Com semblar anglès i no morir en l'intent

Bé, ja sé que us vaig escriure ahir però és que m'he posat malalta, porto tot el dia al llit i ara no puc dormir perquè m'he passat el dia clapant, així que com que dimecres ja torno cap a Catalunya he pensat que estaria bé fer un petit resum del que he après dels aborigens de la Gran Bretanya durant aquests primers mesos, però sobretot donar 4 consells per aquells qui vulguin passar desapercebuts a Anglaterra.

El primer de tot que cal fer és fer-se una compta de Facebook. Si no tens Facebook aquí no ets ningú. El Facebook és com... no sé, com una comunitat d'internet on hi afegeixes els teus amics i bé, pots enviar-los coses i jocs i fins i tot fer testos al més pur estil "Super Pop". Jo me n'he hagut de fer una perquè resulta que els de la meva classe es comuniquen a través d'això! Que la primera cosa que van fer els representants dels estudiants va ser fer un grup a Facebook! En fi, aquesta gent poden arribar a tenir-hi centenars d'amics! I s'hi passen el dia! Els hi treus el Facebook i se'ls acaba la vida social. S'ha de reconèixer però que és útil per a algunes coses, com per exemple a mi m'ha servit per a retrobar-me amb alguna de la gent que era a Bèlgica amb mi! Això està bé.

Segon, i very important! Us heu de llegir els 7 llibres de Harry Potter, perquè constantment a la vida diària, als diaris, fins i tot a les classes del master, hi ha referències als seus llibres! Quina por! Que fins i tot hem de fer grups per a un treball i trauran els paperets de dins un barret! Espero que no m'enviin a Slytherin! No, en serio, és una exageració, aquí literariament sembla que hagin passat de Shakespeare a J.K. Rowling, i en realitat tenen molts altres bons escriptors. I a veure, Harry Potter no està malament, és distret, però no deixen de ser llibres per a nens!

I què passa si barregem aquests dos primers conceptes, o sigui, tindrà Harry Potter una compta a Facebook? Doncs en té 28! Bé, hi ha 28 persones que s'han posat el seu nom i inclús una foto d'ell i que van per la vida de bruixots... en fi... no comment.

Tercer, si ets anglès ets hidròfob. I no em refereixo a que no es dutxin, que hi ha de tot, però en general els que jo conec sí que es dutxen. Em refereixo a que quan plou no es mullen! I porten la mateix merda paraigües que tu, però quan tu tens els texans enganxats fins a l'alçada de la cuixa ells continuen secs! És molt increïble i no sé com ho fan! Però a la mani quan jo ja estava xopa veia a la gent del voltant i als anglesos que venien amb mi i estaven secs! I no, no té explicació... és que no ho entenc! Si algú hi troba una explicació plausible serà més que benvinguda.

Quart... s'ha de comprendre el concepte de Tea Party. Jo encara estic en procés perquè no he assistit a cap, havia d'anar a una demà però de la manera que em trobo no crec que hi vagi. De fet és l'americà el que porta dies dient que hem de fer una tea party, però ha estudiat aquí i els anglesos de seguida van dir que sí o sigui que suposo que és algo que ha après aquí. He preguntat però he rebut respostes ambigües sobre el tema, hmmm... no sé si es tracta de beure tant de tè com puguis, no sé si hi ha diferents tes, no sé si hi ha música, no sé si hi ha alcohol... l'únic que sé és que l'americà volia fer galetes de "ginger" (no sé què és el ginger...) però amb lo despistat que és aquest home a l'igual enlloc de sucre hi posa sal i ja l'hem liada. A mi la veritat és que Tea Party em suggereix un grup de iaies vestides en tons pastel (rosa i blau bàsicament) menjant galetes i jugant al Mouse. Continuaré fent investigacions en aquest sentit...

De totes maneres, després del shock inicial ara estic trobant gent anglesa que val la pena o sigui que estic contenta!

Petonets a tots i fins ben aviat!

Mireia