Hmmm… ja sé que últimament us estic bombardejant a mails però és que feia dies que no escrivia i les coses s’han acumulat!!!
Bé, primer de tot dir-vos que últimament gaudeixo també de certa tranquil·litat ja que l’irlandès encara no ha tornat! Yupi!!! Tot i que jo crec que ha d’estar al caure… segurament torni aquest cap de setmana…. Però no m’agafarà desprevinguda, que ja fa dies que tenim una aranya ENORME a l’entrada, és una canya! I li fa por a tothom!! I bé, he pensat que si l’alimento i l’entreno potser se’l menja quan arribi!! Estaria prou bé!! Ei, la natura és salvatge i no podem interferir en el cicle de la vida! Això seria com impedir que els lleons cacessin a les gaseles!
Seguint amb el tema casa, a l’alemanya fa poc li han donat una medalla!! Sí sí!! Ja us vaig dir que aquí el tema de les “charity”, recollir diners per alguna bona causa, està molt de moda, no? Llavors són súper elitistes, però si us plau anem a preocupar-nos pels pobres orfanets de la riba esquerra del Tàmesis o per les formigues coixes del District Lake… en fi, una altra de les contradiccions d’aquest país. Bé, tot això venia perquè, hi ha una marca de sucs, que ha decidit vendre les ampolles amb barret. Sí, uns petits barrets fets de llana que la gent fa de manera gratuïta i per cada barretet d’aquests paguen 50 cèntims per a la caritat. Total, que l’alemanya quan s’hi posa s’hi posa la tia, i ha fet tants barrets que li han donat una medalla! No sé si ha estat la que més n’ha fet d’Oxford, però segur que una de les que més n’ha fet. Ara ja els fa amb formes i tot! Els últims que està fent són com uns extraterrestres. És que és molt frikie ella, que està súper enganxada a una sèrie de tele que es diu “Dr.Who”, no sé si algú n’ha sentit a parlar, es veu que dura des dels anys 60! I no sé si aquest doctor és un alien o no sé, sé que hi ha alguna cosa perquè canvia de cos (clar, no vegis, des dels anys 60!). Si algú té més informació sobre el tema serà ben rebuda, perquè passo de tornar-li a preguntar que comença a parlar molt ràpid i de coses rares i no entenc res! Total, que ara, com que a més ha estat malalta per un refredat, porta dies creant i criant aquests petits aliens!
I continuant amb les frikades... estic a punt d’arribar als 50 amics a facebook! Em pregunto si això és motiu de celebració aquí?? Potser em regalen tota la col·lecció de llibres de Harry Potter amb una super bareta feta de plomes d’au fènix per poder fer conjurs quan em toqui fer treballs de grup amb gent xunga! És que resulta que els del master han descobert que malgrat no haver-me apuntat al grup de Comunicació tenia facebook i m’estan agregant tots! És que jo crec que per a ells és com fer una col·lecció. Més més, en vull méeeeeeeeeeeeessss!!! No, va, que alguns són ben macos! Ei, i veig que alguns de vosaltres aneu caient també a la secta Facebook eh? Hehehe No heu pogut controlar la curiositat!
En fi, jo ara me’n vaig al Museu d’Art Modern d’Oxford, a veure què tal, porto una sobredosis de museus aquesta setmana... perquè he d’escollir una exposició per analitzar i no n’estic trobant cap que em convenci molt! M’hagués agradat analitzar la de Charles Chaplin al Caixaforum, però llavors no ho sabia que n’hauria d’analitzar una... en fi... de museus doncs!! De totes maneres n’he trobat una per dilluns que pinta guay, de diferents decorats teatrals!!! Mireia C, ja et diré què tal!!
Petons!!!
dissabte, 26 de gener del 2008
dijous, 24 de gener del 2008
Creant reputació...
Buff…
Sembla una onomatopeya no? Doncs jo anar-ho posant als mails que enviava als meus dos companys de grup fins que un d’ells m’ha dit que tot i que pugui semblar una onomatopeya, és una paraula, i que algunes de les accepcions… bé us les enganxo aquí:
Informal. the bare skin: in the buff. (estar en pilota picada vaja)
Slang. physically attractive; muscular. (això vindria a ser un “tio bueno”)
Clar, després de lo dels petons, que em dediqui a enviar-los mails als meus dos companys de grup amb aquest “bonito palabro”... llavors una es guanya una reputació immerescuda. Ei, i que està bé que hi hagi bon rotllo al grup, però clar, començar els mails dient-los “pedazo tios musculados y atractivos” o que es pensin que els dic que vaig despullada, doncs no cal tampoc!!! S’ha de dir però que el problema és només per escrit, ja que em suposo que ho deuen pronunciar com un baff.. o així...
En fi que, de totes maneres, per confusions, la de l’altre dia!! Me’n vaig al super i necessitava compreses o tampons, i jo anar buscant i res, no veia res, fins que al final vaig veure uns paquets així del mateix color... i m’ho vaig mirar així... i no sé, semblaven unes compreses un pèl gruixudes (anteriors a l’aparició de la compresa amb ales!) però vaig dir, no hi ha res més, en cas d’emergència... i total, que arribo a casa, i dic vaig a mirar-ho, i eren “bolquers” per a la incontinènciaaaaa!!!! Tena Ladys d’aquests!! I cars ho són un rato eh?!! I amb l'estona que em vaig estar allà mirant-m'ho (que en realitat vénen camuflats aquests paquets, perquè no et posa què són!!) i amb lo petit que és el super... ara deuen dir, mira, la de la incontinència! En fi, veieu, més reputació que vaig creant pels "puestus"!
Bé, tinc més aventures per explicar però us les dosificaré, que si no no us ho llegireu!
Vinga, un petonàs al nas!
Mireia
Sembla una onomatopeya no? Doncs jo anar-ho posant als mails que enviava als meus dos companys de grup fins que un d’ells m’ha dit que tot i que pugui semblar una onomatopeya, és una paraula, i que algunes de les accepcions… bé us les enganxo aquí:
Informal. the bare skin: in the buff. (estar en pilota picada vaja)
Slang. physically attractive; muscular. (això vindria a ser un “tio bueno”)
Clar, després de lo dels petons, que em dediqui a enviar-los mails als meus dos companys de grup amb aquest “bonito palabro”... llavors una es guanya una reputació immerescuda. Ei, i que està bé que hi hagi bon rotllo al grup, però clar, començar els mails dient-los “pedazo tios musculados y atractivos” o que es pensin que els dic que vaig despullada, doncs no cal tampoc!!! S’ha de dir però que el problema és només per escrit, ja que em suposo que ho deuen pronunciar com un baff.. o així...
En fi que, de totes maneres, per confusions, la de l’altre dia!! Me’n vaig al super i necessitava compreses o tampons, i jo anar buscant i res, no veia res, fins que al final vaig veure uns paquets així del mateix color... i m’ho vaig mirar així... i no sé, semblaven unes compreses un pèl gruixudes (anteriors a l’aparició de la compresa amb ales!) però vaig dir, no hi ha res més, en cas d’emergència... i total, que arribo a casa, i dic vaig a mirar-ho, i eren “bolquers” per a la incontinènciaaaaa!!!! Tena Ladys d’aquests!! I cars ho són un rato eh?!! I amb l'estona que em vaig estar allà mirant-m'ho (que en realitat vénen camuflats aquests paquets, perquè no et posa què són!!) i amb lo petit que és el super... ara deuen dir, mira, la de la incontinència! En fi, veieu, més reputació que vaig creant pels "puestus"!
Bé, tinc més aventures per explicar però us les dosificaré, que si no no us ho llegireu!
Vinga, un petonàs al nas!
Mireia
dilluns, 21 de gener del 2008
El dia més depriment de l'any...
... i no no!! No sóc jo qui ho diu!! Però així com nosaltres tenim el dia de la Terra, el dia de la lluita contra el SIDA, el dia sense cotxes... etc etc... resulta que aquí, avui, és el día més depriment de l'any. Sí sí, el 21 de gener. Que trist! I hi ha estudis fets i tot eh? "Peipers" científics pel que sembla, es veu que ho calculen basant-se en la distància de Nadal i altres variables que o no les sabien molt bé, o no les he escoltat gaire... perquè no me'n recordo de cap altra.
En fi, i jo aquí, llegint-me un paper sobre l'hipocamp i les vies neuronals que han publicat fa poc a Nature i que em tocarà fer veure que sóc l'experta en un programa de radio que fem entre els de classe... per plorar (efectes del dia!). Tot i que ploraría més si m'hagués tocat el de física!!! Sort que hi havia un químic al grup i ha pringat pobre. En fi... m'hi torno a posar.
Que vagi bé!!!
Mireia
En fi, i jo aquí, llegint-me un paper sobre l'hipocamp i les vies neuronals que han publicat fa poc a Nature i que em tocarà fer veure que sóc l'experta en un programa de radio que fem entre els de classe... per plorar (efectes del dia!). Tot i que ploraría més si m'hagués tocat el de física!!! Sort que hi havia un químic al grup i ha pringat pobre. En fi... m'hi torno a posar.
Que vagi bé!!!
Mireia
divendres, 18 de gener del 2008
Investigant
Nois i Noies! Us vaig dir que continuaria investigant el tema de la hidrofobia en els anglesos i ho he fet! Mireu les declaracions d'un company de l'insti que ha estat visquent a Londres durant uns anys. Pels que el coneixeu és en Pep!
"En relació amb lo del paraigües, la meva tècnica va una mica més enllà de no mullar-se amb paraigües. Amb el temps he pogut desenvolupar un nou mètode de no utilitzar el paraigües i no mullar-se... costa de creure, però és la veritat... suposo que es fa amb el temps... evolució es diu veritat????"
Així doncs és un caràcter adquirit! I la veritat és que jo avui he anat al centre i plovia, i sembla que em vaig plastificant perquè no m'he mullat tant com de costum amb el xirimiri aquest!
Mireu bé aquesta foto perquè és un "antes", així és com em mullava jo a Bèlgica! La compararem amb una del final de la meva estada a Anglaterra...
"En relació amb lo del paraigües, la meva tècnica va una mica més enllà de no mullar-se amb paraigües. Amb el temps he pogut desenvolupar un nou mètode de no utilitzar el paraigües i no mullar-se... costa de creure, però és la veritat... suposo que es fa amb el temps... evolució es diu veritat????"
Així doncs és un caràcter adquirit! I la veritat és que jo avui he anat al centre i plovia, i sembla que em vaig plastificant perquè no m'he mullat tant com de costum amb el xirimiri aquest!
Mireu bé aquesta foto perquè és un "antes", així és com em mullava jo a Bèlgica! La compararem amb una del final de la meva estada a Anglaterra...
Petons!
dimecres, 9 de gener del 2008
Sant Tornem-hi!
Hola guapíssims!
Com han anat els reis?!! Espero que no us hagin portat gaire carbó eh?!
En fi, a mi els reis enlloc de portar-me, se’m van emportar cap a terres més nòrdiques i hostils. Retràs d’avió, pluja, espera a l’aeroport, pluja, el bus que anava cap a Oxford ple, pluja, moc del conductor que no m’hi volia deixar pujar, pluja, pujo al bus, pluja, arribo a Oxford, pluja…. Bé, perquè us feu una idea, plovia!
I la veritat és que se’m va posar molt malament la tornada a aquest país, el dilluns era com una sombra que es passejava pel Hyde Park i per la facultat, però ahir, després d’una conversa (bé, monòleg) sobre crisis existencials per part de l’americà, de la qual vaig entendre la meitat però suficient per a saber que jo no vull tenir una crisis existencial (que em va parlar fins i tot del reduccionisme i de Sartre!), doncs les coses han canviat i he decidit que el temps, el país i la gent no m’afectaran! Suposo que també hi van ajudar les partides de “dards” a la tarda al pub, on vaig descarregar tots els mal rotllos acumulats en forma d’energia! I ara estic millor i tot és groc al meu voltant! La samarreta, els llençols, la girafa (un ninot, evidentment), l’agenda….
I res, que sapigueu que ho he tornat a fer, dilluns al matí estava super adormida esperant el bus per anar a Londres i vaig veure passar un anglès que conec (vaja, el que estava abans a la meva habitació) i clar, la familiaritat va fer que li fés dos petons i NO! No s’han de fer dos petons aquí! O sigui que moment de perturbació total! Deu ser al fisioterapeuta per contracció de coll ara… demà vé a sopar que és amic de l’alemanya, a veure si em parla…
Ah! I finalment han fet els grups pel projecte, traient noms d’un barret… i bé, vaig tenir sort! M’ha tocat amb dos nois anglesos però que són molt macos tots dos i un d’ells parla una mica d’espanyol. I el tutor que ens ha tocat també és la canya, el profe de filo, que és super maco. Ens van ensenyar projectes d’altres anys i la penya unes flipades! Jo crec que ens haurem de fumar un parell de porros abans de fer la pluja d’idees, de moment però el que hem fet és fer un grup de facebook, como no!
I res, que em va encantar veure-us als que us vaig poder veure!! Que totes aquestes trobades (premeditades o casuals) i els vostres somriures, la vostra companyia i les vostres històries m’han donat molta energia! Que m’hagués agradat poder-vos veure més d’una vegada, però amb el curro i tot… i que als que no us vaig veure (Aintzane, Agus, Jordina, Mireia, Anto, Xavi… i un llarg llarg etc), que ho sento molt, que en tenia moltes ganes però entre els horaris de tots plegats i tot… però que no m’oblido de vosaltres eh? I que tinc moltes ganes de veure-us quan torni!
Que tingueu un molt bon any!!! Molts petons!
Mireia
Com han anat els reis?!! Espero que no us hagin portat gaire carbó eh?!
En fi, a mi els reis enlloc de portar-me, se’m van emportar cap a terres més nòrdiques i hostils. Retràs d’avió, pluja, espera a l’aeroport, pluja, el bus que anava cap a Oxford ple, pluja, moc del conductor que no m’hi volia deixar pujar, pluja, pujo al bus, pluja, arribo a Oxford, pluja…. Bé, perquè us feu una idea, plovia!
I la veritat és que se’m va posar molt malament la tornada a aquest país, el dilluns era com una sombra que es passejava pel Hyde Park i per la facultat, però ahir, després d’una conversa (bé, monòleg) sobre crisis existencials per part de l’americà, de la qual vaig entendre la meitat però suficient per a saber que jo no vull tenir una crisis existencial (que em va parlar fins i tot del reduccionisme i de Sartre!), doncs les coses han canviat i he decidit que el temps, el país i la gent no m’afectaran! Suposo que també hi van ajudar les partides de “dards” a la tarda al pub, on vaig descarregar tots els mal rotllos acumulats en forma d’energia! I ara estic millor i tot és groc al meu voltant! La samarreta, els llençols, la girafa (un ninot, evidentment), l’agenda….
I res, que sapigueu que ho he tornat a fer, dilluns al matí estava super adormida esperant el bus per anar a Londres i vaig veure passar un anglès que conec (vaja, el que estava abans a la meva habitació) i clar, la familiaritat va fer que li fés dos petons i NO! No s’han de fer dos petons aquí! O sigui que moment de perturbació total! Deu ser al fisioterapeuta per contracció de coll ara… demà vé a sopar que és amic de l’alemanya, a veure si em parla…
Ah! I finalment han fet els grups pel projecte, traient noms d’un barret… i bé, vaig tenir sort! M’ha tocat amb dos nois anglesos però que són molt macos tots dos i un d’ells parla una mica d’espanyol. I el tutor que ens ha tocat també és la canya, el profe de filo, que és super maco. Ens van ensenyar projectes d’altres anys i la penya unes flipades! Jo crec que ens haurem de fumar un parell de porros abans de fer la pluja d’idees, de moment però el que hem fet és fer un grup de facebook, como no!
I res, que em va encantar veure-us als que us vaig poder veure!! Que totes aquestes trobades (premeditades o casuals) i els vostres somriures, la vostra companyia i les vostres històries m’han donat molta energia! Que m’hagués agradat poder-vos veure més d’una vegada, però amb el curro i tot… i que als que no us vaig veure (Aintzane, Agus, Jordina, Mireia, Anto, Xavi… i un llarg llarg etc), que ho sento molt, que en tenia moltes ganes però entre els horaris de tots plegats i tot… però que no m’oblido de vosaltres eh? I que tinc moltes ganes de veure-us quan torni!
Que tingueu un molt bon any!!! Molts petons!
Mireia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
