Carnaval Carnaval!

Bonjour!! Comment ça va?

Perdoneu que us tenia una mica abandonats però és que aquesta última setmana he estat un xic estressada.

Aquí ha sigut Carnaval i els wallons (i.e. belgues de la regió francesa) ho han celebrat cadascú a la seva manera i seguint tradicions de cultures ben properes com són els inques i els celtes.

Diguem que Wallonia està dividida pel que fa a la celebració del Carnaval.

D'una banda hi ha Binche, on es dediquen a tirar-se taronges (fruita de denominació molt belga com és ben sabut) pel cap rotllo "tomatina". Suposadament aquesta és la tradició inca i pel que sembla les taronges representen el sol i per tant la fi de l'hivern (a òsties). S'ha de dir que tot això és al voltant de Charleroi, la zona més quinqui de tot Bèlgica. I ens ho vam perdre perquè hi vam anar en diumenge i només ho feien el dimarts lo de les taronges!!

D'altra banda hi ha Bouges, que és un poblet situat a un turonet d'aquí prop de Namur on el que fan és cremar l'hivern, simbolitzat per un gran ninot de neu de cartró pedra. Aquesta tradició és suposadament celta i va ser bonic de veure perquè des d'on erem cridavem amb petards a les altres fogueres de la vall de la Meuse (el nostre riu) i aquestes s'anaven encenent. La putada va ser que la foguera es va mig desmuntar i el ninot de neu no es cremava! De totes maneres millor perquè ja en tenim prou amb el canvi climàtic com perquè aquesta gent vagin invocant als elements. Quan arribes a casa després de tot això t'has de menjar un crepe, però aquí ja hi ha diferents versions del perquè, ja que no ens vam empanar gaire... hi ha qui diu que és per no tenir fills lletjos i dolents, altres que és per tenir bona salut... en fi, jo només vaig entendre que s'havia de menjar i la veritat és que ens vam curar en salut!

I en fi guapos, us deixo que estic cansada, però escriuré aviat perquè hi ha novetats! Ha començat un noi nou, l'Adrien, per fer el projecte amb mi, així que m'he canviat de despatx i enlloc d'estar amb la Yasmina estic amb ell, però al pis de dalt de tot (i perquè a la terrassa ens moririem de fred, si no ens foten més amunt), total que com que ara per pujar fins allà dalt cal fer 24 escales de més (en total 48!) m'he quedat sense els petons de despedida! Joder! Quina poca formalitat aquests belgues! Però bé, almenys ara és més divertit i ja han començat les aventures al llac!

Molts i molts petonets a tots! Ja m'explicareu les vostres aventures!

Mireia