El equipo A al final del recorregut.

Moment culminant del nostre treball de camp! Arribada al naixement (artificial, ja que hi han construit els llacs on treballo...) del riu Eau d'Heure! Ens hem patejat tot el riu!! I ens ha perseguit de tot però... Caminante no hay camino... se hace camino al andar!

Liberad a Willy

Ahir va ser un toro... des que haviem començat el treball de camp la mida de l'animal que ens atacava havia anat augmentant, i ahir, últim dia de camp, va ser un toro!

Mira, això ens passa per anar entrant a les propietats privades (amb una autorització escrita, es clar, però...). Vam entrar al camp i hi havia unes quantes vaques alla tirades, fent la migdiada, i jo ja li vaig exposar a en Benoit la possibilitat de que alguna fos un toro! Pero va dir que no que no... Total, una s'aixeca de cop i fa el moviment aquell de la pota del davant i uixxx.... crec que no és una vaca això!!! Aixi que ja ens veus als tres (tb venia la portuguesa fanatica dels gats) corrent cap a fòra. Llavors vam fer un debat i es va decidir tornar a entrar a poc a poc i en tot cas pujar a un pont que hi havia damunt del riu protegit per una valla. I si si, vam entrar, el toro va començar a córrer però vam arribar al pont. Aixi que estavem en un pont al mig del riu amb un toro en un costat i un ramat de xais, bèsties sense seny, balant com desesperats a l'altre.

Al final tot va acabar bé, perquè el toro, pobre, va venir remenant la cua! Es deuria pensar que era un gos, i l'únic que volia eren quatre caricies, era jovenet pobre, quasi un vedell. Aixi que després de fotre-li una bona llepada a en Benoit ens va deixar sortir i nosaltres vam continuar el nostre camí riu amunt.

En fi, i avui m'ha tocat anar a alliberar uns peixos que ens havien nascut d'uns ous que vam dur del llac. N'hi havia centenars! Eren larves eh, ben petites, com les de les practiques de Desenvolupament embrionari, total, que al jefe se li ha emperrat que les volia salvar (Liberad a Willy) i ja ens veus als dos cap al riu amb el cotxe carregat de galledes d'aigua amb larves. O sigui que ja hem fet la bona acció del dia!

Vinga guapos, m'acomiado des d'aquesta Bèlgica Salvatge!! Molts petonets a tots i a veure si us emporteu el sol d'una vegada que aqui estem ben fregits!!

Petonets!

Mireia

Porompomero!

Hola!! Com va aixo? Per aqui, finalment, PLOU!!! Cosa que deu voler dir que aqui us torna a fer un sol important, perque semblen el yin i el yan el temps a Catalunya i a Belgica.

Espero que tinguessiu un bon dia de Sant Jordi ple de roses i llibres!

Bé, per aqui aquesta última setmaneta ens ha tocat fer treball de camp pel riu. Es tracta de patejar-nos un riu de dalt a baix i descriure'n les caracteristiques hidromorfologiques, pero acaba siguent tant subjectiu tot plegat que la veritat és que no crec que serveixi de gran cosa, pero bé, de moment ens ha atacat un anec coll-verd, un cigne i un ramat de vaques, hem conegut un camell distribuidor de drogues que acabava de sortir de la presó (informació de la mà d'en Benoit, el noi que porta el projecte), el president de la societat de pesca de no sé on i ens hem patejat la desembocadura del riu a Charleroi (coneguda per ser una de les ciutats més perilloses d'Europa).

Pel que fa al projecte dels llacs, l'última idea del profe és posar-hi nenúfars que estan traient d'un altre llac que esta contaminat i que dessecaran per netejar-lo. A part de que els nenúfars acumulen tota aquesta contaminació, a vegades només en fines capes al voltant que es disolen en canviar de pH contaminant el nou medi, són super invasius i a tot arreu intenten desempallegar-se'n, és que no son serios aquesta gent!!!

Com a notícia que fa por... la gremling (la georgiana de Brussel·les) torna a viure amb nosaltres, la van fer fòra del curro a Liege i ens l'han enviat cap a Namur. S'ha inflat 15 kg la tia! I és que resulta que s'ha passat tot el mes menjant patates i gelat! I no ha vingut sola del tot, que ara resulta que té un novio pakistani amb qui es vol casar quan acabi la beca, de fet ja han planejat que aniran tots dos a georgia per demanar la seva mà, i l'home doncs es passeja per aquí de tant en tant, llàstima que tingui tendència a posar-se la seva roba i te'l pots trobar un dia aqui amb una samarreta rosa i unes malles negres... en fi... han perturbat la nostra "tranquila" vida... L'altra georgiana que vivia amb nosaltres ha decidit demanar asil polític per ser lesviana ja que no vol tornar al seu país, així que el dia 2 de maig, ja, té el judici perque ho va demanar i li van dir que no pero ha fet una apel·lació i ja veurem què passa. La veritat és que fa pensar això de que vulguin fugir del seu país així, pq la gremling tb es vol casar amb el paki pq té nacionalitat anglesa. Jo crec que el millor seria de fet, que pillessim una furgo, una vanette d'aquestes hippies amb les flors a les cortines, i ens n'anessim tots cap a Amsterdam, celebressim una boda gay i així segur que són del tot il·legals a Georgia i es poden quedar.

El gremling, el georgia, sembla que va tirant, nomes que l'home com que no sabia cuina res de res s'ha tirat uns quants mesos menjant nomes pasta i diguem que té problemes de digestió... encara que jo diria que és més aviat degut al vodka que es fot cada dia.

Per cert, aquests belgues... han fet una versio del porompompero que es diu vamos a Salou (ells diuen Salú) i que la canta un individu anomenat Sttellla... i que diu que a Salou hi trobes molts belgues...

En fi... macos... us deixo perque ahir vam anar de festa a Liege i estic un xic cansada...

Molts petonets a tots!! I que us vagi tot molt i molt bé!!

Mireia

la vache!!

Hola hola!!

Per suplir la manca de noticies ara us bombardejare a mails!! jejeje

Aquest ultim cap de setmana hem anat cap a Brussel·les, amb l'activitat de la beca aquesta Eurodyssea i per submergir-nos en la cultura belga, hem fet un taller de dansa africana i un de jambee! Va ser xulo xulo pero quin mal a les mans! Els peninsulars, portuguesos, catalans i murcianos vam triomfar amb el nostre ritmo latino!! I el grup de francesos pobrissons... jejeje

Pero no us penseu que tot va ser tan tranquil no! Ara hi ha una banda de gitanos de Macedonia que tenen el meu numero de mobil! Sort que es el belga! Si, ja se que no es la cosa mes normal del mon... pero resulta que vam anar a un festival de musica balcanica i alla hi havia un trompetista que la Maria, la noia de Murcia, havia conegut uns mesos abans i que no parava d trucar-la i va deixar d'agafar-li el mobil i al retrobar-se i amb la pressio de tota la familia del xavalot alla (que viatgen tota la familia en una caravana tocant la trompeta) va dir que se li havia trencat pero que li donava el de la seva amiga (jo) per poder comunicar... en fi... Que ja ens veig viatjant amb la familia gitana i la pandereta, que aquest home estava buscando buenas mujeres para sus hijos...

Al curro... bueno, dema comencem a treballar en un metode de qualitat fisica del riu i ens n'anirem cap al camp. Treballarem amb un altre noi que resulta que estava a la Uni amb l'Adrien i que en una festa d'aquestes chungues dels belgues (un dia aprofundire en el tema, pq estan pirats) li va pixar a la cama. Ell es va picar i hores mes tard la situacio es va donar a la inversa... i jo em demano pq he de treballar jo amb les dues uniques persones de Belgica que s'han pixat mutuament a la cama????!!!

Pel que fa a l'Adrien, sembla que mes que menjar pastanagues el que fa son setmanes tematiques, hem passat la del pernil dolç, la del formatge philadelphia, la del gofre sec i la dels xampinyons ja, i ara li ha donat per la sobrassada, que li va agradar i n'hi vaig donar un tros de les que m'havien dut mons pares i porta tota la setmana menjant el mateix! A mes el molt bestia el primer dia, sort que li vaig demanar, pq l'havia posat amb pell i el cordill que la lliga i tot! Osti, que si s'ofega encara ho considerarien assassinat! I continua amb les seves perguntes frikies, el primer dia que vam anar al llac, es a dir el dia que el vaig coneixer va decidir demanar-me que en pensava de la pedofilia! Just quan ens haviem perdut enmig d'un bosc! De fet tenia sentit la pregunta pq hi havia hagut un gran escandol a Belgica, pero clar, una guiri no informada com jo va flipar... i avui m'adormia i enlloc d'atribuir-ho a l'avorriment ho ha atribuit a la mononucleosi!! Que diu que es un sintoma! En fi... esta ben perturbat! I el pitjor es que comencem a pensar igual i dir les coses alhora! Si es que com diu l'Idoia tot s'empega menys l'hermosura!

La resta de compis del curro van fent, la veritat es que com que a nosaltres dos ens tenen aillats al pis de dalt de tot i no ens ve a veure ningu no m'entero de gaire res ara pero la Berenger i en Frederic estan molt macos tots dos, suposo que com que nosaltres ja parlem millor frances es mes facil entendre'ns tambe.

I aquestes son totes les aventuretes de moment, ja veure'm com va dema pel riu!

Molts petonets a tots i cuidensemele molt!

Mireia

Continuen les aventures...

Hola guapíssims!!

Perdoneu per aquesta absència de notícies, és que entre que al curro representa que no ens podem conectar (ehem ehem...), a part de que ultimament estem escrivint un raport, i que han fet uns dies de solete impresionants i hem aprofitat per anar al parc i tot.... però bé, com va tot per Catalunya o pels mons aquests de Deu? Aqui arriben notícies un xic rares, com que en Gonzalez ha dit que hi ha un clima prebèlic, a part de totes les histories d'ETA i Al Qaeda... en fi..

La veritat és que han passat força coses des de l'ultim mail que vaig enviar... al curro, bé, el projecte és una kk, molt raro, només és una dansa d'interessos entre uns i altres i estem fent coses que no tenen sentit per interessos de no sé qui i de no sé qui més. Ja m'ho pensava que el món funcionava així, però no em calia veure-ho de tant a prop! Però vaja sort que el meu company de curro, l'Adrien, és un personaje i ben divertit, tot el dia menjant pastanagues i que no sap veure la diferencia entre JAMON i RAMON, jajaaja Llàstima que potser se'n va a currar a un altre lloc que li queda més a prop de casa pq viu quasi a Luxemburg.

Per setmana santa, que aqui nomes hi havia festa dilluns, vam anar amb la Maria (murciana) i en Marcin (polac que coneix l'Estaca i es veu que la tenen traduida al polac, no us ho perdeu) cap a Colonia i Estrasburg, bé, de fet erem 4 pq aixi com hi ha gent que s'emporta el gos de vacances, el gat o el periquito, nosaltres ens vam endur un pervertit fetixista, si, ja sé que costa de trobar però es va apuntar al nostre viatge, i ens el va fotre enlaire parcialment, o sigui que és una cosa que no recomano. Un paio fastigós, un hungar que vam coneixer a l'escola de Brussel.les i que s'ha passat el finde perseguint-nos amb una enorme camara de fotos i si no ens n'ha fet 100... es que fins i tot de la Maria traient-se una sabata!! Fatal, pero Estrasburg és molt i molt bonic, m'ha encantat!

Crec que a l'últim mail us parlava de Carnavals... bé doncs, encara no s'han acabat! Que duren fins a Juny! Fa uns caps de setmana vam anar a un llogarret anomenat Stavelot on en monten una de grossa! Ens van fer pujar fins i tot dalt d'una carrossa! I uns belgues em van convidar a provar.... la ratafia!!! Que aqui tenen un licor que es diu igual! Però de gust ben diferent, està fet a base de pomes. Fins i tot tenen un comic d'un pirata que es diu El capità ratafia! Bé, quan estavem disfrutant d'aquest magic licor amb la Jana, una companya de pis, va començar a sonar una melodia i vam ser catapultades cap a l'interior d'un tren humà format per els individus més varis, travestits, indis, samanthas (buscar-ho a internet, es una serie que fa molta por...) i altres individus disfressats. I és que al so d'aquesta melodia tots els belgues (i alguns francesos) s'agafen a les espatlles del primer que troben i comencen a fer el tren. El pitjor va ser quan a l'intentar sortir-ne, la Jana em diu: Mireia, que he saltado para salir pero nos siguen! De manera que vaig quedar just al davant de tot d'aquest tren tan particular; guiant a tota aquella patuleia pel mig del bar... en fi....

Guapos, us deixo que si heu arribat fins aqui ja sou uns campeons i que potser tambe que jo em posi a fer alguna coseta de feina.

Molts i molts petonets!!!

Mireia

Disfressats al carnaval de Binche!

Molts petons a tots!!! :)

Mireia

Carnaval Carnaval!

Bonjour!! Comment ça va?

Perdoneu que us tenia una mica abandonats però és que aquesta última setmana he estat un xic estressada.

Aquí ha sigut Carnaval i els wallons (i.e. belgues de la regió francesa) ho han celebrat cadascú a la seva manera i seguint tradicions de cultures ben properes com són els inques i els celtes.

Diguem que Wallonia està dividida pel que fa a la celebració del Carnaval.

D'una banda hi ha Binche, on es dediquen a tirar-se taronges (fruita de denominació molt belga com és ben sabut) pel cap rotllo "tomatina". Suposadament aquesta és la tradició inca i pel que sembla les taronges representen el sol i per tant la fi de l'hivern (a òsties). S'ha de dir que tot això és al voltant de Charleroi, la zona més quinqui de tot Bèlgica. I ens ho vam perdre perquè hi vam anar en diumenge i només ho feien el dimarts lo de les taronges!!

D'altra banda hi ha Bouges, que és un poblet situat a un turonet d'aquí prop de Namur on el que fan és cremar l'hivern, simbolitzat per un gran ninot de neu de cartró pedra. Aquesta tradició és suposadament celta i va ser bonic de veure perquè des d'on erem cridavem amb petards a les altres fogueres de la vall de la Meuse (el nostre riu) i aquestes s'anaven encenent. La putada va ser que la foguera es va mig desmuntar i el ninot de neu no es cremava! De totes maneres millor perquè ja en tenim prou amb el canvi climàtic com perquè aquesta gent vagin invocant als elements. Quan arribes a casa després de tot això t'has de menjar un crepe, però aquí ja hi ha diferents versions del perquè, ja que no ens vam empanar gaire... hi ha qui diu que és per no tenir fills lletjos i dolents, altres que és per tenir bona salut... en fi, jo només vaig entendre que s'havia de menjar i la veritat és que ens vam curar en salut!

I en fi guapos, us deixo que estic cansada, però escriuré aviat perquè hi ha novetats! Ha començat un noi nou, l'Adrien, per fer el projecte amb mi, així que m'he canviat de despatx i enlloc d'estar amb la Yasmina estic amb ell, però al pis de dalt de tot (i perquè a la terrassa ens moririem de fred, si no ens foten més amunt), total que com que ara per pujar fins allà dalt cal fer 24 escales de més (en total 48!) m'he quedat sense els petons de despedida! Joder! Quina poca formalitat aquests belgues! Però bé, almenys ara és més divertit i ja han començat les aventures al llac!

Molts i molts petonets a tots! Ja m'explicareu les vostres aventures!

Mireia