Namur mon amour!!

6tu D6D 1 jr dHT 7 Am kitM, dadrèC Isoley dtavwa & daxepT m fraz... Jms porte nsrè cloz pr 1 siljoliroz... 6 lavie d2m1 aujd8 tFray, D7n8 vi 1 rèV ds la miN...

No m'he tornat boja no, ni m'han abduit els aliens, aquest és el primer premi de poesia per sms del concurs que s'ha celebrat a Namur. Diga'm freda però jo no l'entenc... así que si hi ha algun francès per aquí (Eva i no miro a ningú...) a veure si ens pot donar un cop de mà!!

Sí és que aquests belgues... aix aix aix... que al diari el metro hi ha una secció per a la gent que s'ha enamorat al transport públic i vol comunicar amb la persona dels seus somnis.... l'altre dia vaig entrar al metro i les nostres mirades es van creuar, portaves un gorro de llana taronja i unes orelleres verdes, vols venir a menjar musclos amb patates?... en fi... corramos un tupido velo...

Ja sóc a Namur com haureu pogut deduir pel tema del concurs de poesia. Porto uns cinc dies ja i la veritat és que avui m'he deprimit una mica perquè tot tanca a les 6 de la tarda!!! Hora en la qual jo surto de currar i per tant... vida social 0 patatero. Què hi farem! La mascota o símbol de la ciutat és un CARGOL!! CARACOL!! Perquè diuen que la gent de Namur són moooooolt lents, cosa que vam comprovar quan vam trigar una hora per obrir un compte al banc!! A sobre, el plat típic són els cargols! I hi ha estàtues de cargols, la veritat és que m'enorgulleix estar aquí. Tot i que estic una mica trista perquè m'he separat de la gent amb qui més em feia...

Bé, la casa on visc és la Maison Bleu, perquè és de color blau! Com la Casa Azul de Duncan Dhu, però els habitants ens dediquem a altres coses. Visc amb dues noies de Santander, una de les portugueses (la dels gats... quina creu) i la catalana. Ah! I clar, sí, una georgiana! Però aquesta és maca. El que passa és que ara busca marit per casar-se i no haver de tornar al seu país... una mica xunga la historia.

A part del color, una altra de les coses característiques són les escales, que n'hi ha moltes moltes i són petites petites, tan petites, que no t'hi cap el peu! I qualsevol dia d'aquests baixarem fent un slaloom!! Jo estic al tercer pis, per tant només arribar m'he de xupar 16 escales fins al segon i 16 més fins al tercer! Que dius, ja he fet tot l'esport de la setmana! Doncs no! Que resulta que el meu llit està al sostre en una mena d'altell i encara em queden 10 escalons més per pujar! Però és una escala de fusta enganxada a la paret, d'aquestes de pujar a les lliteres, i fa un mal a les mans! Total, que quan torni d'aquí seré quasi una nena de la selva.

Al curro molt bé, i com que el meu jefe és profe de la Uni a partir de divendres torno a anar a classe! Qualitat d'aigues i de sòl, pot ser xulo. A part d'això el projecte és sobre instal·lació d'unes estructures a uns llacs perquè peixos fitòfils, que ponen els ous a la vegetació, que estan en zones degradades, puguin pondre els ous i mantenir la població. D'aquí a un parell de setmanes ja em tocarà anar cap al llac amb un altre a posar tot això i llavors anar fent controls. Ja us ho explicaré millor...

Vaig intentar apuntar-me a francès a unes classes d'aquestes super barates per gent al paro i Déu meu! Ni cinc minuts més! Gent ja d'una edat barallant-se per contestar! I vam estar 1 hora per llegir 4 paragraphs perquè eren incapaços d'entendre l'efecte hivernacle!!! Total que he decidit que no hi torno i ja em buscaré un altre cole, encara que sigui més car...

Vinga guapitonguis, que me'n vaig a dormir! Que vagi molt i molt bé tot! Molts petonets!!!

Mireia