Sant Tornem-hi!

Hola guapíssims!

Com han anat els reis?!! Espero que no us hagin portat gaire carbó eh?!

En fi, a mi els reis enlloc de portar-me, se’m van emportar cap a terres més nòrdiques i hostils. Retràs d’avió, pluja, espera a l’aeroport, pluja, el bus que anava cap a Oxford ple, pluja, moc del conductor que no m’hi volia deixar pujar, pluja, pujo al bus, pluja, arribo a Oxford, pluja…. Bé, perquè us feu una idea, plovia!

I la veritat és que se’m va posar molt malament la tornada a aquest país, el dilluns era com una sombra que es passejava pel Hyde Park i per la facultat, però ahir, després d’una conversa (bé, monòleg) sobre crisis existencials per part de l’americà, de la qual vaig entendre la meitat però suficient per a saber que jo no vull tenir una crisis existencial (que em va parlar fins i tot del reduccionisme i de Sartre!), doncs les coses han canviat i he decidit que el temps, el país i la gent no m’afectaran! Suposo que també hi van ajudar les partides de “dards” a la tarda al pub, on vaig descarregar tots els mal rotllos acumulats en forma d’energia! I ara estic millor i tot és groc al meu voltant! La samarreta, els llençols, la girafa (un ninot, evidentment), l’agenda….

I res, que sapigueu que ho he tornat a fer, dilluns al matí estava super adormida esperant el bus per anar a Londres i vaig veure passar un anglès que conec (vaja, el que estava abans a la meva habitació) i clar, la familiaritat va fer que li fés dos petons i NO! No s’han de fer dos petons aquí! O sigui que moment de perturbació total! Deu ser al fisioterapeuta per contracció de coll ara… demà vé a sopar que és amic de l’alemanya, a veure si em parla…

Ah! I finalment han fet els grups pel projecte, traient noms d’un barret… i bé, vaig tenir sort! M’ha tocat amb dos nois anglesos però que són molt macos tots dos i un d’ells parla una mica d’espanyol. I el tutor que ens ha tocat també és la canya, el profe de filo, que és super maco. Ens van ensenyar projectes d’altres anys i la penya unes flipades! Jo crec que ens haurem de fumar un parell de porros abans de fer la pluja d’idees, de moment però el que hem fet és fer un grup de facebook, como no!

I res, que em va encantar veure-us als que us vaig poder veure!! Que totes aquestes trobades (premeditades o casuals) i els vostres somriures, la vostra companyia i les vostres històries m’han donat molta energia! Que m’hagués agradat poder-vos veure més d’una vegada, però amb el curro i tot… i que als que no us vaig veure (Aintzane, Agus, Jordina, Mireia, Anto, Xavi… i un llarg llarg etc), que ho sento molt, que en tenia moltes ganes però entre els horaris de tots plegats i tot… però que no m’oblido de vosaltres eh? I que tinc moltes ganes de veure-us quan torni!

Que tingueu un molt bon any!!! Molts petons!

Mireia