Ja ho deia aquella frase feta no? Les mates tenen ulls i les parets orelles! Però en aquest cas és un arbre que hi ha a Hyde Park!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Hi surto guanyant, pel color del blat...
Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. Per això m'avorreixo una mica. Però, si em domestiques, a la meva vida serà com si li toques el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. Els teus em cridaran fora del cau, com una música. I a més, mira! ¿Veus, allà a baix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat es inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d'or. Aleshores serà meravellós quan m'hauras domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m'agradarà el soroll del vent entre el blat...
Antoine de Saint-Exupéry
Antoine de Saint-Exupéry
Webs i Blocs que m'agraden
Arxiu del blog
-
►
2007
(37)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
-
►
2004
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (7)
Pel color del blat...
i pels colors de la terra volcànica, per l'olor de la terra humida després de la pluja a La Garrotxa, per les muntanyes que es veuen només al sortir al carrer de casa meva i que a vegades es pugen, pels totxos de la facultat de biologia, per una sessió de cuentacuentos al Harlem, per unes danses a la Plaça del Rei, per una cervesa i unes braves per Gràcia, per un gelat a la Plaça Revolució, per les aventures del carrer València 176, per un viatge en bicicleta al costat del riu, per unes granotes a Namur, per unes birres de despedida al bar gallego, per totes les cançons que et recorden llocs i moments, i per tots els colors que em recorden a tots i cada un de vosaltres.
2 comentaris:
és intrigant aquesta foto...potser forma part del Big Brother en el que vivim...tot controlat, tot estipulat...
Em mereixo la reprimenda al blog d'en telham...l'accepto, però he tingut molt de curro i poques forces, a veure si tot comença a caviar i puc enviar mails com cal, dels q m'agraden i són interminables!!!jejeje
Petonets i...vull foto de Mireia disfressada!!!
No, no, jo no m'he disfrassat però m'he tallat el serrell jo mateixa que vindria a ser el mateix!! jaja La veritat és que ni m'havia adonat que era Carnaval! Com que aquí no fan res...
En fi, felicitats per la maternitat d'urgències! Ja explicaràs com van creixent!!
Petons!!!
Publica un comentari a l'entrada