Cartes des d'Oxford...

Bon dia!!!

Com va tot? Jo ja porto una setmana per terres angleses i… bé… en fi, crec que aquesta gent i jo mai acabarem de congeniar. Són raros eh?!

En fi, el viatge en avió bé, tot i que em van “catxejar” abans d’entrar a l’avió! Quina tela! No sé quina pinta deuria portar però… osti, segur que és culpa del pentinat! (MAI però MAI deixeu que la perruquera faci el que vulgui amb el vostre cabell, sí sí, ja sé que és algo que ja havia de saber però… en fi, que podeu acabar com una versió descolorida de la Tina Turner).

I res a Oxford rebuda de 5 estrelles, ja que hi havia l’Ana de Santander que estava a Bèlgica també, però a sobre va venir la Mayte (la sevillana que vivia amb mi a Edinburgh!) que està visquent a Cardiff. Varem acabar aquell mateix dia a una festa d’aniversari d’una lituana que no coneixíem de res i varem acabar fent de punt d’informació sobre Espanya i nacions absorbides, responent a preguntes tant interessants com, “Espanya, sí, però de quin país d’espanya sou?” Ostres, la pregunta tenia futur si no fos perquè va continuar… “de Mèxic?” Tot això amb uns collarets hawaians que ens havien obligat a vestir… mare meva… total, que després de que pràcticament tots els individus que hi havia allà vinguessin a interrogar-nos sobre la nostra procedència i ens diguessin « Qué pasa ? » o « cerveza », salta un, l’empanat de torn, i ens demana si podem cantar-li el happy birthday en lituà a la nostra amiga. Cara de poker…

En fi, poc després va començar ja la recerca de pis, i sigo en ello… vaig començar buscant per Londres i bé, havia vist un pis amb uns nois que feien el doctorat, un físic i un matemàtic, que no estava malament, però com que em van fer escollir tan ràpid i no havia vist quasi res, vaig dir que no, i ara penso que quasi eren la millor opció tenint en compte el que he vist després…cases sense menjador ni lloc per menjar a la cuina, cases destrossades i desordenades, gent rara rara que hi vas i llavors no hi són i veus una porta destartalada i... la moqueta! Maleïda moqueta que posen per tot arreu! Fins i tot al water!! És que...són uns guarros! Però molt guarros!! Total, que després d’estressar-me al metro que es para cada dos per tres i suspenen línies, i de veure com atropellaven a un home (molt xungo) he decidit que passo de viure a londres (que a part de per anar-hi de vacances és una merda de ciutat) i ara estic buscant pis a Oxford, que és més maco i més tranquil, tot i que de moment tampoc he tingut gaire sort. Uns espanyols guarros que acumulaven les deixalles al pati i que tenien una inmensa bandera d’espanya al menjador, versions més o menys actualitzades d’en Neil dels joves, un chino super emocionat perquè vam arribar alhora una Maria i una Mireia, i no parava de riure, i un californià que vivia enmig d’un munt de coses impressionant amb un gat, un peix, un tailandès i una finlandesa. Tot i que la casa era un desastre aquesta última encara semblava la millor opció i ja et veia a tu Triche dient-me “si si Garci, pilla aquesta”, la veritat és que com a lloc friky tenia futur, i era barat, però no hi podia anar fins al 21 d’octubre. Una altra on tenien hort ecològic, això pintava guay, però hi havia una parella a punt de parir, però els faltaven potser 10 dies, us imagineu conviure amb un bebé?! A més no tenien tele, i jo puc passar sense tele, però fent comunicació científica potser l’he de mirar.... Un iranià tocat del bolet que tenia un problema de moviment pendular al cap, s’assemblava una mica a l’actor secundario dels Simpson a sobre... una casa enorme plena de mosquits i teranyines on no m’estranyaria que hagués hagut de conviure també amb un parell de fantasmes... Osti! Per què és tan difícil trobar un lloc normal??!! I a sobre tots aquests llocs són cars eh?! De veritat que en molts moments només pensava en pillar un avió cap a Barcelona i tot a la merda. En fi... avui he d’anar a veure alguna altra casa també... desitgeu-me SORT que la necessito!

I demà ja començo el màster... i ja m’estic estressant per si vaig allà i no m’entero de la meitat de la pel·lícula... en fi...

Per cert, que he pensat que faré un blog i enviaré els mails allà també, així hi puc penjar fotos també i em podeu contestar més fàcilment. De fet he creat l’adreça ja però no hi he escrit res... vaig molt estressada, però us ho dono ja: http://www.pelcolordelblat.blogspot.com/

En fi macos un petonàs a cada un! I que vagi tot molt bé per aquí!

Mireia