Voilà, Merci, Bon journée!

Voilà, merci, Bon journée!
Merci merci, Bon journér!
Merci bien, Bon journéè!
Voilà voilà, Bon journée!

Aquestes són quatre de les possibles frases que et poden dir aqui a Belgica quan has comprat alguna cosa o quan surts d'un establiment. Perquè la veritat és que aquest tipus de conversa el tenen molt estandaritzat i si et surts del que toca es crea el caos i pots sortir amb la cua entre cames. I no! no pots dir Bonjour al final de tot perquè Bonjour és el que dius quan entres i si ho dius al final es pensen que tornes a entrar i es crea un bucle infinit com els que es creaven a Aplicacions Informàtiques que havies de desenxufar l'ordinador!

Una altra de les respostes que et donen habitualment és... I què esperes de mi? Si si, que et roben al tren i vas a denunciar-ho a la policia, que t'han bloquejat la targeta del banc, que el caixer se t'ha menjat la targeta... totes aquestes situacions tenen un patró comú. Tu arribes, més o menys enfadat, depenent de la situació, l'altre et diu Bonjour Bonjour (cal dir-ho dos vegades i amb una cantarella que allarga al segon bonjour, però ho has de dir sense somriure, així la cantarella simpàtica fa més por), exposes els fets, els expliques, ho reexpliques si cal. I ell/a et mira i no respon, tu el/la mires, et mira, el/la mires, et mira i llavors penses que t'has equivocat de lloc i potser has entrat a una fruitería. Mires al teu voltant i veus que no, que ets on toca, el/la mires... i quan el silenci ja es fa incòmode, et demana... I què esperes de mi? Doncs que em ballis una sevillana! És que és per flipar!

Avui, sense anar més lluny, he hagut de trucar al servei de medi ambient perquè els marranos dels veins (no sabem quins) ens continuen posant les bosses a la porta i ens poden posar la multa a nosaltres.

Bonjour Bonjour!
Bon dia tenim tres bosses d'escombraries en bosses que no toquen davant de casa.
Es diuen bosses no reglamentaries.
D'acord, Bon dia, tenim tres bosses d'escombraries no reglamentaries davant de casa.
Em pot dir l'adressa?
Chaussée de Waterlou, 80
I a quin número viu vostè?
Al 80 (Li acabo de donar l'adressa! Perquè trucaria si no fossin davant de casa meva!)
Com es diu?
Mireia Bes
I quin és el seu número de telèfon?
0487609347
Quanta gent viu a casa seva?
7, som 7 (Això què collons hi té a veure?)
I sap qui les ha posat?
No (si ho sabés els hi hagués tornat a posar davant de casa seva)
D'acord prenc nota.
I jo que faig?
Vostè, vostè no faci res.
Em diran alguna cosa?
No
Ahhh (i perquè collons m'ha demanat el numero de telèfon, per anar a prendre una birra?)
Jo li enviaré una patrulla perquè ho mirin. Llavors li deixaran un paper a la bústia.
Un paper?
Si un paper dient que les bosses no són bosses reglamentaries i que no les han tret el dia que toca.
Però jo ja ho sé això, és per això que el truco, perquè les bosses no són meves.
Ah. Bé, li enviaré la patrulla.
... pip...pip...pip....

Fi de la conversa... em pregunto si no ens acabaran posant la multa...

En fi macos, que tingueu una bona setmana i voilà, merci, Bon journée!

Mireia