Pel color del blat: de febrer 2008

dissabte, 23 de febrer del 2008

Tot el que pot caure del cel…

Bé, després de l’emprenyada com una mona per tot el tema de les portes i el landlord, dir-vos que finalment em vaig fer copia de la clau i SORT perquè ahir a la nit la meva clau d’entrada ja no funcionava!! I eren les 3 de matí o sigui que imagineu-vos si em quedo tancada fora! Que a més feia vent i plovisquejava... Si és que el propietari aquest no hi té res al cap! Però bé, canviem de tema perquè només de pensar-hi...

Pel màster ara estem treballant amb el projecte de grup, i nosaltres (jo i els dos tios bons altrament anomenats buff) estem construint un elefant perquè l’hem agafat com a metàfora de la ciència, així que estem manos a la obra construint òrgans de “papier maché” i fent-li una manta ben bonica ja que serà un Elefant Indi! Total, que el dimecres el vam dedicar al projecte i va ser un dia triomfal. Vaig quedar amb en Tim de bon matí per anar a un mercadillo al barri indi per a comprar roba per fer la manta, quina va ser la nostra sorpresa al veure que al barri indi totes les teles eren africanes!! Així que cap al metro altre cop, però el viatge no va ser en và, ja que de camí cap al metro vam trobar l’oficina de turisme de Sri Lanka, que tenia penjats uns pòsters d’elefants super xulos! I vam decidir que havien de ser nostres així que cap a dins! El problema és que resulta que les dues noies que hi havia allà es van pensar que hi volíem anar de Lluna de Mel! I com que jo no me’n vaig empanar i en Tim és massa tímid per a desfer el malentès ens van tenir allà no sé quanta estona i vinga a donar-nos pamflets i paperots amb tots els festivals i rutes i hotels! I clar, en aquest punt ja no tenía sentit desfer el malentès (potser ens prenien els pòsters!) així que els vaig haver de dir que el nostres somni sempre havia estat veure elefants! Així com a mínim els paperots que ens van donar estaven relacionats amb elefants! Per cert, sembla interessant el país eh? I a finals d’agost hi ha un festival que sembla guapo guapo! Si algú no sap on anar de vacances...

Total que vam haver de sortir per potes de l’oficina de turisme perquè la senyoreta Mireia es va tallar el dit amb tres pòsters alhora... ufff... fa mal, no ho proveu a casa. Així que corrent cap al super més pròxim a comprar tirites!

Llavors va tocar anar cap a Hyde Park a fer entrevistes a la gent, així que ja ens veus amb el micro i el minidisc empaitant gent pel Park. Alguns de molt macos i altres de no tant, però bé... de cop, alguna cosa va caure del cel just davant dels meus nassos, de fet va anar de pocs centímetres que no em cau al cap. Evidentment algo que cau del cel... jo vaig pensar que seria un ocell mort perquè a més vaig veure una tonalitat així vermella, com sanguinolenta, i vaig començar a xisclar. Va resultar ser una pota de cranc, sí sí! Resulta que hi havia un corb a dalt d’un arbre que deuria estar de celebració i el tio quan passo jo va i deixa caure la pota de cranc! Si és que ja tenien raó ja l’Asterix i l’Obelix d’estar espantats de que el cel els caigués a sobre! Vés a saber tot el que hi pot arribar a haver per allà dalt!

Ja quan tornàvem cap a la Uni ens vam trobar un tio al que NO VOLIEM ENTREVISTAR, però ell va veure que dúiem micro i ens va atacar! O sigui que li vam haver de fer les preguntes sobre la seva opinió de la ciència, i va resultar ser un creacionista, antisemita i anti àrabs! En fi... penseu que en Tim que era el que aguantava el micro era a dos metres d’ell i ha quedat gravat! Evidentment vam tornar a sortir per potes i ens vam anar a refugiar a la Uni. Hem decidit que el pròxim dia que anem a fer entrevistes ha de ser un dia amb SOL perquè volem que la gent normal també estigui al carrer!

I vinga macos, me’n vaig a dormir, que acabo de tornar d’anar a prendre algo però aquí la festa s’acaba aviat.

Petonets i Bona nit!

Mireia

divendres, 22 de febrer del 2008

Spain is diferent...

Fa uns dies vaig anar a una exposició al Centre Cultural Italià sobre els països del Mediterrani i el seu art. Teòricament havia de ser una expo sobre com el Mediterrani ens uneix culturalment i com això es reflexa en l'art. Esperariem colors càlids i sensació de festa però també de relax i tranquilitat no? Doncs mireu quina obra van escollir per a representar l'art espanyol...

Imatge cedida per Ana Lesher, i aquesta imatge no ha estat retocada, era així!

dissabte, 16 de febrer del 2008

Porca misèria!

Voleu riure? Doncs resulta que el dimecres a la nit ens vam quedar tancats dintre casa, al més pur estil Gran Hermano. El pany de la porta ja feia temps que funcionava malament (bé, el noi que hi vivia abans diu que SEMPRE havia funcionat malament) però com que el “landlord” (quina ràbia de paraula) és un impresentable doncs mira allà estàvem, fins que va petar del tot i ens vam quedar tancats dintre! I com que les finestres només es poden obrir per una petita franja a la part de dalt i el molt desgraciat no ens va voler donar les claus de la porta que dóna al pati, doncs vinga! Tancats! Només l’alemanya tenia claus del pati però evidentment per a 4 persones… a més sempre hi havia d’haver algú dins la casa.

El dijous a la tarda ens va donar claus del patí i va prometre arreglar la porta ahir o aquest matí, però que clar que li costarà 140 pounds… i què?? Jo no ho penso pagar això! Total, que avui ha vingut i no ha canviat el pany, ens ha fotut el mateix, que no funciona (demostrat davant seu però li és igual) i no ens volia deixar quedar les claus del pati, m’ha fotut un moc dient “It is like this!”. Aquest tio té un problema amb el “management” de la seva ràbia com diu l’alemanya, està boig! Perquè jo ho he dit tot tant normal, suggerint que ja que veiem que no funcionava gaire bé (ell insisteix en que si, i suggereix que som nosaltres que no sabem obrir la porta), ens podriem quedar les claus del darrere per si de cas i el tio ha agafat un cabreo! Per un cop a la vida l’irlandès ha intervingut i hem aconseguit quedar-nos les claus fins que ens posi el pany nou.

Però llavors els hi hem de tornar… vull dir, el pati no forma part de la casa? No estem pagant per la casa? I més important, què collons passa en aquest pati que no vol que hi sortim?? Perquè no talla mai la gespa ni plantotes ni res i això sembla una reproducció de “L’Amazones en Miniatura”? En serio, no ho entenc, no sé quin interès pot tenir a que no sortim al pati! Li diré que vull plantar tomàquets, a veure què diu!

A més, amb lo intel·ligent que es pensa que és i amb lo curts que es pensa que som els demés, segur que es creu que és l’únic que sap que es poden fer còpies de les claus. Que és de les primeres coses que faré!

A part d’això, l’altre dia va veure el meu radiador i se’l va mirar amb cara d’odi i em va dir que això gasta molt, que es repassarà les factures i que si han pujat que l’hauré de treure. Però això què és?! Em van dir que hi ha un lloc aquí a Oxford que t’aconsellen sobre els contractes de pis i tot això, hi volia anar al principi però les coses es van calmar, però la pròxima setmana fijo que hi vaig perquè aquest tio és boig i un fill de sa mare, i amb lo nerviós que s’ha posat amb el radiador i lo del pati encara em dirà que no em renova el contracte (cosa que potser seria bona i tot però em fa mandra posar-me a buscar casa un altre cop).

En fi… al principi del missatge hi ha una foto del misteriós pati… a veure si hi veieu res d’estrany… I s’accepten explicacions de la possible aversió d’aquest home a la nostra sortida al pati… ara, no us passeu de “gore” perquè jo he de viure aquí!

Ja m’he desfogat!

Que disfruteu del finde!

Mireia

Per cert, que la foto i els efectes artísitcs del missatge anterior eren cortesía d'Ana Lesher! La mexicana que fa el màster amb mi! Qué padre!

dilluns, 11 de febrer del 2008

Festival del documental!

Advertència: Jo no en miraria gaires de seguits perquè de la manera com està el món us pot donar un patatús!! Però sempre va bé saber què passa per allà no? La majoria són només links informatius, ho sento, però alguns sí que estan penjats...

Diumenge a les cinc - Joan López, Oriol Cortacans, Marc Roma

http://www.cultura03.cat/batabat/bat0004.html

dijous, 7 de febrer del 2008

Carnaval? Por Carnaval no me viene...

Bé, doncs aquí ens hem hagut de conformar amb el “Pancake day” sosos fins al final!
En fi, ahir, era el dia del pancake, i has de fer pancakes (versió anglesa dels crêpes), no sé quin és el motiu aquí però a Bélgica el que varem entendre és que era perquè no et sortíssin els fills lletjos… però deixa’ls córrer a aquests belgues també... tot i que de Carnavals sí que en saben! Això sí l’alemanya que ja sabeu que ella quan s’hi posa s’hi posa va fer una mà de crêpes que ens vam haver de menjar entre en Jonathan, l’Ana de Santander i jo perquè ella els feia ja que era el pancake day però no li agraden... ara combinacions explosives eh?! Boníssim, xocolata amb blackberries (com gerds però de color negre, groselles?), i una gran descoberta, mel i llimona!!! Proveu-ho!! Un bon raig de mel i la tira de suc de llimona, queda super bo!

En fi, però que a part de l’aspecte culinari, res de carnavals aquest any... que trist... A veure si m’envieu fotos els que us heu disfrassat!

Pel que fa a la Uni, picaré amb una espardenya a l'americà! Ja m'ha fotut en un marrón, ha decidit que organitzarà com un club de cine per a veure pelis espanyoles! I clar, ja m'hi ha fotut al mig perquè evidentment sent la única "espanyola" de la classe, tothom pensarà que sóc jo qui ho organitza (o qui li ha fet organitzar!) o encara em preguntaran coses, i salta i em diu que no em preocupi que no pensava fer-ne publicitat, que només ho diria a la gent de la classe, collons que som 60! I em va dient que "Don't worry". Gemma Vila, tu que hi has estat, vols dir que no els toca massa el sol allà al nord de California? Perquè no fa un cicle de pelis txeques? Que a més són bones! O del Congo? I que se'n va a parlar amb el responsable de no sé què, aquest tio és una bomba de rellotgeria! S'ha descontrolat i ja em veig explicant a tota la classe el perquè de l'aparició de tants transexuals a les pelis de l'Almodovar... això tenint sort i que no ens hi passi una peli de l’Alfredo Landa o la Lina Morgan i l’epoca del destape... en fi, ja veieu, és lo de “Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà ala muntanya” no? Si jo no busco marrons no passa res, els marrons vénen a mi...

Ah!!! Que moltes moltes moltíssimes gràcies per tots els suggeriments que m’heu enviat de documentals!!!! Molt interessants! M’heu salvat!! I pinten tant bé alguns dels que m’heu enviat que penjaré una llista al blog perquè veieu les recomanacions! Ah hi he penjat també la foto d’un misteriós arbre que vaig trobar a Hyde Park.... i hi he posat un link a la pàgina d’un director de curtmetratges espanyols que he descobert i que els té penjats a la seva pàgina, es diu “El escondite de Iván”. Alguns dels curts són molt xulos, així misteriosos i estranys, però xulos.

En fi bonics, vaig a dormir... que disfruteu del Carnaval!!

Mireia

dimecres, 6 de febrer del 2008

Posa un museu a la teva vida!

Ufff... fa dies que no us poso al dia... massa feina el treball sobre l'exposició del teatre... i he dormit poquíssim! Imagineu-vos que estava desitjant arribar a l'autocar per a posar-me a dormir!! Que trist...

En fi, que jo amb la feinada no us he explicat les aventures al Museu de les Joguines (ho recordeu de manera innocent eh??), però la Sonia, una companya portuguesa del curs ho ha explicat amb tota la gràcia del món al seu blog! I m'ha donat permís per posar el link aquí! Hi ha posat fins i tot fotos! Així que ja ho sabeu...

http://northernphotos.blogspot.com/2008/01/toy-museum-museu-do-brinquedo.html

Li podeu també deixar algun missatge en català! Així practica! jeje

Petons, bonics!

Mireia

divendres, 1 de febrer del 2008

L'esperit del parc...

Ja ho deia aquella frase feta no? Les mates tenen ulls i les parets orelles! Però en aquest cas és un arbre que hi ha a Hyde Park!