Molts petons a tots!!! :)
Mireia
dimecres, 28 de febrer del 2007
Carnaval Carnaval!
Bonjour!! Comment ça va?
Perdoneu que us tenia una mica abandonats però és que aquesta última setmana he estat un xic estressada.
Aquí ha sigut Carnaval i els wallons (i.e. belgues de la regió francesa) ho han celebrat cadascú a la seva manera i seguint tradicions de cultures ben properes com són els inques i els celtes.
Diguem que Wallonia està dividida pel que fa a la celebració del Carnaval.
D'una banda hi ha Binche, on es dediquen a tirar-se taronges (fruita de denominació molt belga com és ben sabut) pel cap rotllo "tomatina". Suposadament aquesta és la tradició inca i pel que sembla les taronges representen el sol i per tant la fi de l'hivern (a òsties). S'ha de dir que tot això és al voltant de Charleroi, la zona més quinqui de tot Bèlgica. I ens ho vam perdre perquè hi vam anar en diumenge i només ho feien el dimarts lo de les taronges!!
D'altra banda hi ha Bouges, que és un poblet situat a un turonet d'aquí prop de Namur on el que fan és cremar l'hivern, simbolitzat per un gran ninot de neu de cartró pedra. Aquesta tradició és suposadament celta i va ser bonic de veure perquè des d'on erem cridavem amb petards a les altres fogueres de la vall de la Meuse (el nostre riu) i aquestes s'anaven encenent. La putada va ser que la foguera es va mig desmuntar i el ninot de neu no es cremava! De totes maneres millor perquè ja en tenim prou amb el canvi climàtic com perquè aquesta gent vagin invocant als elements. Quan arribes a casa després de tot això t'has de menjar un crepe, però aquí ja hi ha diferents versions del perquè, ja que no ens vam empanar gaire... hi ha qui diu que és per no tenir fills lletjos i dolents, altres que és per tenir bona salut... en fi, jo només vaig entendre que s'havia de menjar i la veritat és que ens vam curar en salut!
I en fi guapos, us deixo que estic cansada, però escriuré aviat perquè hi ha novetats! Ha començat un noi nou, l'Adrien, per fer el projecte amb mi, així que m'he canviat de despatx i enlloc d'estar amb la Yasmina estic amb ell, però al pis de dalt de tot (i perquè a la terrassa ens moririem de fred, si no ens foten més amunt), total que com que ara per pujar fins allà dalt cal fer 24 escales de més (en total 48!) m'he quedat sense els petons de despedida! Joder! Quina poca formalitat aquests belgues! Però bé, almenys ara és més divertit i ja han començat les aventures al llac!
Molts i molts petonets a tots! Ja m'explicareu les vostres aventures!
Mireia
Perdoneu que us tenia una mica abandonats però és que aquesta última setmana he estat un xic estressada.
Aquí ha sigut Carnaval i els wallons (i.e. belgues de la regió francesa) ho han celebrat cadascú a la seva manera i seguint tradicions de cultures ben properes com són els inques i els celtes.
Diguem que Wallonia està dividida pel que fa a la celebració del Carnaval.
D'una banda hi ha Binche, on es dediquen a tirar-se taronges (fruita de denominació molt belga com és ben sabut) pel cap rotllo "tomatina". Suposadament aquesta és la tradició inca i pel que sembla les taronges representen el sol i per tant la fi de l'hivern (a òsties). S'ha de dir que tot això és al voltant de Charleroi, la zona més quinqui de tot Bèlgica. I ens ho vam perdre perquè hi vam anar en diumenge i només ho feien el dimarts lo de les taronges!!
D'altra banda hi ha Bouges, que és un poblet situat a un turonet d'aquí prop de Namur on el que fan és cremar l'hivern, simbolitzat per un gran ninot de neu de cartró pedra. Aquesta tradició és suposadament celta i va ser bonic de veure perquè des d'on erem cridavem amb petards a les altres fogueres de la vall de la Meuse (el nostre riu) i aquestes s'anaven encenent. La putada va ser que la foguera es va mig desmuntar i el ninot de neu no es cremava! De totes maneres millor perquè ja en tenim prou amb el canvi climàtic com perquè aquesta gent vagin invocant als elements. Quan arribes a casa després de tot això t'has de menjar un crepe, però aquí ja hi ha diferents versions del perquè, ja que no ens vam empanar gaire... hi ha qui diu que és per no tenir fills lletjos i dolents, altres que és per tenir bona salut... en fi, jo només vaig entendre que s'havia de menjar i la veritat és que ens vam curar en salut!
I en fi guapos, us deixo que estic cansada, però escriuré aviat perquè hi ha novetats! Ha començat un noi nou, l'Adrien, per fer el projecte amb mi, així que m'he canviat de despatx i enlloc d'estar amb la Yasmina estic amb ell, però al pis de dalt de tot (i perquè a la terrassa ens moririem de fred, si no ens foten més amunt), total que com que ara per pujar fins allà dalt cal fer 24 escales de més (en total 48!) m'he quedat sense els petons de despedida! Joder! Quina poca formalitat aquests belgues! Però bé, almenys ara és més divertit i ja han començat les aventures al llac!
Molts i molts petonets a tots! Ja m'explicareu les vostres aventures!
Mireia
divendres, 16 de febrer del 2007
Marro!
Avui començarem amb els números, que des que he arribat que no us he donat cap classe de francès. Som-hi!!
ú, es diu un
dos, es diu deux
tres, es diu menage a trois
i avui ens quedarem aquí que no us vull donar massa feina i això s'ha de comentar! Sí, és que aquests belgues al final són més francesos del que es pensen, i de seguida que es troben 3... vinga! Menage! Si és que tenim un pollo montat aquí a l'oficina! Primer potser que us introdueix els personatges. Ara mateix som 6 perquè hem arribat la portuguesa (la dels gats) i jo, però abans eren tan sols 4:
- Monsieur Rollin (no és de conya el nom) el professor. A saber, està creuant els Pirineus a peu per etapes i just quan passava per La Garrotxa se li van trencar o desfer les botes de muntanya i va haver-ho de deixar... La padrina del seu fill és basca i ell estudia euskera amb un llibret que es va comprar.
- la secre, que malgrat tenir nom de compte català, Berenguer, és una noia que acostuma a anar de color rosa. És rosseta, petita i va tota mona ella, a mi em cau bé perquè té caràcter la tia! Tot i que en determinades circumstàncies fa gala d'un riure bastant cursi que sona així jijijijiji (25 anys)
- l'advocada, que es diu Yasmina, i jo crec que ha estat teletransportada d'una altra època (passada és clar). Acostuma a venir pintada com una porta, amb els llavis fucsia i sombra d'ulls blau cel. La roba és bastant peculiar també i pot arribar a ser bastant irritant, com cada cop que em corregeix una paraula dient c'est pas comme ça eh??? C'est comme ça!! O, quan després de perturbar-me fotent-me un rotllo sobre legislació ambiental, quan li contesto em diu: escolta, que aquí s'ha de treballar eh? Quins ous! Com a punt curiós, li mola el ministre de medi ambient... però no per la seva política no, vaja que li mola ell!! (26 anys)
- finalment tenim a en Frederic, que és enginyer agronom. Un noi callat, que a més quan parla no l'enténc i que ell no m'entén a mi. Però el que sí que té és que somriu constantment per suplir aquesta manca de comunicació. (25 anys)
Abans que nosaltres arribessim tenien una habitació per cada un, però ara jo estic amb la pintarrujeada i la portuguesa amb en Frederic.
Total! Que jo i la pintarrujeada estem al costat de l'habitació de fer fotocòpies, que és petita i fosca i a més hi fa molta calor. I resulta que la Berenguer té xicot, però de tant en tant va a fer fotocòpies al mateix temps que en Frederic (només n'hi ha una de fotocopiadora) i des de la nostra habitació es comença a sentir el riure tonto jijiji jijiji jijiiji Llavors, la Yasmina, a qui només li falta escriure's Frederic je t'aime a les parpelles, es posa a cridar a un dels dos fins que s'acaben les "risitas" i un dels dos apareix a la porta tot putejat.
Lo més bo de tot és que avui, dinant amb elles dues, i després de que hagin saltat xispes entre elles pels seus temes, salta la pintarrujeada i em diu que no està bé liarse amb algú de la feina... rotllo consell...
En fi, això sí, avui a l'hora de marxar ens hem fet tots un petó, perquè això sí, abans que tot, som belgues.
El pròxim dia seguiré amb les aventures perquè... ens han robat a l'oficina! Molt fort! I durant el dia!! A qui li hauran mangat alguna cosa??? S'accepten porras!
Vinga, molts petons a tots!
Mireia
ú, es diu un
dos, es diu deux
tres, es diu menage a trois
i avui ens quedarem aquí que no us vull donar massa feina i això s'ha de comentar! Sí, és que aquests belgues al final són més francesos del que es pensen, i de seguida que es troben 3... vinga! Menage! Si és que tenim un pollo montat aquí a l'oficina! Primer potser que us introdueix els personatges. Ara mateix som 6 perquè hem arribat la portuguesa (la dels gats) i jo, però abans eren tan sols 4:
- Monsieur Rollin (no és de conya el nom) el professor. A saber, està creuant els Pirineus a peu per etapes i just quan passava per La Garrotxa se li van trencar o desfer les botes de muntanya i va haver-ho de deixar... La padrina del seu fill és basca i ell estudia euskera amb un llibret que es va comprar.
- la secre, que malgrat tenir nom de compte català, Berenguer, és una noia que acostuma a anar de color rosa. És rosseta, petita i va tota mona ella, a mi em cau bé perquè té caràcter la tia! Tot i que en determinades circumstàncies fa gala d'un riure bastant cursi que sona així jijijijiji (25 anys)
- l'advocada, que es diu Yasmina, i jo crec que ha estat teletransportada d'una altra època (passada és clar). Acostuma a venir pintada com una porta, amb els llavis fucsia i sombra d'ulls blau cel. La roba és bastant peculiar també i pot arribar a ser bastant irritant, com cada cop que em corregeix una paraula dient c'est pas comme ça eh??? C'est comme ça!! O, quan després de perturbar-me fotent-me un rotllo sobre legislació ambiental, quan li contesto em diu: escolta, que aquí s'ha de treballar eh? Quins ous! Com a punt curiós, li mola el ministre de medi ambient... però no per la seva política no, vaja que li mola ell!! (26 anys)
- finalment tenim a en Frederic, que és enginyer agronom. Un noi callat, que a més quan parla no l'enténc i que ell no m'entén a mi. Però el que sí que té és que somriu constantment per suplir aquesta manca de comunicació. (25 anys)
Abans que nosaltres arribessim tenien una habitació per cada un, però ara jo estic amb la pintarrujeada i la portuguesa amb en Frederic.
Total! Que jo i la pintarrujeada estem al costat de l'habitació de fer fotocòpies, que és petita i fosca i a més hi fa molta calor. I resulta que la Berenguer té xicot, però de tant en tant va a fer fotocòpies al mateix temps que en Frederic (només n'hi ha una de fotocopiadora) i des de la nostra habitació es comença a sentir el riure tonto jijiji jijiji jijiiji Llavors, la Yasmina, a qui només li falta escriure's Frederic je t'aime a les parpelles, es posa a cridar a un dels dos fins que s'acaben les "risitas" i un dels dos apareix a la porta tot putejat.
Lo més bo de tot és que avui, dinant amb elles dues, i després de que hagin saltat xispes entre elles pels seus temes, salta la pintarrujeada i em diu que no està bé liarse amb algú de la feina... rotllo consell...
En fi, això sí, avui a l'hora de marxar ens hem fet tots un petó, perquè això sí, abans que tot, som belgues.
El pròxim dia seguiré amb les aventures perquè... ens han robat a l'oficina! Molt fort! I durant el dia!! A qui li hauran mangat alguna cosa??? S'accepten porras!
Vinga, molts petons a tots!
Mireia
diumenge, 11 de febrer del 2007
Petons!
Avui començaré amb un altre dels poemes que va participar en el certàmen... potser és més simple i menys "romàntic" però crec que s'entén una mica més:
Mon Amour. Suis au carrefour. T'a bzoin d'k k choz?
Potser participaré al concurs de l'any que vé! Vinga va, que l'altre dia em vaig descuidar de dir-vos una cosa que em va xocar molt, resulta que aquí, cada dia de matí quan arribes al curro i cada dia també abans de marxar, has de fer un petó, un de sol (no intentar-ho amb els dos típics espanyols perquè es crea confusió) a cada un dels treballadors del lloc on siguis. Encara que sigui a algú a qui en realitat li fotries una patada! (de moment no és el meu cas però he vist que hi ha algunes tensions entre els treballadors del meu curro... i tot i així es fan el petó). En fi, això sí, si et trobes pel carrer amb un amic, ni tocar-lo! Ah! i sort que l'empresa on treballo és mini, és a dir 4 treballadors més la portuguesa que viu amb mi a qui evidentment no li faig el petó a l'arribar perquè arribem juntes i perquè seria una mica estrany. Però imagineu-vos que treballeu a una fàbrica de fuets! Es posen tots en fila per fer-se el petó? I clar, a l'hora de marxar... jo crec que et quedes més estona (hores extres) tan sols per no haver-te d'aixecar a fer el tour i que siguin els demés els que vinguin a fer-te el petó. Ep! I que si no el fas te'l demanen eh? I si algú està parlant per telèfon a l'acabar ve a fer-te el petó! El que és pitjor és que llavors es tracten de Monsieur, Madame i sempre de vostè! Cosa que a mi m'ha creat una mica de xoc cultural, així que he abordat el tema amb el meu jefe i ara li dic pel nom, perquè he passat una setmana una mica esquizofrènica ara tractant-lo de vostè ara de tu.
Ei! Que demà ja seré una mica més belga perquè tindré bicicleta!!! Arribarà just amb la neu! Qué peligro! Però encara em podré llevar més tard, perquè en cinc minuts seré al curro! jejejej Resulta que un húngar del curs de francès en tenia dues i me la deixa mentres sigui a Bèlgica, que way!
Un altre tema, tots els que vulgueu venir podeu, no hi ha problema per espai a la casa ni pels compis de pis, el que passa és que no hi ha matalassos, només en tenim un de sobres que ocupa el primer que arriba, així que el que vulgui venir estaria guay que es portés una esterilla o un matalàs inflable si en té i no li suposa sobrepès a l'avió. Però per tots els que ja m'ho havieu comentat, Llerotes, Mireieta etc. sapigueu que no hi ha problema!
I vinga va, us deixo que he de posar-me a llegir unes cosetes, porto cinc dies seguits llegint en francès, no el parlo millor però tinc el cap a punt d'explotar!!!
Petonets a tots! (però dels de tota la vida, res de belgues!) I una abraçada ben forta! Ups! Notícia d'últim minut! Ara vé la georgiana des de Liege! Peligro! jajaja que hem creat un monstre!!
Mireia
Mon Amour. Suis au carrefour. T'a bzoin d'k k choz?
Potser participaré al concurs de l'any que vé! Vinga va, que l'altre dia em vaig descuidar de dir-vos una cosa que em va xocar molt, resulta que aquí, cada dia de matí quan arribes al curro i cada dia també abans de marxar, has de fer un petó, un de sol (no intentar-ho amb els dos típics espanyols perquè es crea confusió) a cada un dels treballadors del lloc on siguis. Encara que sigui a algú a qui en realitat li fotries una patada! (de moment no és el meu cas però he vist que hi ha algunes tensions entre els treballadors del meu curro... i tot i així es fan el petó). En fi, això sí, si et trobes pel carrer amb un amic, ni tocar-lo! Ah! i sort que l'empresa on treballo és mini, és a dir 4 treballadors més la portuguesa que viu amb mi a qui evidentment no li faig el petó a l'arribar perquè arribem juntes i perquè seria una mica estrany. Però imagineu-vos que treballeu a una fàbrica de fuets! Es posen tots en fila per fer-se el petó? I clar, a l'hora de marxar... jo crec que et quedes més estona (hores extres) tan sols per no haver-te d'aixecar a fer el tour i que siguin els demés els que vinguin a fer-te el petó. Ep! I que si no el fas te'l demanen eh? I si algú està parlant per telèfon a l'acabar ve a fer-te el petó! El que és pitjor és que llavors es tracten de Monsieur, Madame i sempre de vostè! Cosa que a mi m'ha creat una mica de xoc cultural, així que he abordat el tema amb el meu jefe i ara li dic pel nom, perquè he passat una setmana una mica esquizofrènica ara tractant-lo de vostè ara de tu.
Ei! Que demà ja seré una mica més belga perquè tindré bicicleta!!! Arribarà just amb la neu! Qué peligro! Però encara em podré llevar més tard, perquè en cinc minuts seré al curro! jejejej Resulta que un húngar del curs de francès en tenia dues i me la deixa mentres sigui a Bèlgica, que way!
Un altre tema, tots els que vulgueu venir podeu, no hi ha problema per espai a la casa ni pels compis de pis, el que passa és que no hi ha matalassos, només en tenim un de sobres que ocupa el primer que arriba, així que el que vulgui venir estaria guay que es portés una esterilla o un matalàs inflable si en té i no li suposa sobrepès a l'avió. Però per tots els que ja m'ho havieu comentat, Llerotes, Mireieta etc. sapigueu que no hi ha problema!
I vinga va, us deixo que he de posar-me a llegir unes cosetes, porto cinc dies seguits llegint en francès, no el parlo millor però tinc el cap a punt d'explotar!!!
Petonets a tots! (però dels de tota la vida, res de belgues!) I una abraçada ben forta! Ups! Notícia d'últim minut! Ara vé la georgiana des de Liege! Peligro! jajaja que hem creat un monstre!!
Mireia
dimecres, 7 de febrer del 2007
Namur mon amour!!
6tu D6D 1 jr dHT 7 Am kitM, dadrèC Isoley dtavwa & daxepT m fraz... Jms porte nsrè cloz pr 1 siljoliroz... 6 lavie d2m1 aujd8 tFray, D7n8 vi 1 rèV ds la miN...
No m'he tornat boja no, ni m'han abduit els aliens, aquest és el primer premi de poesia per sms del concurs que s'ha celebrat a Namur. Diga'm freda però jo no l'entenc... así que si hi ha algun francès per aquí (Eva i no miro a ningú...) a veure si ens pot donar un cop de mà!!
Sí és que aquests belgues... aix aix aix... que al diari el metro hi ha una secció per a la gent que s'ha enamorat al transport públic i vol comunicar amb la persona dels seus somnis.... l'altre dia vaig entrar al metro i les nostres mirades es van creuar, portaves un gorro de llana taronja i unes orelleres verdes, vols venir a menjar musclos amb patates?... en fi... corramos un tupido velo...
Ja sóc a Namur com haureu pogut deduir pel tema del concurs de poesia. Porto uns cinc dies ja i la veritat és que avui m'he deprimit una mica perquè tot tanca a les 6 de la tarda!!! Hora en la qual jo surto de currar i per tant... vida social 0 patatero. Què hi farem! La mascota o símbol de la ciutat és un CARGOL!! CARACOL!! Perquè diuen que la gent de Namur són moooooolt lents, cosa que vam comprovar quan vam trigar una hora per obrir un compte al banc!! A sobre, el plat típic són els cargols! I hi ha estàtues de cargols, la veritat és que m'enorgulleix estar aquí. Tot i que estic una mica trista perquè m'he separat de la gent amb qui més em feia...
Bé, la casa on visc és la Maison Bleu, perquè és de color blau! Com la Casa Azul de Duncan Dhu, però els habitants ens dediquem a altres coses. Visc amb dues noies de Santander, una de les portugueses (la dels gats... quina creu) i la catalana. Ah! I clar, sí, una georgiana! Però aquesta és maca. El que passa és que ara busca marit per casar-se i no haver de tornar al seu país... una mica xunga la historia.
A part del color, una altra de les coses característiques són les escales, que n'hi ha moltes moltes i són petites petites, tan petites, que no t'hi cap el peu! I qualsevol dia d'aquests baixarem fent un slaloom!! Jo estic al tercer pis, per tant només arribar m'he de xupar 16 escales fins al segon i 16 més fins al tercer! Que dius, ja he fet tot l'esport de la setmana! Doncs no! Que resulta que el meu llit està al sostre en una mena d'altell i encara em queden 10 escalons més per pujar! Però és una escala de fusta enganxada a la paret, d'aquestes de pujar a les lliteres, i fa un mal a les mans! Total, que quan torni d'aquí seré quasi una nena de la selva.
Al curro molt bé, i com que el meu jefe és profe de la Uni a partir de divendres torno a anar a classe! Qualitat d'aigues i de sòl, pot ser xulo. A part d'això el projecte és sobre instal·lació d'unes estructures a uns llacs perquè peixos fitòfils, que ponen els ous a la vegetació, que estan en zones degradades, puguin pondre els ous i mantenir la població. D'aquí a un parell de setmanes ja em tocarà anar cap al llac amb un altre a posar tot això i llavors anar fent controls. Ja us ho explicaré millor...
Vaig intentar apuntar-me a francès a unes classes d'aquestes super barates per gent al paro i Déu meu! Ni cinc minuts més! Gent ja d'una edat barallant-se per contestar! I vam estar 1 hora per llegir 4 paragraphs perquè eren incapaços d'entendre l'efecte hivernacle!!! Total que he decidit que no hi torno i ja em buscaré un altre cole, encara que sigui més car...
Vinga guapitonguis, que me'n vaig a dormir! Que vagi molt i molt bé tot! Molts petonets!!!
Mireia
No m'he tornat boja no, ni m'han abduit els aliens, aquest és el primer premi de poesia per sms del concurs que s'ha celebrat a Namur. Diga'm freda però jo no l'entenc... así que si hi ha algun francès per aquí (Eva i no miro a ningú...) a veure si ens pot donar un cop de mà!!
Sí és que aquests belgues... aix aix aix... que al diari el metro hi ha una secció per a la gent que s'ha enamorat al transport públic i vol comunicar amb la persona dels seus somnis.... l'altre dia vaig entrar al metro i les nostres mirades es van creuar, portaves un gorro de llana taronja i unes orelleres verdes, vols venir a menjar musclos amb patates?... en fi... corramos un tupido velo...
Ja sóc a Namur com haureu pogut deduir pel tema del concurs de poesia. Porto uns cinc dies ja i la veritat és que avui m'he deprimit una mica perquè tot tanca a les 6 de la tarda!!! Hora en la qual jo surto de currar i per tant... vida social 0 patatero. Què hi farem! La mascota o símbol de la ciutat és un CARGOL!! CARACOL!! Perquè diuen que la gent de Namur són moooooolt lents, cosa que vam comprovar quan vam trigar una hora per obrir un compte al banc!! A sobre, el plat típic són els cargols! I hi ha estàtues de cargols, la veritat és que m'enorgulleix estar aquí. Tot i que estic una mica trista perquè m'he separat de la gent amb qui més em feia...
Bé, la casa on visc és la Maison Bleu, perquè és de color blau! Com la Casa Azul de Duncan Dhu, però els habitants ens dediquem a altres coses. Visc amb dues noies de Santander, una de les portugueses (la dels gats... quina creu) i la catalana. Ah! I clar, sí, una georgiana! Però aquesta és maca. El que passa és que ara busca marit per casar-se i no haver de tornar al seu país... una mica xunga la historia.
A part del color, una altra de les coses característiques són les escales, que n'hi ha moltes moltes i són petites petites, tan petites, que no t'hi cap el peu! I qualsevol dia d'aquests baixarem fent un slaloom!! Jo estic al tercer pis, per tant només arribar m'he de xupar 16 escales fins al segon i 16 més fins al tercer! Que dius, ja he fet tot l'esport de la setmana! Doncs no! Que resulta que el meu llit està al sostre en una mena d'altell i encara em queden 10 escalons més per pujar! Però és una escala de fusta enganxada a la paret, d'aquestes de pujar a les lliteres, i fa un mal a les mans! Total, que quan torni d'aquí seré quasi una nena de la selva.
Al curro molt bé, i com que el meu jefe és profe de la Uni a partir de divendres torno a anar a classe! Qualitat d'aigues i de sòl, pot ser xulo. A part d'això el projecte és sobre instal·lació d'unes estructures a uns llacs perquè peixos fitòfils, que ponen els ous a la vegetació, que estan en zones degradades, puguin pondre els ous i mantenir la població. D'aquí a un parell de setmanes ja em tocarà anar cap al llac amb un altre a posar tot això i llavors anar fent controls. Ja us ho explicaré millor...
Vaig intentar apuntar-me a francès a unes classes d'aquestes super barates per gent al paro i Déu meu! Ni cinc minuts més! Gent ja d'una edat barallant-se per contestar! I vam estar 1 hora per llegir 4 paragraphs perquè eren incapaços d'entendre l'efecte hivernacle!!! Total que he decidit que no hi torno i ja em buscaré un altre cole, encara que sigui més car...
Vinga guapitonguis, que me'n vaig a dormir! Que vagi molt i molt bé tot! Molts petonets!!!
Mireia
dilluns, 29 de gener del 2007
Rien de rien!
Oh Mon Dieu!
Aquesta ha sigut la frase més repetida dels últims dies... començant pel temporal-huracà que ens va atacar sense pietat... quina ventolada! Que et podies deixar caure i el vent t'aguantava! I ara, doncs ara que ha marxat l'huracà ha arribat el temporal de fred, i collons quin fred! Però... ha començat a nevar!!! No gaire encara, però sembla que va fent!
Al cole bastant bé, però ara van i ens canvien la profe per un individu vingut del nord de França que s'assembla a l'Asterix i que ens vol fer pronunciar la eeeeegggggueeeee com ell! Esperem que no faci ús de la poció màgica! El que l'home és una mica pastelón eh? Tot el dia recomanant-nos noveles romàntiques i música lenta... en fi... tant bé que estàvem a la nostra classe multicultural!
La convivència a l'alberg segueix sent densa densa... el georgià té a la georgiana absolutament esclavitzada, que estirat al llit li fot un crit perquè li porti el te!! Home!! I ara ens hem enterat que la mare d'ell va telefonar a la mare d'ella per demanar-li que la Diana li cuinés! I abans de venir no es coneixien de res! Que tampoc és excusa. Si és que és un gremling!!! El que passa és que nosaltres li hem fet una rentada de cervell a la Diana, i la veritat és que hem creat un monstre! Que l'altre dia va acabar ballant damunt una taula en un pub! Bé, tothom hi ballava, allà es veu que el que és estrany és ser per terra, però bueno, que la tia molt entregada, i ara vol aprendre flamenco! I diu que es vol casar vestida de faralaes! I bé, el gremling fa uns dies que només menja pa amb nocilla! jeje
Aquest finde els organitzadors de l'eurodyssea ens han portat a fer un viatget cultural, i ha estat prou bé, a més que erem com una trentena i vam conèixer a la gent que viurà amb nosaltres a les nostres respectives ciutats. Hem anat quasi a la frontera amb luxemburg, i només d'arribar ens van fotre a tots a fer un taller de teatre! Toma ya! Sort que venia anestesiada jo de lo del cuentacuentos que si no, fer el pallasso davant de 30 persones en francès... però la veritat és que al final ens ho vam passar molt bé! A més a continuació ens van portar a degustar cerveses... a la quarta ja no tens criteri per valorar res... i després a menjar una reglette. Avui, de bon matí, tots cap a la muntanya! I amb la neu i el gel ha estat un bon número! Ha set xulo però perquè hem conegut a francesos i hem parlat francès quasi per primer cop fòra de l'escola. La pròxima excursió crec que és per la mateixa zona i anirem a buscar rastres de castor!! Sí bé, a mi em fa molta gràcia, però és que està això ple d'economistes que la veritat molta no els fa...
Per cert! Finalment he provat els moules avec frites, els musclus amb patates, i bé... jo prefereixo els que fa mon pare! Els musclus estaven una mica massa fets pel meu gust i les patates, bé, són patates fregides que et posen amb un plat al costat... res d'especial...
Dimecres he d'anar a veure els de l'empresa perquè m'expliquin una miqueta el que faré, que encara no ho sé ben bé, i divendres ja cap a Namur. En fi... ja us continuaré informant! Ei! Merci a tots pels mails! Em fa molta ilu rebre notícies vostres, encara que no sempre pugui contestar-los personalitzats... Espero que estigueu tots molt bé i disfrutant del que feu! Molts petons!!!
Mireia
Aquesta ha sigut la frase més repetida dels últims dies... començant pel temporal-huracà que ens va atacar sense pietat... quina ventolada! Que et podies deixar caure i el vent t'aguantava! I ara, doncs ara que ha marxat l'huracà ha arribat el temporal de fred, i collons quin fred! Però... ha començat a nevar!!! No gaire encara, però sembla que va fent!
Al cole bastant bé, però ara van i ens canvien la profe per un individu vingut del nord de França que s'assembla a l'Asterix i que ens vol fer pronunciar la eeeeegggggueeeee com ell! Esperem que no faci ús de la poció màgica! El que l'home és una mica pastelón eh? Tot el dia recomanant-nos noveles romàntiques i música lenta... en fi... tant bé que estàvem a la nostra classe multicultural!
La convivència a l'alberg segueix sent densa densa... el georgià té a la georgiana absolutament esclavitzada, que estirat al llit li fot un crit perquè li porti el te!! Home!! I ara ens hem enterat que la mare d'ell va telefonar a la mare d'ella per demanar-li que la Diana li cuinés! I abans de venir no es coneixien de res! Que tampoc és excusa. Si és que és un gremling!!! El que passa és que nosaltres li hem fet una rentada de cervell a la Diana, i la veritat és que hem creat un monstre! Que l'altre dia va acabar ballant damunt una taula en un pub! Bé, tothom hi ballava, allà es veu que el que és estrany és ser per terra, però bueno, que la tia molt entregada, i ara vol aprendre flamenco! I diu que es vol casar vestida de faralaes! I bé, el gremling fa uns dies que només menja pa amb nocilla! jeje
Aquest finde els organitzadors de l'eurodyssea ens han portat a fer un viatget cultural, i ha estat prou bé, a més que erem com una trentena i vam conèixer a la gent que viurà amb nosaltres a les nostres respectives ciutats. Hem anat quasi a la frontera amb luxemburg, i només d'arribar ens van fotre a tots a fer un taller de teatre! Toma ya! Sort que venia anestesiada jo de lo del cuentacuentos que si no, fer el pallasso davant de 30 persones en francès... però la veritat és que al final ens ho vam passar molt bé! A més a continuació ens van portar a degustar cerveses... a la quarta ja no tens criteri per valorar res... i després a menjar una reglette. Avui, de bon matí, tots cap a la muntanya! I amb la neu i el gel ha estat un bon número! Ha set xulo però perquè hem conegut a francesos i hem parlat francès quasi per primer cop fòra de l'escola. La pròxima excursió crec que és per la mateixa zona i anirem a buscar rastres de castor!! Sí bé, a mi em fa molta gràcia, però és que està això ple d'economistes que la veritat molta no els fa...
Per cert! Finalment he provat els moules avec frites, els musclus amb patates, i bé... jo prefereixo els que fa mon pare! Els musclus estaven una mica massa fets pel meu gust i les patates, bé, són patates fregides que et posen amb un plat al costat... res d'especial...
Dimecres he d'anar a veure els de l'empresa perquè m'expliquin una miqueta el que faré, que encara no ho sé ben bé, i divendres ja cap a Namur. En fi... ja us continuaré informant! Ei! Merci a tots pels mails! Em fa molta ilu rebre notícies vostres, encara que no sempre pugui contestar-los personalitzats... Espero que estigueu tots molt bé i disfrutant del que feu! Molts petons!!!
Mireia
dissabte, 20 de gener del 2007
Els components de Gran Hermano!
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Diana (georgiana), Dato (georgià), Fabiola (de les Açores), Joan (de Vic), Maria (murciana), myself (d'Olot), Noelia (d'Esplugues) and Vera (de les Açores)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
