dilluns, 10 de desembre del 2007

Mani contra el Canvi Climàtic a Londres




No sé si es pot apreciar molt bé... però sota el paraigües blanc de la foto del mig hi ha en Gandalf!!


Com semblar anglès i no morir en l'intent

Bé, ja sé que us vaig escriure ahir però és que m'he posat malalta, porto tot el dia al llit i ara no puc dormir perquè m'he passat el dia clapant, així que com que dimecres ja torno cap a Catalunya he pensat que estaria bé fer un petit resum del que he après dels aborigens de la Gran Bretanya durant aquests primers mesos, però sobretot donar 4 consells per aquells qui vulguin passar desapercebuts a Anglaterra.

El primer de tot que cal fer és fer-se una compta de Facebook. Si no tens Facebook aquí no ets ningú. El Facebook és com... no sé, com una comunitat d'internet on hi afegeixes els teus amics i bé, pots enviar-los coses i jocs i fins i tot fer testos al més pur estil "Super Pop". Jo me n'he hagut de fer una perquè resulta que els de la meva classe es comuniquen a través d'això! Que la primera cosa que van fer els representants dels estudiants va ser fer un grup a Facebook! En fi, aquesta gent poden arribar a tenir-hi centenars d'amics! I s'hi passen el dia! Els hi treus el Facebook i se'ls acaba la vida social. S'ha de reconèixer però que és útil per a algunes coses, com per exemple a mi m'ha servit per a retrobar-me amb alguna de la gent que era a Bèlgica amb mi! Això està bé.

Segon, i very important! Us heu de llegir els 7 llibres de Harry Potter, perquè constantment a la vida diària, als diaris, fins i tot a les classes del master, hi ha referències als seus llibres! Quina por! Que fins i tot hem de fer grups per a un treball i trauran els paperets de dins un barret! Espero que no m'enviin a Slytherin! No, en serio, és una exageració, aquí literariament sembla que hagin passat de Shakespeare a J.K. Rowling, i en realitat tenen molts altres bons escriptors. I a veure, Harry Potter no està malament, és distret, però no deixen de ser llibres per a nens!

I què passa si barregem aquests dos primers conceptes, o sigui, tindrà Harry Potter una compta a Facebook? Doncs en té 28! Bé, hi ha 28 persones que s'han posat el seu nom i inclús una foto d'ell i que van per la vida de bruixots... en fi... no comment.

Tercer, si ets anglès ets hidròfob. I no em refereixo a que no es dutxin, que hi ha de tot, però en general els que jo conec sí que es dutxen. Em refereixo a que quan plou no es mullen! I porten la mateix merda paraigües que tu, però quan tu tens els texans enganxats fins a l'alçada de la cuixa ells continuen secs! És molt increïble i no sé com ho fan! Però a la mani quan jo ja estava xopa veia a la gent del voltant i als anglesos que venien amb mi i estaven secs! I no, no té explicació... és que no ho entenc! Si algú hi troba una explicació plausible serà més que benvinguda.

Quart... s'ha de comprendre el concepte de Tea Party. Jo encara estic en procés perquè no he assistit a cap, havia d'anar a una demà però de la manera que em trobo no crec que hi vagi. De fet és l'americà el que porta dies dient que hem de fer una tea party, però ha estudiat aquí i els anglesos de seguida van dir que sí o sigui que suposo que és algo que ha après aquí. He preguntat però he rebut respostes ambigües sobre el tema, hmmm... no sé si es tracta de beure tant de tè com puguis, no sé si hi ha diferents tes, no sé si hi ha música, no sé si hi ha alcohol... l'únic que sé és que l'americà volia fer galetes de "ginger" (no sé què és el ginger...) però amb lo despistat que és aquest home a l'igual enlloc de sucre hi posa sal i ja l'hem liada. A mi la veritat és que Tea Party em suggereix un grup de iaies vestides en tons pastel (rosa i blau bàsicament) menjant galetes i jugant al Mouse. Continuaré fent investigacions en aquest sentit...

De totes maneres, després del shock inicial ara estic trobant gent anglesa que val la pena o sigui que estic contenta!

Petonets a tots i fins ben aviat!

Mireia

diumenge, 9 de desembre del 2007

Londres es mulla pel Canvi Climàtic!

Bones!!! Com anem? Segur que ja tots ben impregnats de l'esperit nadalenc, que segur que us heu sorprès a vosaltres mateixos tararejant nadales! Jo aquest any m'he passat a l' "ande ande ande la Mari Morena..." y a "los peces en el río". Hem hagut de trobar cançons en comú amb l'Ana de Santander, i aviat anirem a cantar per sota els balcons d'Oxford. La veritat és que Londres està ple de llums! Però a Oxford no hi ha gaire esperit nadalenc, aquí no estan per tonteries, a estudiar!

Bé, jo avui estic emocionada!!

Emocionada perquè Londres s'ha mullat pel Canvi Climàtic! Malgrat el temps desastrós uns quants milers de persones hem aguantat la pluja estoicament i hem fet tot el recorregut des del Big Ben fins a l'ambaixada americana! Els eslogans no eren molt originals que diguem... però bé, es fa el que es pot! Però estic emocionada de veure que en realitat aquí hi ha gent que sí que reacciona davant de les coses! A més va ser un noi anglès de la meva classe qui va proposar d'anar-hi! Ha pujat 10 punts! I clar, l'única que s'hi ha apuntat he sigut jo i m'hi he endut a l'Ana de Santander, que s'apunta a un bombardeo, i ens ho hem passat bé! Hem parat a fer un cafè, és veritat, però és que estàvem xops! He entès en part perquè no es manifesten tant aquí... pots agafar unes pulmonies! Bé, i segur que tots vosaltres us ho esteu preguntant... què he de fer per ser el rei/reina de la manifestació? Doncs bé, aquí a Anglaterra en concret es tracta de quedar amb les amigues just abans. Compres una tela de color verd brillant, mitges negres, calcetes verdes i un antifaç verd. T'ho poses tot, clar, s'entén que les calces van per sobre les mitges eh? I Babum! 3 prototips de capità/ana enciam! Han triomfat com les "palomites" que fins i tot els han estat fent fotos en diverses posicions al capdavant de la mani! Desbancats han quedat el supermosquito, un parell de tigres, un os polar i altres variants d'animals indefinits però sempre molt peluts, i és que els hi encanta a aquesta gent disfrassar-se de coses rares!

Emocionada perquè avui he quedat amb la Montse a Londres!! Sí sí i és que les visites omplen d'energia!! I m'ha encantat compartir uns moments amb ella i en Cris, perquè encara que hagi estat breu hem anat a un lloc molt especial! Una juguetería de 5 plantes que hi ha a Oxford Street! On hem vist el que representa ser nen ara... uns avions nens! Que els tires i et tornen a la mà! I uns bomerangs que també! Una espècie de bola de lego que es fa enorme quan l'estires (de totes maneres recordava una mica un virus...) i tot el que us pugeu imaginar. I això que ha estat un vist i no vist perquè hi havia tantíssima gent que ens hem agobiat ràpìd, ja ens coneixeu també, som de poble nosaltres ;p Ara, aquells avions de paper que feiem nosaltres, amb els alerons, que volaven força bé malgrat la rudesa del material, i que decoràvem a la nostra manera no els canvio per a res!!

Emocionada perquè he vist un espectacle de circ molt xulo! Són una companyia que s'anomena "7 fingers" o "7 doigts" que en realitat són de Quebec. I està formada per ex-components del Cirque du Soleil. Valen la pena si els podeu veure a algun lloc. És una barreja entre circ i teatre, i està bé, a mi m'ha agradat. A veure, no té l'espectacularitat del Cirque du Soleil ni ho pretén, tampoc no és tant a l'engròs, però els funambulistes són molt bons!!

I emocionada perquè dimecres ja torno cap a Catalunya per a passar el Nadal!!! O sigui que espero veure-us ben aviat!! Ei!! I pel dinaret de dissabte a Olot! M'encanta!!

Un petonàs enorme a cada un!!

Mireia