Oh Mon Dieu!
Aquesta ha sigut la frase més repetida dels últims dies... començant pel temporal-huracà que ens va atacar sense pietat... quina ventolada! Que et podies deixar caure i el vent t'aguantava! I ara, doncs ara que ha marxat l'huracà ha arribat el temporal de fred, i collons quin fred! Però... ha començat a nevar!!! No gaire encara, però sembla que va fent!
Al cole bastant bé, però ara van i ens canvien la profe per un individu vingut del nord de França que s'assembla a l'Asterix i que ens vol fer pronunciar la eeeeegggggueeeee com ell! Esperem que no faci ús de la poció màgica! El que l'home és una mica pastelón eh? Tot el dia recomanant-nos noveles romàntiques i música lenta... en fi... tant bé que estàvem a la nostra classe multicultural!
La convivència a l'alberg segueix sent densa densa... el georgià té a la georgiana absolutament esclavitzada, que estirat al llit li fot un crit perquè li porti el te!! Home!! I ara ens hem enterat que la mare d'ell va telefonar a la mare d'ella per demanar-li que la Diana li cuinés! I abans de venir no es coneixien de res! Que tampoc és excusa. Si és que és un gremling!!! El que passa és que nosaltres li hem fet una rentada de cervell a la Diana, i la veritat és que hem creat un monstre! Que l'altre dia va acabar ballant damunt una taula en un pub! Bé, tothom hi ballava, allà es veu que el que és estrany és ser per terra, però bueno, que la tia molt entregada, i ara vol aprendre flamenco! I diu que es vol casar vestida de faralaes! I bé, el gremling fa uns dies que només menja pa amb nocilla! jeje
Aquest finde els organitzadors de l'eurodyssea ens han portat a fer un viatget cultural, i ha estat prou bé, a més que erem com una trentena i vam conèixer a la gent que viurà amb nosaltres a les nostres respectives ciutats. Hem anat quasi a la frontera amb luxemburg, i només d'arribar ens van fotre a tots a fer un taller de teatre! Toma ya! Sort que venia anestesiada jo de lo del cuentacuentos que si no, fer el pallasso davant de 30 persones en francès... però la veritat és que al final ens ho vam passar molt bé! A més a continuació ens van portar a degustar cerveses... a la quarta ja no tens criteri per valorar res... i després a menjar una reglette. Avui, de bon matí, tots cap a la muntanya! I amb la neu i el gel ha estat un bon número! Ha set xulo però perquè hem conegut a francesos i hem parlat francès quasi per primer cop fòra de l'escola. La pròxima excursió crec que és per la mateixa zona i anirem a buscar rastres de castor!! Sí bé, a mi em fa molta gràcia, però és que està això ple d'economistes que la veritat molta no els fa...
Per cert! Finalment he provat els moules avec frites, els musclus amb patates, i bé... jo prefereixo els que fa mon pare! Els musclus estaven una mica massa fets pel meu gust i les patates, bé, són patates fregides que et posen amb un plat al costat... res d'especial...
Dimecres he d'anar a veure els de l'empresa perquè m'expliquin una miqueta el que faré, que encara no ho sé ben bé, i divendres ja cap a Namur. En fi... ja us continuaré informant! Ei! Merci a tots pels mails! Em fa molta ilu rebre notícies vostres, encara que no sempre pugui contestar-los personalitzats... Espero que estigueu tots molt bé i disfrutant del que feu! Molts petons!!!
Mireia
dilluns, 29 de gener del 2007
dissabte, 20 de gener del 2007
Els components de Gran Hermano!
dijous, 18 de gener del 2007
musclos amb patates??
Buenas!! Com anem? Com va tot per la Catalogne??
Aquí a part del temps, que és una merda, tot el dia amb aquest xirimiri que et deixa ben moll, tot molt bé! Diuen que a partir de la setmana que ve ja vindrà el fred, perquè per aquí encara estem a la tardor també.
Brussel·les és una ciutat... bé, té un centre bonicot, amb la Grande Place, el Maneken Pis, la borsa... els baretos, però vaja, suposo que després d'estar a Praga sembla que m'hi falti algo ben bonic aquí... Ana i Santi, a veure si em podeu aconsellar algun lloc ben bonic! El que aquí de belgues ben poquets eh? Jo crec que hi ha molta més immigració que gent del país ja, tout bien melangé! La veritat és que a vegades el nostre barri fa un xiiiic de por, però bueno... de fet quan vaig baixar per primer cop es veu que vaig anar a petar a una de les pitjors parades de metro... ejjeje em vaig equivocar...
La convivència a la nostra casa de gran hermano se suporta, però hem descobert que els georgians no són georgians, en realitat son gremlings!! Durant el dia no mengen res, i a partir de les 16 hores més o menys, comencen a endrapar d'una manera irrefrenable, fins que es fa de dia, todo pa dentro! Ni el monstruo de las galletas eh?! Diuen que així el menjar té més bon gust, estan ben apollardats! Esperem que no es mullin amb aigua després de les 12 i comencin a reproduir-se. Guarden els xiclets mastegats a la nevera! D'això hi ha foto, i la resta del dia estan estirats al llit... El paio, resulta que al seu país fa danses tradicionals d'aquestes que foten aquestes piruetes i cauen de genolls, però fa una versió amb 6 ganivets que clava a terra que la veritat és que m'inquieta una mica...
Una de les de les Azores també està fatal, ha començat a parlar d'ella mateixa en tercera persona cosa que també m'inquieta, ja que els únics referents que tenia jo d'això eren Gollum, E.T. (que no tenia un vocabulari gaire ric pobre) i en Marc (que han soferta la Triche i la Laura a Irlanda). Potser inclús més inquietant és l'amor desmesurat que sent pel món felí, pels gats en concret, es veu que troba molt a faltar els seus i cada cop que en veu un per aquí surt corrent al darrera... l'altre dia fins i tot ens deia que el gat l'havia reconegut pel telèfon...
A l'alberg hem descobert que hi ha una sala d'aventures! Amb rocodrom i simulacres de coves per fer espeleogia. I resulta que una estructura que tenim aquí fora que creiem que era un andami, es per passar-hi penjant fent rotllo ponts i tirulina! A veure si aquest divendres ens apuntem a les activitats, que pot ser divertit!
El francès... jo ho intento, a tot arreu on vaig intento parlar francès però no puc, em contesten sempre en anglès, com si tingués cara de pa bimbo!! En fi... ho continuaré intentant... De moment ja m'he comprat un llibre en francès en una botiga de segona mà molt xula que hem trobat i a practicar!!
Vinga guapos, molts i molts petonets, us he de deixar que hem organitzat un soparet amb alguna gent del curs de francès i hauré de començar a cuinar aviat, que aquí mengen molt d'hora!!
Mireia
Aquí a part del temps, que és una merda, tot el dia amb aquest xirimiri que et deixa ben moll, tot molt bé! Diuen que a partir de la setmana que ve ja vindrà el fred, perquè per aquí encara estem a la tardor també.
Brussel·les és una ciutat... bé, té un centre bonicot, amb la Grande Place, el Maneken Pis, la borsa... els baretos, però vaja, suposo que després d'estar a Praga sembla que m'hi falti algo ben bonic aquí... Ana i Santi, a veure si em podeu aconsellar algun lloc ben bonic! El que aquí de belgues ben poquets eh? Jo crec que hi ha molta més immigració que gent del país ja, tout bien melangé! La veritat és que a vegades el nostre barri fa un xiiiic de por, però bueno... de fet quan vaig baixar per primer cop es veu que vaig anar a petar a una de les pitjors parades de metro... ejjeje em vaig equivocar...
La convivència a la nostra casa de gran hermano se suporta, però hem descobert que els georgians no són georgians, en realitat son gremlings!! Durant el dia no mengen res, i a partir de les 16 hores més o menys, comencen a endrapar d'una manera irrefrenable, fins que es fa de dia, todo pa dentro! Ni el monstruo de las galletas eh?! Diuen que així el menjar té més bon gust, estan ben apollardats! Esperem que no es mullin amb aigua després de les 12 i comencin a reproduir-se. Guarden els xiclets mastegats a la nevera! D'això hi ha foto, i la resta del dia estan estirats al llit... El paio, resulta que al seu país fa danses tradicionals d'aquestes que foten aquestes piruetes i cauen de genolls, però fa una versió amb 6 ganivets que clava a terra que la veritat és que m'inquieta una mica...
Una de les de les Azores també està fatal, ha començat a parlar d'ella mateixa en tercera persona cosa que també m'inquieta, ja que els únics referents que tenia jo d'això eren Gollum, E.T. (que no tenia un vocabulari gaire ric pobre) i en Marc (que han soferta la Triche i la Laura a Irlanda). Potser inclús més inquietant és l'amor desmesurat que sent pel món felí, pels gats en concret, es veu que troba molt a faltar els seus i cada cop que en veu un per aquí surt corrent al darrera... l'altre dia fins i tot ens deia que el gat l'havia reconegut pel telèfon...
A l'alberg hem descobert que hi ha una sala d'aventures! Amb rocodrom i simulacres de coves per fer espeleogia. I resulta que una estructura que tenim aquí fora que creiem que era un andami, es per passar-hi penjant fent rotllo ponts i tirulina! A veure si aquest divendres ens apuntem a les activitats, que pot ser divertit!
El francès... jo ho intento, a tot arreu on vaig intento parlar francès però no puc, em contesten sempre en anglès, com si tingués cara de pa bimbo!! En fi... ho continuaré intentant... De moment ja m'he comprat un llibre en francès en una botiga de segona mà molt xula que hem trobat i a practicar!!
Vinga guapos, molts i molts petonets, us he de deixar que hem organitzat un soparet amb alguna gent del curs de francès i hauré de començar a cuinar aviat, que aquí mengen molt d'hora!!
Mireia
dilluns, 15 de gener del 2007
dissabte, 13 de gener del 2007
Mireia chez les belges!
Ei!! Per fi em puc comunicar!! Que m'ha deixat el portatil una companya de pis i estem aquí mangant wifi de la resi!! Què tal? Com va tot per Catalunya??
Bé, suposo que quedareu tots una mica decebuts perquè aquest cop ni faltava una peça a l'avió, ni avis de bomba, ni tan sols turbulències vam tenir. El viatge fins aquí va anar bé i com que a més venia en Marc que controlava amb el francès doncs pas de probleme!!
Estic visquent a una mena de residència que està al bell mig del barri magrebí, en un carrer que es diu carrer dels artistes, i bé, això es fa notar en la decoració de la nostra llar, benvinguts a la república independent de Waterman! Tenim tot de trossos de maniquins penjats per l'habitació, que si una cama, que si l'altra, que si un bust, els braços... uixxxx... i una silueta penjada al sostre d'on surt una mena d'alien... en fi. El que fa més por però és una mena de vitrina on hi ha tot de braços de nines pintats de colors, una mica a l'estil de la novia de Chucky. I a la meva habitació tenim un mirall al sostre!! De manera que pots controlar els quatre cantons de la sala!
És una mica estil gran hermano això, som dues habitacions de 4 persones i compartim menjador i cuina. Suposo que aquesta setmana començaran les nominacions.... Som tres catalans, un de Vic, una noia d'Esplugues i jo, una murciana, dues portugueses de les Açores (si Mireia no va a les Açores les Açores aniran a la Mireia) i dos georgians. En fi, tota una patuleia! Tots bastant macos, però una de les portugueses i els georgians estan una mica apollardats la veritat, ja veurem...
Les classes de francès prou bé, són quasi particulars, i l'estic aprenent a marxes forçades! Com a mínim ara ja distingeixo peres de porros i mongetes tendres d'albarcocs!!
El temps... una merda! No para de ploure i sempre arribes ben xop a casa! Els musclus amb patates encara no els he provat, a veure si aquest finde fem alguna visita per la ciutat.
Bé noiets, i de moment això és tot! Molts petonets a tots i cuideu-vos!! Ja m'explicareu les aventuretes també!
Mireia
Bé, suposo que quedareu tots una mica decebuts perquè aquest cop ni faltava una peça a l'avió, ni avis de bomba, ni tan sols turbulències vam tenir. El viatge fins aquí va anar bé i com que a més venia en Marc que controlava amb el francès doncs pas de probleme!!
Estic visquent a una mena de residència que està al bell mig del barri magrebí, en un carrer que es diu carrer dels artistes, i bé, això es fa notar en la decoració de la nostra llar, benvinguts a la república independent de Waterman! Tenim tot de trossos de maniquins penjats per l'habitació, que si una cama, que si l'altra, que si un bust, els braços... uixxxx... i una silueta penjada al sostre d'on surt una mena d'alien... en fi. El que fa més por però és una mena de vitrina on hi ha tot de braços de nines pintats de colors, una mica a l'estil de la novia de Chucky. I a la meva habitació tenim un mirall al sostre!! De manera que pots controlar els quatre cantons de la sala!
És una mica estil gran hermano això, som dues habitacions de 4 persones i compartim menjador i cuina. Suposo que aquesta setmana començaran les nominacions.... Som tres catalans, un de Vic, una noia d'Esplugues i jo, una murciana, dues portugueses de les Açores (si Mireia no va a les Açores les Açores aniran a la Mireia) i dos georgians. En fi, tota una patuleia! Tots bastant macos, però una de les portugueses i els georgians estan una mica apollardats la veritat, ja veurem...
Les classes de francès prou bé, són quasi particulars, i l'estic aprenent a marxes forçades! Com a mínim ara ja distingeixo peres de porros i mongetes tendres d'albarcocs!!
El temps... una merda! No para de ploure i sempre arribes ben xop a casa! Els musclus amb patates encara no els he provat, a veure si aquest finde fem alguna visita per la ciutat.
Bé noiets, i de moment això és tot! Molts petonets a tots i cuideu-vos!! Ja m'explicareu les aventuretes també!
Mireia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
