iu-shi, hung-gi, shu-iu???

Una successió de sons semblant a aquesta seria el nom del meu nou company de casa. És de Corea del Sud i gràcies a Déu parla francès perfectament! Perquè només de sentir el nom ja he vist que el coreà no seria una opció en la nostra comunicació. Cosa que vaig validar ahir quan em va demanar d'ajudar-lo a posar l'internet al seu ordinador i tot estava en coreà!! Ja havia de tenir fe en mi ja... per si fós poc el seu ordinador és un Apple d'aquests o sigui que ni les icones reconeixia jo! En fi...

Doncs sí sí, ahir ja vaig aterrissar altre cop a les Anglaterres... jo vaig investigant, quan arribi el moment de conquistar l'illa ja us avisaré! ;) Els aborígens segueixen sorprenent-me per la seva manca d'alegria, sembla mentida. És que a l'avió ja podies detectar qui era anglès i qui no només per la cara de pomes agres! De tant en tant deixen anar algun somriure "Monalisa" però això és tot, i mira que ara tenen sol!! Fins i tot el caixer del super que normalment és simpàtic estava malhumorat!!

En fi... sorpresa!! El landlord ha arreglat el jardí! I ja no sembla que ens hagi de sortir un zombie d'allà! Fins i tot crec que farem algun dinaret allà fòra, alguna barbacoa al més pur estil dominguero! I res, l'irlandès i la alemanya se'n van a finals de mes així que vindran dues persones noves... a veure! Ostres, em sap greu però que marxi l'alemanya... El Coreà és simpaticot però jo no sé què li passa amb el water a tothom que vé a viure aquí. Aquest no pixa fòra de la tassa, no us preocupeu, i de fet jo no sé si és ell tampoc, però abans no passava... cada cop que vaig al labavo la tapa del mig, aquella que fa que no hagis de seure directament sobre la ceràmica, està treta i arrepenjada a la paret. I jo que la torno a posar, i ella que torna a estar a la paret, i jo la poso, ella a la paret... i venga! No ho sé, cultural? Quina nosa li deu fer?Vull dir la pot aixecar també, com la resta de la gent...

I en fi, amb aquesta reflexió tant profunda (segur que no podreu dormir) us deixo que he de continuar estudiant... desitjeu-me sort pels exàmens de dilluns i dimarts! Quin pal!!

Molts petons!

Mireia

Em sap molt de greu no haver-me pogut despedir d'alguns de vosaltres, i no haver-vos vist a molts també!! Ho sento!!! Però és que entre la visita dels guiris i després haver d'estudiar no he tingut temps de res, i vaig pensar que era millor que em quedés a Olot rotllo clausura perquè evidentment entre quedar per fer unes braves i estudiar ja sabeu què hagués escollit no? En fi, que ho sento!! El pròxim cop que vingui no tindré exàmens esperant-me.