Hola a tots!!!
Ja sóc a casa i ja m'he fotut un bon pà amb tomàquet!! Ara, quina calorada que fa per aquí no? Al sortir de l'avió a Madrid quasi em torno a fotre cap endins per tornar a Dublín!
En fi, els últims dies van ser curiosos i a l'aeroport tota una aventura un altre cop.
Diumenge van venir la Lleras i en Luca a Kilkenny, vam estar donant un volt pel poblet i vam fer un picnic al parc amb ampolla de vi inclós! Perquè la Lleras porta un bolso molt gran molt gran i amb moltes coses a dins, i ves per on portava un obridor! Llàstima que just quan acabavem i en Luca es disposava a fer una "siesta" (influència de la Lleras) es va posar a ploure cats and dogs, o sigui a bots i barrals! Vam acabar fent birres amb el de Lepe i parlant amb un africà que no sé què ens explicava d'uns collarets i unes petxines.
A part d'això aquests últims dies a l'altra monitora i a mi ens va tocar anar a dormir a casa d'un dels nens (per torns) ja que la família va marxar de vacances deixant-lo sol amb l'home de la casa que es veu que té algun tipus de problema, tot i que no he aclarit exactament el que. Que está a un altre planeta és cert i que és estranyot i li falten totes les dents també. Que porta patilles de l'anglaterra victoriana i que es mou per la casa com un espectre també. I que a sobre es un militar retirat i obsessiu amb els horaris també! En fi, tota una perla i la veritat que feia una mica de por. A les 7:30 del matí em va venir a despertar! Com si no tingués despertador i ho pogues fer jo sola, quin espant! I des d'aleshores si no em va dir 20 cops que marxavem a les 8:15 no m´ho va dir cap. Amb l'altra monitora van acabar bastant malament pq es va ofendre molt de que li entrés a l'habitació i li va dir que no podia entrar a l´habitació d'una senyoreta. I l'altre tot perturbat. I tot això al bell mig de la muntanya i sense cobertura.
El viatge va anar bé fins a Madrid, perquè allà vam perdre els avions cap a Barcelona i Bilbao (puta T4), i vam estar allà en llista d'espera mentre un noi montava un mini espectacle tirant tot de panells per terra pq iberia le habia robado i rebia els aplaudiments de mitja terminal. Després no em volien deixar passar el pal de hurling!! Perque diuen que es una arma! Qui els va pelar! Tot perquè va venir el jefazo dels guardies civils, que a l'altre ja el tenia convençut! Pero el pal me l'enduia com que em dic Mireia! No me'l deixaven facturar normal tampoc perquè es veu que les cintes de la T4 son tant modernes que les coses llargues s´hi queden encallades. O sigui que si vas amb crosses t´has de fer fotre, perque no te les deixen factuar ni entrar com a equipatge de ma perque son armes també. Els vaig acabar posant dins una caixa de bicis (no en tenien de més petites) i vaig aconseguir facturar-ho sense haver de pagar! I ara ja el tinc a casa!!!
En fi, que de moment torno a estar per terres catalanes, avia´m si ens veiem!!
Molts petons!
Mireia
dijous, 3 d’agost del 2006
diumenge, 30 de juliol del 2006
Goodbye Kilkenny...
Holaaaa!!!
Vaig dir que ja no escriuria cap mes mail, pero mira, ara passava per aqui davant dels polish i m'he animat. Es que aixo esta ple ple ple de polonesos, l'altre dia em comentaven que n'arriben uns 25000 cada mes! Es com si tot Olot decidissim marxar en massa cap a Irlanda! Quina por! Aixo si, s'hi queden de 6 mesos a 1 any i llavors marxen. De fet el paisatge aqui s'assembla una miqueta al de Polonia, potser es per aixo... i a Olot que nomes venen xinos a menjar-se els anecs del riu! No podrien venir els polonesos i portar pieroguis?!
Be, acabo de tornar d'un lloc molt maco! Es diu Glendalough, que en irlandes vol dir entre dos llacs. I efectivament hi ha dos llacs, i tot es verd verd verd i feia aquest mig ploure irlandes i el cel era gris i l'olor a terra humida, les tombes, una gran torre enlairan't-se cap al cel.... i 28 nens! Be, no es pot tenir tot, pero com a minim els hem cansat una mica i han tornat clapant tot el viatge. Son macos macos i els trobare a faltar eh? Pero clar, aixo de tenir 28 fills de cop es una miqueta estressant.
Per cert, he conegut un paio de... LEPE!!! jajajaja Si us plau, quin fart de riure! Li vaig comprar un brasalet fet amb llavors que mengen els lloros!! Exotico!! Va amunt i avall pel planeta venent collarets i arracades fets de llavors i coses varies i el vaig estar interrogant i es veu que realment et pots guanyar la vida aixi. En fi, que per un temps no em faria ben res! Eh Mertxe?! Per cert, Ferran, que parlava igualet igualet que el killo, i el killo no parla ben be igual que els de Sevilla... no sera que el killo es de Lepe?! Ho haurem d'investigar...
Ah!!! M'han regalat un pal de hurling!!! Oleeeee!!! I jo m'he comprat la pilota i una cinta d'aquelles per embolicar on ho agafes amb els colors de Kilkenny!! Vinc super preparada!!!
I dema com a despedida ve la Lleras!! Ole Ole Ole!! En fi, que les proximes noticies ja seran des de Catalunya! Molts petonets i fins aviat!!
Mireia
Vaig dir que ja no escriuria cap mes mail, pero mira, ara passava per aqui davant dels polish i m'he animat. Es que aixo esta ple ple ple de polonesos, l'altre dia em comentaven que n'arriben uns 25000 cada mes! Es com si tot Olot decidissim marxar en massa cap a Irlanda! Quina por! Aixo si, s'hi queden de 6 mesos a 1 any i llavors marxen. De fet el paisatge aqui s'assembla una miqueta al de Polonia, potser es per aixo... i a Olot que nomes venen xinos a menjar-se els anecs del riu! No podrien venir els polonesos i portar pieroguis?!
Be, acabo de tornar d'un lloc molt maco! Es diu Glendalough, que en irlandes vol dir entre dos llacs. I efectivament hi ha dos llacs, i tot es verd verd verd i feia aquest mig ploure irlandes i el cel era gris i l'olor a terra humida, les tombes, una gran torre enlairan't-se cap al cel.... i 28 nens! Be, no es pot tenir tot, pero com a minim els hem cansat una mica i han tornat clapant tot el viatge. Son macos macos i els trobare a faltar eh? Pero clar, aixo de tenir 28 fills de cop es una miqueta estressant.
Per cert, he conegut un paio de... LEPE!!! jajajaja Si us plau, quin fart de riure! Li vaig comprar un brasalet fet amb llavors que mengen els lloros!! Exotico!! Va amunt i avall pel planeta venent collarets i arracades fets de llavors i coses varies i el vaig estar interrogant i es veu que realment et pots guanyar la vida aixi. En fi, que per un temps no em faria ben res! Eh Mertxe?! Per cert, Ferran, que parlava igualet igualet que el killo, i el killo no parla ben be igual que els de Sevilla... no sera que el killo es de Lepe?! Ho haurem d'investigar...
Ah!!! M'han regalat un pal de hurling!!! Oleeeee!!! I jo m'he comprat la pilota i una cinta d'aquelles per embolicar on ho agafes amb els colors de Kilkenny!! Vinc super preparada!!!
I dema com a despedida ve la Lleras!! Ole Ole Ole!! En fi, que les proximes noticies ja seran des de Catalunya! Molts petonets i fins aviat!!
Mireia
dijous, 27 de juliol del 2006
Cats Cats Cats!!
Hem guanyat!!! Els Cats, o sigui els de Kilkenny, hem guanyat a Galway a hurling i estem a les semifinals! No vegis com esta tothom de content!! I els brams que feia la Joan (la dona de casa nostra) des del sofa!!! La veritat es que aquest joc es guapissim! Amb un pal de fusta i cridant i corrent pel camp, molt "guerrero"! Libertaaaaaaaaaaaaaad! Jo estic aprenent a pillar la pilota amb el pal quan esta a terra i a correr amb la pilota sobre el pal sense que caigui! Potser em contracten al Cirque du Soleil! Vaig jugar a beisbol tambe, buah, de puta mare!! I al badminton! ( Miki ves buscant les raquetes!) I ara ens passem el dia amb un diabolo que hem comprat i amb les cadenes! Crec que m'ho estic passant millor que els nens!
Vam anar a Dublin dissabte passat i em vaig quedar a dormir a casa la Lleras. Si!! No es una llegenda urbana, he vist la Lleras!!! Ja li he donat records de tothom. Dublin es bastant xulo, i per lo petita que sembla la ciutat hi ha uns quants ambients diferents, a destacar la zona de Temple Bar, tot i que de nit bruteja una mica. La Lleras viu en un pis futurista, penseu que per obrir la porta marquen un codi!! I s'obre! Pero no, molt be, vam anar a fer unes birres al vespre i vam topar-nos amb una despedida de solter un xic estranya... en fin. En Luca va fer un sopar italia per llepar-se els dits, i sobretot despres d'aquestes setmanes de menjar irlandes. Per cert Lleras, es cert, el que ens van donar era una barreja d'Smidwicks i Guinness, es veu que quan no tenen Kilkenny a vegades ho fan. Prova la Kilkenny autentica quan puguis o si no la provem aquest finde si t'animes a venir, que espero que si!!
Al bus de tornada vaig coneixer forsa gent, un canadenc (Lleras, supermaco), un barceloni, una pamplonica i una txeca, i no vegis quines ganes de marxar amb el primer tren que em van donar! Es que a mes es quan vas amunt i avall sol que coneixes la gent... Pero no! Estic aqui ancorada en aquest poble (que es precios, aixo si) i no em puc moure. A mes comenso a estar una mica farta de l'altra monitora, la tia no te padrins! Que guapa soc, que be que em queda aixo, que graciosa que soc... si us plau!!! A mes super tiquis miquis i ratllada de la vida. I no em deixa ni a sol ni a sombra! No he pogut ni anar a fer fotos tranquila. Cada mati he d'escollir jo de que ens menjarem el sandwich i si no li agrada es queixa! Qui ho ha dit que hem de menjar el mateix?! Bueno va, la veritat es que estic enfadada perque l'altre dia vaig fer una truita de patates i va criticar tots els passos, a mes quan vaig fer el pa amb tomaquet em va dir que "el bon catala no hi posa sal" quan jo ja n'hi havia tirat! A la merda! Aixo si que em va repatejar! Sort que nomes queda una setmaneta!
En fi, aixo es tot de moment i probablement per aquest viatge perque dilluns ja tirem cap a Madrid i dimarts ja sere per terres catalanes, pero crec que anire directament a Olot que m'han dit que a Barcelona fa molta calda.
Mille baci a tutti i fins aviat!
Mireia
Vam anar a Dublin dissabte passat i em vaig quedar a dormir a casa la Lleras. Si!! No es una llegenda urbana, he vist la Lleras!!! Ja li he donat records de tothom. Dublin es bastant xulo, i per lo petita que sembla la ciutat hi ha uns quants ambients diferents, a destacar la zona de Temple Bar, tot i que de nit bruteja una mica. La Lleras viu en un pis futurista, penseu que per obrir la porta marquen un codi!! I s'obre! Pero no, molt be, vam anar a fer unes birres al vespre i vam topar-nos amb una despedida de solter un xic estranya... en fin. En Luca va fer un sopar italia per llepar-se els dits, i sobretot despres d'aquestes setmanes de menjar irlandes. Per cert Lleras, es cert, el que ens van donar era una barreja d'Smidwicks i Guinness, es veu que quan no tenen Kilkenny a vegades ho fan. Prova la Kilkenny autentica quan puguis o si no la provem aquest finde si t'animes a venir, que espero que si!!
Al bus de tornada vaig coneixer forsa gent, un canadenc (Lleras, supermaco), un barceloni, una pamplonica i una txeca, i no vegis quines ganes de marxar amb el primer tren que em van donar! Es que a mes es quan vas amunt i avall sol que coneixes la gent... Pero no! Estic aqui ancorada en aquest poble (que es precios, aixo si) i no em puc moure. A mes comenso a estar una mica farta de l'altra monitora, la tia no te padrins! Que guapa soc, que be que em queda aixo, que graciosa que soc... si us plau!!! A mes super tiquis miquis i ratllada de la vida. I no em deixa ni a sol ni a sombra! No he pogut ni anar a fer fotos tranquila. Cada mati he d'escollir jo de que ens menjarem el sandwich i si no li agrada es queixa! Qui ho ha dit que hem de menjar el mateix?! Bueno va, la veritat es que estic enfadada perque l'altre dia vaig fer una truita de patates i va criticar tots els passos, a mes quan vaig fer el pa amb tomaquet em va dir que "el bon catala no hi posa sal" quan jo ja n'hi havia tirat! A la merda! Aixo si que em va repatejar! Sort que nomes queda una setmaneta!
En fi, aixo es tot de moment i probablement per aquest viatge perque dilluns ja tirem cap a Madrid i dimarts ja sere per terres catalanes, pero crec que anire directament a Olot que m'han dit que a Barcelona fa molta calda.
Mille baci a tutti i fins aviat!
Mireia
dimarts, 18 de juliol del 2006
Irish irish capitulo 2!
Oiche Mhaith! (Bona nit! Es l'unic que ser dir en irish de moment...)
Com va tot per la Catalogne? Per aqui anar fent pero sense gaires aventures, i mes tenint en compte el ritme del primer dia, ara tot sembla un xic avorrit.
En fi, que jo vaig fent i a poc a poc vaig descobrint aquesta terra, la seva gastronomia i els indigenes! La veritat es que fades, follets, druides i mags ben pocs de moment, deuen ser mes cap al nord, amb tots els penyasegats. Son molt mes anglesos del que em pensava aquesta gent, culturalment vull dir, nomes mengen que porqueries, es vesteixen molt horteres i son una mica deixats (a casa meva hi ha una col que porta dues setmanes a terra! Un dia d'aquests marxara caminant sola).
La nostra dona pero es molt maca, i ja s'esta adaptant al ritme espanyol. Ahir a les 11 de la nit encara menjavem assortit de formatges i vi blanc (li donen al drinking drinking que no vegis) a la terrassa. I es que portem tres o quatre dies d'un sol increible! I tots ja comencen a estar vermells vermells i ben agobiats. Tenim 25 graus i la dona ens va portar un ventilador a l'habitacio per si no podiem dormir de nits!
Vam anar a la platja i tot! I vam descobrir un dels esports nacionals... caza menor: el cangrejo irlandes! Es tornen tots com bojos! Amb les galledes i pillant els crancs per les pinces, i el pobre cranc agafant-se a la roca amb totes les potes i ells alla dale que te pego. Jo em vaig afegir a un grup de nens i vaig flipar amb els pedazo animalots que portaven. Aixo si, quan els vaig demanar si se'ls menjaven em van mirar una mica malament. Despres vaig trobar un paio que casava gambes a l'engros! Quin be de deu d'animals! I el tio els feia servir per pescar salmons! En fi, es el tema de la gastronomia que us deia...
D'esports nacionals, a part de casar crancs, en tenen 5 mes. Es tracta basicament del hurling, el gaelic football i el rounders (els altres no els recordo). Es com el hockey, el futbol i el beisbol pero de sobte pillen la pilota amb les mans i es foten a correr com uns bojos. I no es ni falta ni res, de fet em penso que pots fer una mica el que et dongui la gana. Aquesta tarda he de jugar a hurling o sigui que ja us explicare.
Finalment vam anar a escoltar musica irlandesa! Molt xulo, a mes anavem canviant de bar i tots alla amb la birra i la musica en viu! En un dels bars de sobte va sortir una noia a cantar (era una de les cambreres) i no m'estranya que els vaixells es desviessin en sentir les sirenes! Quina veu! Va quedar tot en silenci silenci un cop va acabar. Brutal! Jo, com que cantar no gaire, m'he comprat una flauta irlandesa i un llibre de cansons. I potser em quedo aqui a viure entre els penyasegats i les melodies celtes.
En fi, espero que vagi tot molt be per aqui. M'he descuidat d'apuntar gent segur, o sigui que si podeu feu-los forwards.
Un peto enorme a cada un!
Mireia
Com va tot per la Catalogne? Per aqui anar fent pero sense gaires aventures, i mes tenint en compte el ritme del primer dia, ara tot sembla un xic avorrit.
En fi, que jo vaig fent i a poc a poc vaig descobrint aquesta terra, la seva gastronomia i els indigenes! La veritat es que fades, follets, druides i mags ben pocs de moment, deuen ser mes cap al nord, amb tots els penyasegats. Son molt mes anglesos del que em pensava aquesta gent, culturalment vull dir, nomes mengen que porqueries, es vesteixen molt horteres i son una mica deixats (a casa meva hi ha una col que porta dues setmanes a terra! Un dia d'aquests marxara caminant sola).
La nostra dona pero es molt maca, i ja s'esta adaptant al ritme espanyol. Ahir a les 11 de la nit encara menjavem assortit de formatges i vi blanc (li donen al drinking drinking que no vegis) a la terrassa. I es que portem tres o quatre dies d'un sol increible! I tots ja comencen a estar vermells vermells i ben agobiats. Tenim 25 graus i la dona ens va portar un ventilador a l'habitacio per si no podiem dormir de nits!
Vam anar a la platja i tot! I vam descobrir un dels esports nacionals... caza menor: el cangrejo irlandes! Es tornen tots com bojos! Amb les galledes i pillant els crancs per les pinces, i el pobre cranc agafant-se a la roca amb totes les potes i ells alla dale que te pego. Jo em vaig afegir a un grup de nens i vaig flipar amb els pedazo animalots que portaven. Aixo si, quan els vaig demanar si se'ls menjaven em van mirar una mica malament. Despres vaig trobar un paio que casava gambes a l'engros! Quin be de deu d'animals! I el tio els feia servir per pescar salmons! En fi, es el tema de la gastronomia que us deia...
D'esports nacionals, a part de casar crancs, en tenen 5 mes. Es tracta basicament del hurling, el gaelic football i el rounders (els altres no els recordo). Es com el hockey, el futbol i el beisbol pero de sobte pillen la pilota amb les mans i es foten a correr com uns bojos. I no es ni falta ni res, de fet em penso que pots fer una mica el que et dongui la gana. Aquesta tarda he de jugar a hurling o sigui que ja us explicare.
Finalment vam anar a escoltar musica irlandesa! Molt xulo, a mes anavem canviant de bar i tots alla amb la birra i la musica en viu! En un dels bars de sobte va sortir una noia a cantar (era una de les cambreres) i no m'estranya que els vaixells es desviessin en sentir les sirenes! Quina veu! Va quedar tot en silenci silenci un cop va acabar. Brutal! Jo, com que cantar no gaire, m'he comprat una flauta irlandesa i un llibre de cansons. I potser em quedo aqui a viure entre els penyasegats i les melodies celtes.
En fi, espero que vagi tot molt be per aqui. M'he descuidat d'apuntar gent segur, o sigui que si podeu feu-los forwards.
Un peto enorme a cada un!
Mireia
dimecres, 12 de juliol del 2006
Irish irish...
Bon dia!!!
Finalment puc seure davant d'un ordinador per escriure un mail! Tot bastant be de moment pero. Tot i que la part mes celta del viatge va ser el cap de setmana abans a Olot, al festival de la Cornamusa, que van venir uns escocesos i van ser la canya!! (Eh Gemma?Quan finalment pugui anar a escoltar musica en viu per algun d'aquest pubs m'enrecordare de tu!) Total, que els vaig haver de fer una entrevista per la radio!! Ei! I res de radio olot o bas radio, no!! Per la SER!!! Quines ganes de tornar a fer radio que em van venir! (Triche, a la tornada!!).
En fi, que despres d'un cap de setmana bucolic de musica i magia celta a Olot, em vaig dirigir cap a Madrid. Fins a la capi tot be, pero quan haviem de pirar cap a Dublin.... faltava una pesa a l'avio!!! I sort que se'n van donar compte! Pero clar, la deurien portar de Cuenca, perque vam estar alla dos hores! Pero no eren totes les sorpreses, quan arribem a Dublin, pillem les maletes i... no ens deixaven sortir... Rebo una trucada de la organitzacio que em diuen, no et posis nerviosa ni els ho diguis als nens, pero... hi ha un avis de bomba a l'aeroport. Ofu! Els primers moments mira, com a que no t'ho acabes de creure, pero quan el personal de l'aeroport va comensar a marxar corrent saltant per sobre les cintes transportadores, i va arribar la policia cridant que deixessim les maletes i corressim pues joder, que fa por! I clar, els nens com que no sabien res flipaven. Ens van evacuar a la punta punta punta de la terminal, pero clar, de fora ens arribaven noticies que havien evacuat tot esser viu a 10km a la rodona tio! Que era? una bomba nuclear?? Al final resulta que va ser un pringat irlandes que va agafar una maleta i va comensar a cridar que en el nom d'Ala (quantes coses que es fan en nom d'aquest pobre home) i la veritat es que deuria ser el cable de l'mp3 pero es va crear un caos i una avalancha de gent i res... que segur que no esperaveu menys de mi!
Ara ja soc a Kilkenny i tot forsa be. Vivim a casa una dona gran que te 12 fills!!! Esgarrifa't!!! La kelly family! Pero els fills viuen tots fora de casa, un al japo, l'altre al canada, l'altre a la conchinchina, i aixi la dona es passa la vida viatjant. Es molt maca i ens fa molt menjar, pero esta molt dolent! Pero clar, com que s'esforsa...
L'altre dia vam sortir per anar a veure musica celta en viu, pero vam arribar tard i ja no en feien, hi havia DJ posant musica i van posar la sintonia de Vigilantes de la Playa i tots els irlandesos es tornaven bojos! Estan fatal. A mes estava tot ple de despedides de solter/a tots vestits de rosa fucsia... uix... mal mal! I de tant en tant anaven caient per terra tant llargs com son, i la penya ni s'inmuta ja...
Continuare observant-los... ara he de tornar al cole, que si no aquestes criatures faran campana! I a la tarda me'n vaig a jugar a golf! Ole la pija! Llastima que no hi ha cotxets d'aquests per portar els pals!
Vinga doncs, molts i molts petons a tots i que vagi molt be tot!!
Per cert, el temps una merda!
Mireia
Finalment puc seure davant d'un ordinador per escriure un mail! Tot bastant be de moment pero. Tot i que la part mes celta del viatge va ser el cap de setmana abans a Olot, al festival de la Cornamusa, que van venir uns escocesos i van ser la canya!! (Eh Gemma?Quan finalment pugui anar a escoltar musica en viu per algun d'aquest pubs m'enrecordare de tu!) Total, que els vaig haver de fer una entrevista per la radio!! Ei! I res de radio olot o bas radio, no!! Per la SER!!! Quines ganes de tornar a fer radio que em van venir! (Triche, a la tornada!!).
En fi, que despres d'un cap de setmana bucolic de musica i magia celta a Olot, em vaig dirigir cap a Madrid. Fins a la capi tot be, pero quan haviem de pirar cap a Dublin.... faltava una pesa a l'avio!!! I sort que se'n van donar compte! Pero clar, la deurien portar de Cuenca, perque vam estar alla dos hores! Pero no eren totes les sorpreses, quan arribem a Dublin, pillem les maletes i... no ens deixaven sortir... Rebo una trucada de la organitzacio que em diuen, no et posis nerviosa ni els ho diguis als nens, pero... hi ha un avis de bomba a l'aeroport. Ofu! Els primers moments mira, com a que no t'ho acabes de creure, pero quan el personal de l'aeroport va comensar a marxar corrent saltant per sobre les cintes transportadores, i va arribar la policia cridant que deixessim les maletes i corressim pues joder, que fa por! I clar, els nens com que no sabien res flipaven. Ens van evacuar a la punta punta punta de la terminal, pero clar, de fora ens arribaven noticies que havien evacuat tot esser viu a 10km a la rodona tio! Que era? una bomba nuclear?? Al final resulta que va ser un pringat irlandes que va agafar una maleta i va comensar a cridar que en el nom d'Ala (quantes coses que es fan en nom d'aquest pobre home) i la veritat es que deuria ser el cable de l'mp3 pero es va crear un caos i una avalancha de gent i res... que segur que no esperaveu menys de mi!
Ara ja soc a Kilkenny i tot forsa be. Vivim a casa una dona gran que te 12 fills!!! Esgarrifa't!!! La kelly family! Pero els fills viuen tots fora de casa, un al japo, l'altre al canada, l'altre a la conchinchina, i aixi la dona es passa la vida viatjant. Es molt maca i ens fa molt menjar, pero esta molt dolent! Pero clar, com que s'esforsa...
L'altre dia vam sortir per anar a veure musica celta en viu, pero vam arribar tard i ja no en feien, hi havia DJ posant musica i van posar la sintonia de Vigilantes de la Playa i tots els irlandesos es tornaven bojos! Estan fatal. A mes estava tot ple de despedides de solter/a tots vestits de rosa fucsia... uix... mal mal! I de tant en tant anaven caient per terra tant llargs com son, i la penya ni s'inmuta ja...
Continuare observant-los... ara he de tornar al cole, que si no aquestes criatures faran campana! I a la tarda me'n vaig a jugar a golf! Ole la pija! Llastima que no hi ha cotxets d'aquests per portar els pals!
Vinga doncs, molts i molts petons a tots i que vagi molt be tot!!
Per cert, el temps una merda!
Mireia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
