en realitat li fotries una patada! (de moment no és el meu cas però he vist que hi ha algunes tensions entre els treballadors del meu curro... i tot i així es fan el petó). En fi, això sí, si et trobes pel carrer amb un amic, ni tocar-lo! Ah! i sort que l'empresa on treballo és mini, és a dir 4 treballadors més la portuguesa que viu amb mi a qui evidentment no li faig el petó a l'arribar perquè arribem juntes i perquè seria una mica estrany. Però imagineu-vos que treballeu a una fàbrica de fuets! Es posen tots en fila per fer-se el petó? I clar, a l'hora de marxar... jo crec que et quedes més estona (hores extres) tan sols per no haver-te d'aixecar a fer el tour i que siguin els demés els que vinguin a fer-te el petó. Ep! I que si no el fas te'l demanen eh? I si algú està parlant per telèfon a l'acabar ve a fer-te el petó! El que és pitjor és que llavors es tracten de Monsieur, Madame i sempre de vostè! Cosa que a mi m'ha creat una mica de xoc cultural, així que he abordat el tema amb el meu jefe i ara li dic pel nom, perquè he passat una setmana una mica esquizofrènica ara tractant-lo de vostè ara de tu.
Ei! Que demà ja seré una mica més belga perquè tindré bicicleta!!! Arribarà just amb la neu! Qué peligro! Però encara em podré llevar més tard, perquè en cinc minuts seré al curro! jejejej Resulta que un húngar del curs de francès en tenia dues i me la deixa mentres sigui a Bèlgica, que way!
Un altre tema, tots els que vulgueu venir podeu, no hi ha problema per espai a la casa ni pels compis de pis, el que passa és que no hi ha matalassos, només en tenim un de sobres que ocupa el primer que arriba, així que el que vulgui venir estaria guay que es portés una esterilla o un matalàs inflable si en té i no li suposa sobrepès a l'avió. Però per tots els que ja m'ho havieu comentat, Llerotes, Mireieta etc. sapigueu que no hi ha problema!
I vinga va, us deixo que he de posar-me a llegir unes cosetes, porto cinc dies seguits llegint en francès, no el parlo millor però tinc el cap a punt d'explotar!!!
Petonets a tots! (però dels de tota la vida, res de belgues!) I una abraçada ben forta! Ups! Notícia d'últim minut! Ara vé la georgiana des de Liege! Peligro! jajaja que hem creat un monstre!!
Mireia
dimecres, 7 de febrer del 2007
Namur mon amour!!
6tu D6D 1 jr dHT 7 Am kitM, dadrèC Isoley dtavwa & daxepT m fraz... Jms porte nsrè cloz pr 1 siljoliroz... 6 lavie d2m1 aujd8 tFray, D7n8 vi 1 rèV ds la miN...
No m'he tornat boja no, ni m'han abduit els aliens, aquest és el primer premi de poesia per sms del concurs que s'ha celebrat a Namur. Diga'm freda però jo no l'entenc... así que si hi ha algun francès per aquí (Eva i no miro a ningú...) a veure si ens pot donar un cop de mà!!
Sí és que aquests belgues... aix aix aix... que al diari el metro hi ha una secció per a la gent que s'ha enamorat al transport públic i vol comunicar amb la persona dels seus somnis.... l'altre dia vaig entrar al metro i les nostres mirades es van creuar, portaves un gorro de llana taronja i unes orelleres verdes, vols venir a menjar musclos amb patates?... en fi... corramos un tupido velo...
Ja sóc a Namur com haureu pogut deduir pel tema del concurs de poesia. Porto uns cinc dies ja i la veritat és que avui m'he deprimit una mica perquè tot tanca a les 6 de la tarda!!! Hora en la qual jo surto de currar i per tant... vida social 0 patatero. Què hi farem! La mascota o símbol de la ciutat és un CARGOL!! CARACOL!! Perquè diuen que la gent de Namur són moooooolt lents, cosa que vam comprovar quan vam trigar una hora per obrir un compte al banc!! A sobre, el plat típic són els cargols! I hi ha estàtues de cargols, la veritat és que m'enorgulleix estar aquí. Tot i que estic una mica trista perquè m'he separat de la gent amb qui més em feia...
Bé, la casa on visc és la Maison Bleu, perquè és de color blau! Com la Casa Azul de Duncan Dhu, però els habitants ens dediquem a altres coses. Visc amb dues noies de Santander, una de les portugueses (la dels gats... quina creu) i la catalana. Ah! I clar, sí, una georgiana! Però aquesta és maca. El que passa és que ara busca marit per casar-se i no haver de tornar al seu país... una mica xunga la historia.
A part del color, una altra de les coses característiques són les escales, que n'hi ha moltes moltes i són petites petites, tan petites, que no t'hi cap el peu! I qualsevol dia d'aquests baixarem fent un slaloom!! Jo estic al tercer pis, per tant només arribar m'he de xupar 16 escales fins al segon i 16 més fins al tercer! Que dius, ja he fet tot l'esport de la setmana! Doncs no! Que resulta que el meu llit està al sostre en una mena d'altell i encara em queden 10 escalons més per pujar! Però és una escala de fusta enganxada a la paret, d'aquestes de pujar a les lliteres, i fa un mal a les mans! Total, que quan torni d'aquí seré quasi una nena de la selva.
Al curro molt bé, i com que el meu jefe és profe de la Uni a partir de divendres torno a anar a classe! Qualitat d'aigues i de sòl, pot ser xulo. A part d'això el projecte és sobre instal·lació d'unes estructures a uns llacs perquè peixos fitòfils, que ponen els ous a la vegetació, que estan en zones degradades, puguin pondre els ous i mantenir la població. D'aquí a un parell de setmanes ja em tocarà anar cap al llac amb un altre a posar tot això i llavors anar fent controls. Ja us ho explicaré millor...
Vaig intentar apuntar-me a francès a unes classes d'aquestes super barates per gent al paro i Déu meu! Ni cinc minuts més! Gent ja d'una edat barallant-se per contestar! I vam estar 1 hora per llegir 4 paragraphs perquè eren incapaços d'entendre l'efecte hivernacle!!! Total que he decidit que no hi torno i ja em buscaré un altre cole, encara que sigui més car...
Vinga guapitonguis, que me'n vaig a dormir! Que vagi molt i molt bé tot! Molts petonets!!!
Mireia
No m'he tornat boja no, ni m'han abduit els aliens, aquest és el primer premi de poesia per sms del concurs que s'ha celebrat a Namur. Diga'm freda però jo no l'entenc... así que si hi ha algun francès per aquí (Eva i no miro a ningú...) a veure si ens pot donar un cop de mà!!
Sí és que aquests belgues... aix aix aix... que al diari el metro hi ha una secció per a la gent que s'ha enamorat al transport públic i vol comunicar amb la persona dels seus somnis.... l'altre dia vaig entrar al metro i les nostres mirades es van creuar, portaves un gorro de llana taronja i unes orelleres verdes, vols venir a menjar musclos amb patates?... en fi... corramos un tupido velo...
Ja sóc a Namur com haureu pogut deduir pel tema del concurs de poesia. Porto uns cinc dies ja i la veritat és que avui m'he deprimit una mica perquè tot tanca a les 6 de la tarda!!! Hora en la qual jo surto de currar i per tant... vida social 0 patatero. Què hi farem! La mascota o símbol de la ciutat és un CARGOL!! CARACOL!! Perquè diuen que la gent de Namur són moooooolt lents, cosa que vam comprovar quan vam trigar una hora per obrir un compte al banc!! A sobre, el plat típic són els cargols! I hi ha estàtues de cargols, la veritat és que m'enorgulleix estar aquí. Tot i que estic una mica trista perquè m'he separat de la gent amb qui més em feia...
Bé, la casa on visc és la Maison Bleu, perquè és de color blau! Com la Casa Azul de Duncan Dhu, però els habitants ens dediquem a altres coses. Visc amb dues noies de Santander, una de les portugueses (la dels gats... quina creu) i la catalana. Ah! I clar, sí, una georgiana! Però aquesta és maca. El que passa és que ara busca marit per casar-se i no haver de tornar al seu país... una mica xunga la historia.
A part del color, una altra de les coses característiques són les escales, que n'hi ha moltes moltes i són petites petites, tan petites, que no t'hi cap el peu! I qualsevol dia d'aquests baixarem fent un slaloom!! Jo estic al tercer pis, per tant només arribar m'he de xupar 16 escales fins al segon i 16 més fins al tercer! Que dius, ja he fet tot l'esport de la setmana! Doncs no! Que resulta que el meu llit està al sostre en una mena d'altell i encara em queden 10 escalons més per pujar! Però és una escala de fusta enganxada a la paret, d'aquestes de pujar a les lliteres, i fa un mal a les mans! Total, que quan torni d'aquí seré quasi una nena de la selva.
Al curro molt bé, i com que el meu jefe és profe de la Uni a partir de divendres torno a anar a classe! Qualitat d'aigues i de sòl, pot ser xulo. A part d'això el projecte és sobre instal·lació d'unes estructures a uns llacs perquè peixos fitòfils, que ponen els ous a la vegetació, que estan en zones degradades, puguin pondre els ous i mantenir la població. D'aquí a un parell de setmanes ja em tocarà anar cap al llac amb un altre a posar tot això i llavors anar fent controls. Ja us ho explicaré millor...
Vaig intentar apuntar-me a francès a unes classes d'aquestes super barates per gent al paro i Déu meu! Ni cinc minuts més! Gent ja d'una edat barallant-se per contestar! I vam estar 1 hora per llegir 4 paragraphs perquè eren incapaços d'entendre l'efecte hivernacle!!! Total que he decidit que no hi torno i ja em buscaré un altre cole, encara que sigui més car...
Vinga guapitonguis, que me'n vaig a dormir! Que vagi molt i molt bé tot! Molts petonets!!!
Mireia
dilluns, 29 de gener del 2007
Rien de rien!
Oh Mon Dieu!
Aquesta ha sigut la frase més repetida dels últims dies... començant pel temporal-huracà que ens va atacar sense pietat... quina ventolada! Que et podies deixar caure i el vent t'aguantava! I ara, doncs ara que ha marxat l'huracà ha arribat el temporal de fred, i collons quin fred! Però... ha començat a nevar!!! No gaire encara, però sembla que va fent!
Al cole bastant bé, però ara van i ens canvien la profe per un individu vingut del nord de França que s'assembla a l'Asterix i que ens vol fer pronunciar la eeeeegggggueeeee com ell! Esperem que no faci ús de la poció màgica! El que l'home és una mica pastelón eh? Tot el dia recomanant-nos noveles romàntiques i música lenta... en fi... tant bé que estàvem a la nostra classe multicultural!
La convivència a l'alberg segueix sent densa densa... el georgià té a la georgiana absolutament esclavitzada, que estirat al llit li fot un crit perquè li porti el te!! Home!! I ara ens hem enterat que la mare d'ell va telefonar a la mare d'ella per demanar-li que la Diana li cuinés! I abans de venir no es coneixien de res! Que tampoc és excusa. Si és que és un gremling!!! El que passa és que nosaltres li hem fet una rentada de cervell a la Diana, i la veritat és que hem creat un monstre! Que l'altre dia va acabar ballant damunt una taula en un pub! Bé, tothom hi ballava, allà es veu que el que és estrany és ser per terra, però bueno, que la tia molt entregada, i ara vol aprendre flamenco! I diu que es vol casar vestida de faralaes! I bé, el gremling fa uns dies que només menja pa amb nocilla! jeje
Aquest finde els organitzadors de l'eurodyssea ens han portat a fer un viatget cultural, i ha estat prou bé, a més que erem com una trentena i vam conèixer a la gent que viurà amb nosaltres a les nostres respectives ciutats. Hem anat quasi a la frontera amb luxemburg, i només d'arribar ens van fotre a tots a fer un taller de teatre! Toma ya! Sort que venia anestesiada jo de lo del cuentacuentos que si no, fer el pallasso davant de 30 persones en francès... però la veritat és que al final ens ho vam passar molt bé! A més a continuació ens van portar a degustar cerveses... a la quarta ja no tens criteri per valorar res... i després a menjar una reglette. Avui, de bon matí, tots cap a la muntanya! I amb la neu i el gel ha estat un bon número! Ha set xulo però perquè hem conegut a francesos i hem parlat francès quasi per primer cop fòra de l'escola. La pròxima excursió crec que és per la mateixa zona i anirem a buscar rastres de castor!! Sí bé, a mi em fa molta gràcia, però és que està això ple d'economistes que la veritat molta no els fa...
Per cert! Finalment he provat els moules avec frites, els musclus amb patates, i bé... jo prefereixo els que fa mon pare! Els musclus estaven una mica massa fets pel meu gust i les patates, bé, són patates fregides que et posen amb un plat al costat... res d'especial...
Dimecres he d'anar a veure els de l'empresa perquè m'expliquin una miqueta el que faré, que encara no ho sé ben bé, i divendres ja cap a Namur. En fi... ja us continuaré informant! Ei! Merci a tots pels mails! Em fa molta ilu rebre notícies vostres, encara que no sempre pugui contestar-los personalitzats... Espero que estigueu tots molt bé i disfrutant del que feu! Molts petons!!!
Mireia
Aquesta ha sigut la frase més repetida dels últims dies... començant pel temporal-huracà que ens va atacar sense pietat... quina ventolada! Que et podies deixar caure i el vent t'aguantava! I ara, doncs ara que ha marxat l'huracà ha arribat el temporal de fred, i collons quin fred! Però... ha començat a nevar!!! No gaire encara, però sembla que va fent!
Al cole bastant bé, però ara van i ens canvien la profe per un individu vingut del nord de França que s'assembla a l'Asterix i que ens vol fer pronunciar la eeeeegggggueeeee com ell! Esperem que no faci ús de la poció màgica! El que l'home és una mica pastelón eh? Tot el dia recomanant-nos noveles romàntiques i música lenta... en fi... tant bé que estàvem a la nostra classe multicultural!
La convivència a l'alberg segueix sent densa densa... el georgià té a la georgiana absolutament esclavitzada, que estirat al llit li fot un crit perquè li porti el te!! Home!! I ara ens hem enterat que la mare d'ell va telefonar a la mare d'ella per demanar-li que la Diana li cuinés! I abans de venir no es coneixien de res! Que tampoc és excusa. Si és que és un gremling!!! El que passa és que nosaltres li hem fet una rentada de cervell a la Diana, i la veritat és que hem creat un monstre! Que l'altre dia va acabar ballant damunt una taula en un pub! Bé, tothom hi ballava, allà es veu que el que és estrany és ser per terra, però bueno, que la tia molt entregada, i ara vol aprendre flamenco! I diu que es vol casar vestida de faralaes! I bé, el gremling fa uns dies que només menja pa amb nocilla! jeje
Aquest finde els organitzadors de l'eurodyssea ens han portat a fer un viatget cultural, i ha estat prou bé, a més que erem com una trentena i vam conèixer a la gent que viurà amb nosaltres a les nostres respectives ciutats. Hem anat quasi a la frontera amb luxemburg, i només d'arribar ens van fotre a tots a fer un taller de teatre! Toma ya! Sort que venia anestesiada jo de lo del cuentacuentos que si no, fer el pallasso davant de 30 persones en francès... però la veritat és que al final ens ho vam passar molt bé! A més a continuació ens van portar a degustar cerveses... a la quarta ja no tens criteri per valorar res... i després a menjar una reglette. Avui, de bon matí, tots cap a la muntanya! I amb la neu i el gel ha estat un bon número! Ha set xulo però perquè hem conegut a francesos i hem parlat francès quasi per primer cop fòra de l'escola. La pròxima excursió crec que és per la mateixa zona i anirem a buscar rastres de castor!! Sí bé, a mi em fa molta gràcia, però és que està això ple d'economistes que la veritat molta no els fa...
Per cert! Finalment he provat els moules avec frites, els musclus amb patates, i bé... jo prefereixo els que fa mon pare! Els musclus estaven una mica massa fets pel meu gust i les patates, bé, són patates fregides que et posen amb un plat al costat... res d'especial...
Dimecres he d'anar a veure els de l'empresa perquè m'expliquin una miqueta el que faré, que encara no ho sé ben bé, i divendres ja cap a Namur. En fi... ja us continuaré informant! Ei! Merci a tots pels mails! Em fa molta ilu rebre notícies vostres, encara que no sempre pugui contestar-los personalitzats... Espero que estigueu tots molt bé i disfrutant del que feu! Molts petons!!!
Mireia
dissabte, 20 de gener del 2007
Els components de Gran Hermano!
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Diana (georgiana), Dato (georgià), Fabiola (de les Açores), Joan (de Vic), Maria (murciana), myself (d'Olot), Noelia (d'Esplugues) and Vera (de les Açores)
dijous, 18 de gener del 2007
musclos amb patates??
Buenas!! Com anem? Com va tot per la Catalogne??
Aquí a part del temps, que és una merda, tot el dia amb aquest xirimiri que et deixa ben moll, tot molt bé! Diuen que a partir de la setmana que ve ja vindrà el fred, perquè per aquí encara estem a la tardor també.
Brussel·les és una ciutat... bé, té un centre bonicot, amb la Grande Place, el Maneken Pis, la borsa... els baretos, però vaja, suposo que després d'estar a Praga sembla que m'hi falti algo ben bonic aquí... Ana i Santi, a veure si em podeu aconsellar algun lloc ben bonic! El que aquí de belgues ben poquets eh? Jo crec que hi ha molta més immigració que gent del país ja, tout bien melangé! La veritat és que a vegades el nostre barri fa un xiiiic de por, però bueno... de fet quan vaig baixar per primer cop es veu que vaig anar a petar a una de les pitjors parades de metro... ejjeje em vaig equivocar...
La convivència a la nostra casa de gran hermano se suporta, però hem descobert que els georgians no són georgians, en realitat son gremlings!! Durant el dia no mengen res, i a partir de les 16 hores més o menys, comencen a endrapar d'una manera irrefrenable, fins que es fa de dia, todo pa dentro! Ni el monstruo de las galletas eh?! Diuen que així el menjar té més bon gust, estan ben apollardats! Esperem que no es mullin amb aigua després de les 12 i comencin a reproduir-se. Guarden els xiclets mastegats a la nevera! D'això hi ha foto, i la resta del dia estan estirats al llit... El paio, resulta que al seu país fa danses tradicionals d'aquestes que foten aquestes piruetes i cauen de genolls, però fa una versió amb 6 ganivets que clava a terra que la veritat és que m'inquieta una mica...
Una de les de les Azores també està fatal, ha començat a parlar d'ella mateixa en tercera persona cosa que també m'inquieta, ja que els únics referents que tenia jo d'això eren Gollum, E.T. (que no tenia un vocabulari gaire ric pobre) i en Marc (que han soferta la Triche i la Laura a Irlanda). Potser inclús més inquietant és l'amor desmesurat que sent pel món felí, pels gats en concret, es veu que troba molt a faltar els seus i cada cop que en veu un per aquí surt corrent al darrera... l'altre dia fins i tot ens deia que el gat l'havia reconegut pel telèfon...
A l'alberg hem descobert que hi ha una sala d'aventures! Amb rocodrom i simulacres de coves per fer espeleogia. I resulta que una estructura que tenim aquí fora que creiem que era un andami, es per passar-hi penjant fent rotllo ponts i tirulina! A veure si aquest divendres ens apuntem a les activitats, que pot ser divertit!
El francès... jo ho intento, a tot arreu on vaig intento parlar francès però no puc, em contesten sempre en anglès, com si tingués cara de pa bimbo!! En fi... ho continuaré intentant... De moment ja m'he comprat un llibre en francès en una botiga de segona mà molt xula que hem trobat i a practicar!!
Vinga guapos, molts i molts petonets, us he de deixar que hem organitzat un soparet amb alguna gent del curs de francès i hauré de començar a cuinar aviat, que aquí mengen molt d'hora!!
Mireia
Aquí a part del temps, que és una merda, tot el dia amb aquest xirimiri que et deixa ben moll, tot molt bé! Diuen que a partir de la setmana que ve ja vindrà el fred, perquè per aquí encara estem a la tardor també.
Brussel·les és una ciutat... bé, té un centre bonicot, amb la Grande Place, el Maneken Pis, la borsa... els baretos, però vaja, suposo que després d'estar a Praga sembla que m'hi falti algo ben bonic aquí... Ana i Santi, a veure si em podeu aconsellar algun lloc ben bonic! El que aquí de belgues ben poquets eh? Jo crec que hi ha molta més immigració que gent del país ja, tout bien melangé! La veritat és que a vegades el nostre barri fa un xiiiic de por, però bueno... de fet quan vaig baixar per primer cop es veu que vaig anar a petar a una de les pitjors parades de metro... ejjeje em vaig equivocar...
La convivència a la nostra casa de gran hermano se suporta, però hem descobert que els georgians no són georgians, en realitat son gremlings!! Durant el dia no mengen res, i a partir de les 16 hores més o menys, comencen a endrapar d'una manera irrefrenable, fins que es fa de dia, todo pa dentro! Ni el monstruo de las galletas eh?! Diuen que així el menjar té més bon gust, estan ben apollardats! Esperem que no es mullin amb aigua després de les 12 i comencin a reproduir-se. Guarden els xiclets mastegats a la nevera! D'això hi ha foto, i la resta del dia estan estirats al llit... El paio, resulta que al seu país fa danses tradicionals d'aquestes que foten aquestes piruetes i cauen de genolls, però fa una versió amb 6 ganivets que clava a terra que la veritat és que m'inquieta una mica...
Una de les de les Azores també està fatal, ha començat a parlar d'ella mateixa en tercera persona cosa que també m'inquieta, ja que els únics referents que tenia jo d'això eren Gollum, E.T. (que no tenia un vocabulari gaire ric pobre) i en Marc (que han soferta la Triche i la Laura a Irlanda). Potser inclús més inquietant és l'amor desmesurat que sent pel món felí, pels gats en concret, es veu que troba molt a faltar els seus i cada cop que en veu un per aquí surt corrent al darrera... l'altre dia fins i tot ens deia que el gat l'havia reconegut pel telèfon...
A l'alberg hem descobert que hi ha una sala d'aventures! Amb rocodrom i simulacres de coves per fer espeleogia. I resulta que una estructura que tenim aquí fora que creiem que era un andami, es per passar-hi penjant fent rotllo ponts i tirulina! A veure si aquest divendres ens apuntem a les activitats, que pot ser divertit!
El francès... jo ho intento, a tot arreu on vaig intento parlar francès però no puc, em contesten sempre en anglès, com si tingués cara de pa bimbo!! En fi... ho continuaré intentant... De moment ja m'he comprat un llibre en francès en una botiga de segona mà molt xula que hem trobat i a practicar!!
Vinga guapos, molts i molts petonets, us he de deixar que hem organitzat un soparet amb alguna gent del curs de francès i hauré de començar a cuinar aviat, que aquí mengen molt d'hora!!
Mireia
dilluns, 15 de gener del 2007
Decoració de l'alberg Watermann...
Decoració de Waterman i nosaltres amb la cama...
D'esquerra a dreta: Maria, me, Noelia and Vera.
dissabte, 13 de gener del 2007
Mireia chez les belges!
Ei!! Per fi em puc comunicar!! Que m'ha deixat el portatil una companya de pis i estem aquí mangant wifi de la resi!! Què tal? Com va tot per Catalunya??
Bé, suposo que quedareu tots una mica decebuts perquè aquest cop ni faltava una peça a l'avió, ni avis de bomba, ni tan sols turbulències vam tenir. El viatge fins aquí va anar bé i com que a més venia en Marc que controlava amb el francès doncs pas de probleme!!
Estic visquent a una mena de residència que està al bell mig del barri magrebí, en un carrer que es diu carrer dels artistes, i bé, això es fa notar en la decoració de la nostra llar, benvinguts a la república independent de Waterman! Tenim tot de trossos de maniquins penjats per l'habitació, que si una cama, que si l'altra, que si un bust, els braços... uixxxx... i una silueta penjada al sostre d'on surt una mena d'alien... en fi. El que fa més por però és una mena de vitrina on hi ha tot de braços de nines pintats de colors, una mica a l'estil de la novia de Chucky. I a la meva habitació tenim un mirall al sostre!! De manera que pots controlar els quatre cantons de la sala!
És una mica estil gran hermano això, som dues habitacions de 4 persones i compartim menjador i cuina. Suposo que aquesta setmana començaran les nominacions.... Som tres catalans, un de Vic, una noia d'Esplugues i jo, una murciana, dues portugueses de les Açores (si Mireia no va a les Açores les Açores aniran a la Mireia) i dos georgians. En fi, tota una patuleia! Tots bastant macos, però una de les portugueses i els georgians estan una mica apollardats la veritat, ja veurem...
Les classes de francès prou bé, són quasi particulars, i l'estic aprenent a marxes forçades! Com a mínim ara ja distingeixo peres de porros i mongetes tendres d'albarcocs!!
El temps... una merda! No para de ploure i sempre arribes ben xop a casa! Els musclus amb patates encara no els he provat, a veure si aquest finde fem alguna visita per la ciutat.
Bé noiets, i de moment això és tot! Molts petonets a tots i cuideu-vos!! Ja m'explicareu les aventuretes també!
Mireia
Bé, suposo que quedareu tots una mica decebuts perquè aquest cop ni faltava una peça a l'avió, ni avis de bomba, ni tan sols turbulències vam tenir. El viatge fins aquí va anar bé i com que a més venia en Marc que controlava amb el francès doncs pas de probleme!!
Estic visquent a una mena de residència que està al bell mig del barri magrebí, en un carrer que es diu carrer dels artistes, i bé, això es fa notar en la decoració de la nostra llar, benvinguts a la república independent de Waterman! Tenim tot de trossos de maniquins penjats per l'habitació, que si una cama, que si l'altra, que si un bust, els braços... uixxxx... i una silueta penjada al sostre d'on surt una mena d'alien... en fi. El que fa més por però és una mena de vitrina on hi ha tot de braços de nines pintats de colors, una mica a l'estil de la novia de Chucky. I a la meva habitació tenim un mirall al sostre!! De manera que pots controlar els quatre cantons de la sala!
És una mica estil gran hermano això, som dues habitacions de 4 persones i compartim menjador i cuina. Suposo que aquesta setmana començaran les nominacions.... Som tres catalans, un de Vic, una noia d'Esplugues i jo, una murciana, dues portugueses de les Açores (si Mireia no va a les Açores les Açores aniran a la Mireia) i dos georgians. En fi, tota una patuleia! Tots bastant macos, però una de les portugueses i els georgians estan una mica apollardats la veritat, ja veurem...
Les classes de francès prou bé, són quasi particulars, i l'estic aprenent a marxes forçades! Com a mínim ara ja distingeixo peres de porros i mongetes tendres d'albarcocs!!
El temps... una merda! No para de ploure i sempre arribes ben xop a casa! Els musclus amb patates encara no els he provat, a veure si aquest finde fem alguna visita per la ciutat.
Bé noiets, i de moment això és tot! Molts petonets a tots i cuideu-vos!! Ja m'explicareu les aventuretes també!
Mireia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
