Fa dies que notava que a la meva habitació hi havia alguna cosa que no acabava d’encaixar, a la nit hi havia poca llum malgrat ser petita i fàcil d’il·luminar...i avui, estirada al llit ho he vist!!! Mireu la foto!!! A part del “tremendu” estucat del sostre, que és extremadament hortera, per fer això no calia que perdessin tant de temps, guaiteu la làmpada!! Està posada al revés!!! Cap per avall!! I a més clar, amb aquest color “verde lago” la llum no passa i queda concentrada tota cap al sostre! Això és digne del gran arquitecte Monsieur Simon, el propietari de la meva casa a Bèlgica a qui li agradava experimentar amb escales minimalistes.
El landlord continua pensant que estem a la primavera i no hi ha nassos de que ens posi la calefacció, potser la tenim una hora al dia, i a sobre no pots graduar-ne la intensitat, ho té tot controlat, és més rata el tio! O sigui que vaig amb dos mitjons i tinc els peus congelats!!! I a la nit m’he hagut de posar dins el meu super sac que representa que aguanta fins a 0 graus i tenia fred! Em compraré un calefactor d’aquests elèctrics i llavors que flipi amb la factura de l’electricitat! Home, que ja està bé, això d’anar de super rata pel món!
Pel que fa els meus compis de pis. L’alemanya és molt maca, però super personaje! No té cadira sinó que té una mena de bola inflable gegant i seu allà, i el millor és que també se n’ha comprat una pel lloc on treballa. Clar que aquí si et dóna la gana et pintes la cara de rosa i surts al carrer i ni et miren, que l’altre dia vam anar a prendre una birra i va passar una tia en calces sobre unes xanques i la gent ni s’immutava. Ara que aquesta també, quines ganes, i amb el fred que fa! A part d’això a l’alemanya li encanta cuinar, i està tot el dia preparant menjar que posa en bossetes per al seu xicot i per als seus amics.
El Bielorus, bé, és macot i a més hi és super poc per casa perquè té la seva família en un altre poble d’anglaterra i clar, sempre que pot va cap allà.
I finalment el tros d’animal irlandès. Bé, doncs com us podeu imaginar no ha millorat la situació, ans al contrari, ja que té la cuina i el menjador mig colonitzats amb tots els seus bartuls i la merda que va deixant per tot arreu! L’altre dia a sobre va intentar obligar-me a sopar amb ell. Surto de casa a les 3 i dic bye i 5 minuts més tard m’envia un missatge al mòbil dient que està cuinant per 2 i que el sopar estarà a punt a les 4. I jo flipant, en plan, a veure, si acabo de sortir serà que tinc algo a fer noooo? I a part qui t’ha dit que vulgui sopar amb tu?? I a sobre vine a les 4! I quines són aquestes hores de sopar? Home! Però això què és! Total que em vaig emprenyar però em vaig controlar enviant un sms educat que deia: NO, thank you, I’m meeting a friend and I have things to do. No hi ha possibilitat de confusió no? Doncs em va contestar, no passa res el sopar t’estarà esperant. Però aquest tio és tonto o menja merda?! A veure, si queda una hora perquè estigui a punt el sopar serà que no has començat a cuinar, doncs treu la meitat dels ingredients perquè no penso venir. És que, de veritat, a part què és això? Una cosa és que estiguis cuinant i li diguis a un altre si s’apunta o que t’hagi sobrat menjar i l’ofereixis, però dir-li vine a les 4 que el sopar estarà a punt. I a sobre em pregunta que a quina hora em llevo... però això què és una esposa d’aquelles de l’època de la dictadura? Total que quan vaig arribar el sopar estava allà i evidentment no me’l vaig menjar perquè prefereixo menjar-me el meu menjar i no haver-lo de convidar jo un altre dia, i a més segur que ni es renta les mans abans de cuinar. I ara està així com ofès, però millor perquè així m’estalvio escoltar parides com que quan va ser a Mèxic com que no sabien pronunciar el seu nom li deien “cojón”.
En fi, que... hogar dulce hogar.
El landlord continua pensant que estem a la primavera i no hi ha nassos de que ens posi la calefacció, potser la tenim una hora al dia, i a sobre no pots graduar-ne la intensitat, ho té tot controlat, és més rata el tio! O sigui que vaig amb dos mitjons i tinc els peus congelats!!! I a la nit m’he hagut de posar dins el meu super sac que representa que aguanta fins a 0 graus i tenia fred! Em compraré un calefactor d’aquests elèctrics i llavors que flipi amb la factura de l’electricitat! Home, que ja està bé, això d’anar de super rata pel món!
Pel que fa els meus compis de pis. L’alemanya és molt maca, però super personaje! No té cadira sinó que té una mena de bola inflable gegant i seu allà, i el millor és que també se n’ha comprat una pel lloc on treballa. Clar que aquí si et dóna la gana et pintes la cara de rosa i surts al carrer i ni et miren, que l’altre dia vam anar a prendre una birra i va passar una tia en calces sobre unes xanques i la gent ni s’immutava. Ara que aquesta també, quines ganes, i amb el fred que fa! A part d’això a l’alemanya li encanta cuinar, i està tot el dia preparant menjar que posa en bossetes per al seu xicot i per als seus amics.
El Bielorus, bé, és macot i a més hi és super poc per casa perquè té la seva família en un altre poble d’anglaterra i clar, sempre que pot va cap allà.
I finalment el tros d’animal irlandès. Bé, doncs com us podeu imaginar no ha millorat la situació, ans al contrari, ja que té la cuina i el menjador mig colonitzats amb tots els seus bartuls i la merda que va deixant per tot arreu! L’altre dia a sobre va intentar obligar-me a sopar amb ell. Surto de casa a les 3 i dic bye i 5 minuts més tard m’envia un missatge al mòbil dient que està cuinant per 2 i que el sopar estarà a punt a les 4. I jo flipant, en plan, a veure, si acabo de sortir serà que tinc algo a fer noooo? I a part qui t’ha dit que vulgui sopar amb tu?? I a sobre vine a les 4! I quines són aquestes hores de sopar? Home! Però això què és! Total que em vaig emprenyar però em vaig controlar enviant un sms educat que deia: NO, thank you, I’m meeting a friend and I have things to do. No hi ha possibilitat de confusió no? Doncs em va contestar, no passa res el sopar t’estarà esperant. Però aquest tio és tonto o menja merda?! A veure, si queda una hora perquè estigui a punt el sopar serà que no has començat a cuinar, doncs treu la meitat dels ingredients perquè no penso venir. És que, de veritat, a part què és això? Una cosa és que estiguis cuinant i li diguis a un altre si s’apunta o que t’hagi sobrat menjar i l’ofereixis, però dir-li vine a les 4 que el sopar estarà a punt. I a sobre em pregunta que a quina hora em llevo... però això què és una esposa d’aquelles de l’època de la dictadura? Total que quan vaig arribar el sopar estava allà i evidentment no me’l vaig menjar perquè prefereixo menjar-me el meu menjar i no haver-lo de convidar jo un altre dia, i a més segur que ni es renta les mans abans de cuinar. I ara està així com ofès, però millor perquè així m’estalvio escoltar parides com que quan va ser a Mèxic com que no sabien pronunciar el seu nom li deien “cojón”.
En fi, que... hogar dulce hogar.
2 comentaris:
tia!!! perquè sempre et trobes amb aquestes decoracions tan peculiars pels puestos??!!! :))
petons de festaaaa!!!!!
eva
El dia que trobis uns companys de pis normals serà la gran notícia!
La làmpara potser és de la Tate Modern... porta-la, que potser et donen pasta i tot!
Publica un comentari a l'entrada