Holaaaa!!!
Vaig dir que ja no escriuria cap mes mail, pero mira, ara passava per aqui davant dels polish i m'he animat. Es que aixo esta ple ple ple de polonesos, l'altre dia em comentaven que n'arriben uns 25000 cada mes! Es com si tot Olot decidissim marxar en massa cap a Irlanda! Quina por! Aixo si, s'hi queden de 6 mesos a 1 any i llavors marxen. De fet el paisatge aqui s'assembla una miqueta al de Polonia, potser es per aixo... i a Olot que nomes venen xinos a menjar-se els anecs del riu! No podrien venir els polonesos i portar pieroguis?!
Be, acabo de tornar d'un lloc molt maco! Es diu Glendalough, que en irlandes vol dir entre dos llacs. I efectivament hi ha dos llacs, i tot es verd verd verd i feia aquest mig ploure irlandes i el cel era gris i l'olor a terra humida, les tombes, una gran torre enlairan't-se cap al cel.... i 28 nens! Be, no es pot tenir tot, pero com a minim els hem cansat una mica i han tornat clapant tot el viatge. Son macos macos i els trobare a faltar eh? Pero clar, aixo de tenir 28 fills de cop es una miqueta estressant.
Per cert, he conegut un paio de... LEPE!!! jajajaja Si us plau, quin fart de riure! Li vaig comprar un brasalet fet amb llavors que mengen els lloros!! Exotico!! Va amunt i avall pel planeta venent collarets i arracades fets de llavors i coses varies i el vaig estar interrogant i es veu que realment et pots guanyar la vida aixi. En fi, que per un temps no em faria ben res! Eh Mertxe?! Per cert, Ferran, que parlava igualet igualet que el killo, i el killo no parla ben be igual que els de Sevilla... no sera que el killo es de Lepe?! Ho haurem d'investigar...
Ah!!! M'han regalat un pal de hurling!!! Oleeeee!!! I jo m'he comprat la pilota i una cinta d'aquelles per embolicar on ho agafes amb els colors de Kilkenny!! Vinc super preparada!!!
I dema com a despedida ve la Lleras!! Ole Ole Ole!! En fi, que les proximes noticies ja seran des de Catalunya! Molts petonets i fins aviat!!
Mireia
diumenge, 30 de juliol del 2006
dijous, 27 de juliol del 2006
Cats Cats Cats!!
Hem guanyat!!! Els Cats, o sigui els de Kilkenny, hem guanyat a Galway a hurling i estem a les semifinals! No vegis com esta tothom de content!! I els brams que feia la Joan (la dona de casa nostra) des del sofa!!! La veritat es que aquest joc es guapissim! Amb un pal de fusta i cridant i corrent pel camp, molt "guerrero"! Libertaaaaaaaaaaaaaad! Jo estic aprenent a pillar la pilota amb el pal quan esta a terra i a correr amb la pilota sobre el pal sense que caigui! Potser em contracten al Cirque du Soleil! Vaig jugar a beisbol tambe, buah, de puta mare!! I al badminton! ( Miki ves buscant les raquetes!) I ara ens passem el dia amb un diabolo que hem comprat i amb les cadenes! Crec que m'ho estic passant millor que els nens!
Vam anar a Dublin dissabte passat i em vaig quedar a dormir a casa la Lleras. Si!! No es una llegenda urbana, he vist la Lleras!!! Ja li he donat records de tothom. Dublin es bastant xulo, i per lo petita que sembla la ciutat hi ha uns quants ambients diferents, a destacar la zona de Temple Bar, tot i que de nit bruteja una mica. La Lleras viu en un pis futurista, penseu que per obrir la porta marquen un codi!! I s'obre! Pero no, molt be, vam anar a fer unes birres al vespre i vam topar-nos amb una despedida de solter un xic estranya... en fin. En Luca va fer un sopar italia per llepar-se els dits, i sobretot despres d'aquestes setmanes de menjar irlandes. Per cert Lleras, es cert, el que ens van donar era una barreja d'Smidwicks i Guinness, es veu que quan no tenen Kilkenny a vegades ho fan. Prova la Kilkenny autentica quan puguis o si no la provem aquest finde si t'animes a venir, que espero que si!!
Al bus de tornada vaig coneixer forsa gent, un canadenc (Lleras, supermaco), un barceloni, una pamplonica i una txeca, i no vegis quines ganes de marxar amb el primer tren que em van donar! Es que a mes es quan vas amunt i avall sol que coneixes la gent... Pero no! Estic aqui ancorada en aquest poble (que es precios, aixo si) i no em puc moure. A mes comenso a estar una mica farta de l'altra monitora, la tia no te padrins! Que guapa soc, que be que em queda aixo, que graciosa que soc... si us plau!!! A mes super tiquis miquis i ratllada de la vida. I no em deixa ni a sol ni a sombra! No he pogut ni anar a fer fotos tranquila. Cada mati he d'escollir jo de que ens menjarem el sandwich i si no li agrada es queixa! Qui ho ha dit que hem de menjar el mateix?! Bueno va, la veritat es que estic enfadada perque l'altre dia vaig fer una truita de patates i va criticar tots els passos, a mes quan vaig fer el pa amb tomaquet em va dir que "el bon catala no hi posa sal" quan jo ja n'hi havia tirat! A la merda! Aixo si que em va repatejar! Sort que nomes queda una setmaneta!
En fi, aixo es tot de moment i probablement per aquest viatge perque dilluns ja tirem cap a Madrid i dimarts ja sere per terres catalanes, pero crec que anire directament a Olot que m'han dit que a Barcelona fa molta calda.
Mille baci a tutti i fins aviat!
Mireia
Vam anar a Dublin dissabte passat i em vaig quedar a dormir a casa la Lleras. Si!! No es una llegenda urbana, he vist la Lleras!!! Ja li he donat records de tothom. Dublin es bastant xulo, i per lo petita que sembla la ciutat hi ha uns quants ambients diferents, a destacar la zona de Temple Bar, tot i que de nit bruteja una mica. La Lleras viu en un pis futurista, penseu que per obrir la porta marquen un codi!! I s'obre! Pero no, molt be, vam anar a fer unes birres al vespre i vam topar-nos amb una despedida de solter un xic estranya... en fin. En Luca va fer un sopar italia per llepar-se els dits, i sobretot despres d'aquestes setmanes de menjar irlandes. Per cert Lleras, es cert, el que ens van donar era una barreja d'Smidwicks i Guinness, es veu que quan no tenen Kilkenny a vegades ho fan. Prova la Kilkenny autentica quan puguis o si no la provem aquest finde si t'animes a venir, que espero que si!!
Al bus de tornada vaig coneixer forsa gent, un canadenc (Lleras, supermaco), un barceloni, una pamplonica i una txeca, i no vegis quines ganes de marxar amb el primer tren que em van donar! Es que a mes es quan vas amunt i avall sol que coneixes la gent... Pero no! Estic aqui ancorada en aquest poble (que es precios, aixo si) i no em puc moure. A mes comenso a estar una mica farta de l'altra monitora, la tia no te padrins! Que guapa soc, que be que em queda aixo, que graciosa que soc... si us plau!!! A mes super tiquis miquis i ratllada de la vida. I no em deixa ni a sol ni a sombra! No he pogut ni anar a fer fotos tranquila. Cada mati he d'escollir jo de que ens menjarem el sandwich i si no li agrada es queixa! Qui ho ha dit que hem de menjar el mateix?! Bueno va, la veritat es que estic enfadada perque l'altre dia vaig fer una truita de patates i va criticar tots els passos, a mes quan vaig fer el pa amb tomaquet em va dir que "el bon catala no hi posa sal" quan jo ja n'hi havia tirat! A la merda! Aixo si que em va repatejar! Sort que nomes queda una setmaneta!
En fi, aixo es tot de moment i probablement per aquest viatge perque dilluns ja tirem cap a Madrid i dimarts ja sere per terres catalanes, pero crec que anire directament a Olot que m'han dit que a Barcelona fa molta calda.
Mille baci a tutti i fins aviat!
Mireia
dimarts, 18 de juliol del 2006
Irish irish capitulo 2!
Oiche Mhaith! (Bona nit! Es l'unic que ser dir en irish de moment...)
Com va tot per la Catalogne? Per aqui anar fent pero sense gaires aventures, i mes tenint en compte el ritme del primer dia, ara tot sembla un xic avorrit.
En fi, que jo vaig fent i a poc a poc vaig descobrint aquesta terra, la seva gastronomia i els indigenes! La veritat es que fades, follets, druides i mags ben pocs de moment, deuen ser mes cap al nord, amb tots els penyasegats. Son molt mes anglesos del que em pensava aquesta gent, culturalment vull dir, nomes mengen que porqueries, es vesteixen molt horteres i son una mica deixats (a casa meva hi ha una col que porta dues setmanes a terra! Un dia d'aquests marxara caminant sola).
La nostra dona pero es molt maca, i ja s'esta adaptant al ritme espanyol. Ahir a les 11 de la nit encara menjavem assortit de formatges i vi blanc (li donen al drinking drinking que no vegis) a la terrassa. I es que portem tres o quatre dies d'un sol increible! I tots ja comencen a estar vermells vermells i ben agobiats. Tenim 25 graus i la dona ens va portar un ventilador a l'habitacio per si no podiem dormir de nits!
Vam anar a la platja i tot! I vam descobrir un dels esports nacionals... caza menor: el cangrejo irlandes! Es tornen tots com bojos! Amb les galledes i pillant els crancs per les pinces, i el pobre cranc agafant-se a la roca amb totes les potes i ells alla dale que te pego. Jo em vaig afegir a un grup de nens i vaig flipar amb els pedazo animalots que portaven. Aixo si, quan els vaig demanar si se'ls menjaven em van mirar una mica malament. Despres vaig trobar un paio que casava gambes a l'engros! Quin be de deu d'animals! I el tio els feia servir per pescar salmons! En fi, es el tema de la gastronomia que us deia...
D'esports nacionals, a part de casar crancs, en tenen 5 mes. Es tracta basicament del hurling, el gaelic football i el rounders (els altres no els recordo). Es com el hockey, el futbol i el beisbol pero de sobte pillen la pilota amb les mans i es foten a correr com uns bojos. I no es ni falta ni res, de fet em penso que pots fer una mica el que et dongui la gana. Aquesta tarda he de jugar a hurling o sigui que ja us explicare.
Finalment vam anar a escoltar musica irlandesa! Molt xulo, a mes anavem canviant de bar i tots alla amb la birra i la musica en viu! En un dels bars de sobte va sortir una noia a cantar (era una de les cambreres) i no m'estranya que els vaixells es desviessin en sentir les sirenes! Quina veu! Va quedar tot en silenci silenci un cop va acabar. Brutal! Jo, com que cantar no gaire, m'he comprat una flauta irlandesa i un llibre de cansons. I potser em quedo aqui a viure entre els penyasegats i les melodies celtes.
En fi, espero que vagi tot molt be per aqui. M'he descuidat d'apuntar gent segur, o sigui que si podeu feu-los forwards.
Un peto enorme a cada un!
Mireia
Com va tot per la Catalogne? Per aqui anar fent pero sense gaires aventures, i mes tenint en compte el ritme del primer dia, ara tot sembla un xic avorrit.
En fi, que jo vaig fent i a poc a poc vaig descobrint aquesta terra, la seva gastronomia i els indigenes! La veritat es que fades, follets, druides i mags ben pocs de moment, deuen ser mes cap al nord, amb tots els penyasegats. Son molt mes anglesos del que em pensava aquesta gent, culturalment vull dir, nomes mengen que porqueries, es vesteixen molt horteres i son una mica deixats (a casa meva hi ha una col que porta dues setmanes a terra! Un dia d'aquests marxara caminant sola).
La nostra dona pero es molt maca, i ja s'esta adaptant al ritme espanyol. Ahir a les 11 de la nit encara menjavem assortit de formatges i vi blanc (li donen al drinking drinking que no vegis) a la terrassa. I es que portem tres o quatre dies d'un sol increible! I tots ja comencen a estar vermells vermells i ben agobiats. Tenim 25 graus i la dona ens va portar un ventilador a l'habitacio per si no podiem dormir de nits!
Vam anar a la platja i tot! I vam descobrir un dels esports nacionals... caza menor: el cangrejo irlandes! Es tornen tots com bojos! Amb les galledes i pillant els crancs per les pinces, i el pobre cranc agafant-se a la roca amb totes les potes i ells alla dale que te pego. Jo em vaig afegir a un grup de nens i vaig flipar amb els pedazo animalots que portaven. Aixo si, quan els vaig demanar si se'ls menjaven em van mirar una mica malament. Despres vaig trobar un paio que casava gambes a l'engros! Quin be de deu d'animals! I el tio els feia servir per pescar salmons! En fi, es el tema de la gastronomia que us deia...
D'esports nacionals, a part de casar crancs, en tenen 5 mes. Es tracta basicament del hurling, el gaelic football i el rounders (els altres no els recordo). Es com el hockey, el futbol i el beisbol pero de sobte pillen la pilota amb les mans i es foten a correr com uns bojos. I no es ni falta ni res, de fet em penso que pots fer una mica el que et dongui la gana. Aquesta tarda he de jugar a hurling o sigui que ja us explicare.
Finalment vam anar a escoltar musica irlandesa! Molt xulo, a mes anavem canviant de bar i tots alla amb la birra i la musica en viu! En un dels bars de sobte va sortir una noia a cantar (era una de les cambreres) i no m'estranya que els vaixells es desviessin en sentir les sirenes! Quina veu! Va quedar tot en silenci silenci un cop va acabar. Brutal! Jo, com que cantar no gaire, m'he comprat una flauta irlandesa i un llibre de cansons. I potser em quedo aqui a viure entre els penyasegats i les melodies celtes.
En fi, espero que vagi tot molt be per aqui. M'he descuidat d'apuntar gent segur, o sigui que si podeu feu-los forwards.
Un peto enorme a cada un!
Mireia
dimecres, 12 de juliol del 2006
Irish irish...
Bon dia!!!
Finalment puc seure davant d'un ordinador per escriure un mail! Tot bastant be de moment pero. Tot i que la part mes celta del viatge va ser el cap de setmana abans a Olot, al festival de la Cornamusa, que van venir uns escocesos i van ser la canya!! (Eh Gemma?Quan finalment pugui anar a escoltar musica en viu per algun d'aquest pubs m'enrecordare de tu!) Total, que els vaig haver de fer una entrevista per la radio!! Ei! I res de radio olot o bas radio, no!! Per la SER!!! Quines ganes de tornar a fer radio que em van venir! (Triche, a la tornada!!).
En fi, que despres d'un cap de setmana bucolic de musica i magia celta a Olot, em vaig dirigir cap a Madrid. Fins a la capi tot be, pero quan haviem de pirar cap a Dublin.... faltava una pesa a l'avio!!! I sort que se'n van donar compte! Pero clar, la deurien portar de Cuenca, perque vam estar alla dos hores! Pero no eren totes les sorpreses, quan arribem a Dublin, pillem les maletes i... no ens deixaven sortir... Rebo una trucada de la organitzacio que em diuen, no et posis nerviosa ni els ho diguis als nens, pero... hi ha un avis de bomba a l'aeroport. Ofu! Els primers moments mira, com a que no t'ho acabes de creure, pero quan el personal de l'aeroport va comensar a marxar corrent saltant per sobre les cintes transportadores, i va arribar la policia cridant que deixessim les maletes i corressim pues joder, que fa por! I clar, els nens com que no sabien res flipaven. Ens van evacuar a la punta punta punta de la terminal, pero clar, de fora ens arribaven noticies que havien evacuat tot esser viu a 10km a la rodona tio! Que era? una bomba nuclear?? Al final resulta que va ser un pringat irlandes que va agafar una maleta i va comensar a cridar que en el nom d'Ala (quantes coses que es fan en nom d'aquest pobre home) i la veritat es que deuria ser el cable de l'mp3 pero es va crear un caos i una avalancha de gent i res... que segur que no esperaveu menys de mi!
Ara ja soc a Kilkenny i tot forsa be. Vivim a casa una dona gran que te 12 fills!!! Esgarrifa't!!! La kelly family! Pero els fills viuen tots fora de casa, un al japo, l'altre al canada, l'altre a la conchinchina, i aixi la dona es passa la vida viatjant. Es molt maca i ens fa molt menjar, pero esta molt dolent! Pero clar, com que s'esforsa...
L'altre dia vam sortir per anar a veure musica celta en viu, pero vam arribar tard i ja no en feien, hi havia DJ posant musica i van posar la sintonia de Vigilantes de la Playa i tots els irlandesos es tornaven bojos! Estan fatal. A mes estava tot ple de despedides de solter/a tots vestits de rosa fucsia... uix... mal mal! I de tant en tant anaven caient per terra tant llargs com son, i la penya ni s'inmuta ja...
Continuare observant-los... ara he de tornar al cole, que si no aquestes criatures faran campana! I a la tarda me'n vaig a jugar a golf! Ole la pija! Llastima que no hi ha cotxets d'aquests per portar els pals!
Vinga doncs, molts i molts petons a tots i que vagi molt be tot!!
Per cert, el temps una merda!
Mireia
Finalment puc seure davant d'un ordinador per escriure un mail! Tot bastant be de moment pero. Tot i que la part mes celta del viatge va ser el cap de setmana abans a Olot, al festival de la Cornamusa, que van venir uns escocesos i van ser la canya!! (Eh Gemma?Quan finalment pugui anar a escoltar musica en viu per algun d'aquest pubs m'enrecordare de tu!) Total, que els vaig haver de fer una entrevista per la radio!! Ei! I res de radio olot o bas radio, no!! Per la SER!!! Quines ganes de tornar a fer radio que em van venir! (Triche, a la tornada!!).
En fi, que despres d'un cap de setmana bucolic de musica i magia celta a Olot, em vaig dirigir cap a Madrid. Fins a la capi tot be, pero quan haviem de pirar cap a Dublin.... faltava una pesa a l'avio!!! I sort que se'n van donar compte! Pero clar, la deurien portar de Cuenca, perque vam estar alla dos hores! Pero no eren totes les sorpreses, quan arribem a Dublin, pillem les maletes i... no ens deixaven sortir... Rebo una trucada de la organitzacio que em diuen, no et posis nerviosa ni els ho diguis als nens, pero... hi ha un avis de bomba a l'aeroport. Ofu! Els primers moments mira, com a que no t'ho acabes de creure, pero quan el personal de l'aeroport va comensar a marxar corrent saltant per sobre les cintes transportadores, i va arribar la policia cridant que deixessim les maletes i corressim pues joder, que fa por! I clar, els nens com que no sabien res flipaven. Ens van evacuar a la punta punta punta de la terminal, pero clar, de fora ens arribaven noticies que havien evacuat tot esser viu a 10km a la rodona tio! Que era? una bomba nuclear?? Al final resulta que va ser un pringat irlandes que va agafar una maleta i va comensar a cridar que en el nom d'Ala (quantes coses que es fan en nom d'aquest pobre home) i la veritat es que deuria ser el cable de l'mp3 pero es va crear un caos i una avalancha de gent i res... que segur que no esperaveu menys de mi!
Ara ja soc a Kilkenny i tot forsa be. Vivim a casa una dona gran que te 12 fills!!! Esgarrifa't!!! La kelly family! Pero els fills viuen tots fora de casa, un al japo, l'altre al canada, l'altre a la conchinchina, i aixi la dona es passa la vida viatjant. Es molt maca i ens fa molt menjar, pero esta molt dolent! Pero clar, com que s'esforsa...
L'altre dia vam sortir per anar a veure musica celta en viu, pero vam arribar tard i ja no en feien, hi havia DJ posant musica i van posar la sintonia de Vigilantes de la Playa i tots els irlandesos es tornaven bojos! Estan fatal. A mes estava tot ple de despedides de solter/a tots vestits de rosa fucsia... uix... mal mal! I de tant en tant anaven caient per terra tant llargs com son, i la penya ni s'inmuta ja...
Continuare observant-los... ara he de tornar al cole, que si no aquestes criatures faran campana! I a la tarda me'n vaig a jugar a golf! Ole la pija! Llastima que no hi ha cotxets d'aquests per portar els pals!
Vinga doncs, molts i molts petons a tots i que vagi molt be tot!!
Per cert, el temps una merda!
Mireia
dimarts, 1 de març del 2005
Miss Txequia
Me n'havia descuidat, segur que esteu tots molt intrigats pel que fa a Miss Txequia... doncs be, te tota la pinta de travesti. Als cartells que hi havia penjats ja sortia la cara d'una noia que semblava un txic travesti, i la d'aquest any tambe, i mira que hi havia noies ben maques pero tu... ante gustos... El programa va ser bastant penos, no se com es a Espanya perque no ho he vist mai, pero es que aqui hi havia fins i tot l'antic president, en Vaclav aquest, que es veu que es molt famos i bastant admirat, em va semblar txunguissim que aquest home estigues alla. I res tota una patuleia que feia bastanta por, el presentador amb una cella desmesuradament mes gran que l'altre i un doble de Santiago Segura, que no sabem qui era perque era en txec pero l'enfocaven tota l'estona.
Ah! I un altre fet curios, des que ha arribat l'hivern que Praga esta ple de pel de conill! Si si, jo pensava que era un habitat una mica estrany per aquest animalo i ara finalment he descobert que es... resulta que aqui totes les iaies porten aquells barrets rotllo rus! I estan deixant la ciutat plena de pels!
Vinga ara si, que me'n vaig a dinar que ja tinc una miqueta de gana!!
Fins aviat!
Mireia
Ah! I un altre fet curios, des que ha arribat l'hivern que Praga esta ple de pel de conill! Si si, jo pensava que era un habitat una mica estrany per aquest animalo i ara finalment he descobert que es... resulta que aqui totes les iaies porten aquells barrets rotllo rus! I estan deixant la ciutat plena de pels!
Vinga ara si, que me'n vaig a dinar que ja tinc una miqueta de gana!!
Fins aviat!
Mireia
dilluns, 28 de febrer del 2005
Últims dies
Ei! Que ben aviat ja voltare per terres catalanes! La veritat es que fa una miqueta de pena marxar, be, una miqueta no, molta!! Tot i que sembla que ultimament m'estic trobant txecs d'aquests dels "macos" perque no em faci tanta pena marxar... Es que ahir li vaig haver de cantar les quaranta a un cambrer que ens estava tractant super malament, em va fer molta rabia, a naltrus no ens va deixar ajuntar dos taules perque deia que allo no era un McDonalds (em penso que les taules del Mc estan fixes a terra...) i llavors estaven alla unes gallegues i els hi deixa ajuntar. I a sobre vacilant! O sigui que em vaig emprenyar bastant, i despres de pagar li vaig dir que que s'havien cregut i patapam patapam patapam alla un parell de minuts sense parar i l'altre que nomes abaixava la cara i anava donant excuses idiotes i incoherents. Total que disculparse no es va disculpar, pero jo em vaig quedar bastant mes tranquila i ell es va emportar un bon xafec! Es igual, sempre tant simpatics!
Ahir tambe vam anar a un partit de hockey sobre gel que es l'esport nacional aqui, i unes osties que baixaven per alla, pel que em va semblar entendre mentre no matis al contrincant pots fer el que vulguis, el que passa es que si ets molt i molt violent et tanquen durant tres minuts a una preso de vidre i a sobre t'enfoquen amb les cameres. Tot molt america la veritat, fins i tot hi havia les noies aquelles dels cacauets i musica a tota pastilla i be, pero va ser forsa distret i vam guanyar! Clar, es que jo vaig amb els de Praga ara, mes que res perque els altres portaven uns holligans que feien una mica de por, i ens va tocar al seu costat...
I a la resi... doncs estrany fins a l'ultim moment... quina paranoia. Avia'm, resulta que a la nostra nevera hi havia un candau alla enganxat pero sense bloquejar/la, des de sempre. Quan ens van comensar a robar coses (els del nostre pis som uns desgraciats, sempre ens roben a nosaltres) vaig anar a recepcio a demanar el candau i em van dir que no el tenien, que era d'algu de l'any passat i que n'havia de comprar un de nou. En vam comprar un i alla estavem tant tranquils fins que l'altre dia ens va apareixer un paper dient que el traiessim perque hi havia gent nova al pis, clar, normal tambe. I el vaig treure. Pero a la tarda,estava fent una truita (per anar a veure Miss Txequia, horror!) i vaig anar a la nevera a tornar els ous. Quan tornava a la cuina em vaig creuar amb un noi finlandes (la nevera continuava oberta) i res, al cap de dos minuts m'apareix el noi demanant/me si se qui te la clau del candau. I jo, clar, la tinc jo si si, pero llavors hi vaig atinar, jo el candau l'havia tret aquell mati, alla nomes hi havia el vell i que no bloquejava i vaig pensar que era una mica paleto i no havia vist que no estava posat, aixi que hi vaig anar jo i... EL CANDAU ESTAVA POSAT! Increible, va ser en un espai de dos minuts de temps... jo vaig a la cuina, el finlandes posa menjar a la nevera, entra a la seva habitacio, surt per dur/ne mes i la nevera esta bloqujada! Ningu del nostre pis te la clau!!! I ningu sap res del candau aquest que ja estava alla l'any passat... la meva companya d'habitacio creu que es un fenomen paranormal i vol que llansem el candau ben lluny (el van haver de fer saltar els tecnics de la resi, jo ni ho sabia que teniem tecnics), jo personalment, prefereixo pensar que no tenim fantasmes al pis, ja som masses, aixi que si a algu se li acut una explicacio plausible...
Vinga us he de deixar que he d'anar a buscar el Dna dels assassins aquests...
MOlts petonets i fins ben aviat!!
Ciao!
Mireia
Ahir tambe vam anar a un partit de hockey sobre gel que es l'esport nacional aqui, i unes osties que baixaven per alla, pel que em va semblar entendre mentre no matis al contrincant pots fer el que vulguis, el que passa es que si ets molt i molt violent et tanquen durant tres minuts a una preso de vidre i a sobre t'enfoquen amb les cameres. Tot molt america la veritat, fins i tot hi havia les noies aquelles dels cacauets i musica a tota pastilla i be, pero va ser forsa distret i vam guanyar! Clar, es que jo vaig amb els de Praga ara, mes que res perque els altres portaven uns holligans que feien una mica de por, i ens va tocar al seu costat...
I a la resi... doncs estrany fins a l'ultim moment... quina paranoia. Avia'm, resulta que a la nostra nevera hi havia un candau alla enganxat pero sense bloquejar/la, des de sempre. Quan ens van comensar a robar coses (els del nostre pis som uns desgraciats, sempre ens roben a nosaltres) vaig anar a recepcio a demanar el candau i em van dir que no el tenien, que era d'algu de l'any passat i que n'havia de comprar un de nou. En vam comprar un i alla estavem tant tranquils fins que l'altre dia ens va apareixer un paper dient que el traiessim perque hi havia gent nova al pis, clar, normal tambe. I el vaig treure. Pero a la tarda,estava fent una truita (per anar a veure Miss Txequia, horror!) i vaig anar a la nevera a tornar els ous. Quan tornava a la cuina em vaig creuar amb un noi finlandes (la nevera continuava oberta) i res, al cap de dos minuts m'apareix el noi demanant/me si se qui te la clau del candau. I jo, clar, la tinc jo si si, pero llavors hi vaig atinar, jo el candau l'havia tret aquell mati, alla nomes hi havia el vell i que no bloquejava i vaig pensar que era una mica paleto i no havia vist que no estava posat, aixi que hi vaig anar jo i... EL CANDAU ESTAVA POSAT! Increible, va ser en un espai de dos minuts de temps... jo vaig a la cuina, el finlandes posa menjar a la nevera, entra a la seva habitacio, surt per dur/ne mes i la nevera esta bloqujada! Ningu del nostre pis te la clau!!! I ningu sap res del candau aquest que ja estava alla l'any passat... la meva companya d'habitacio creu que es un fenomen paranormal i vol que llansem el candau ben lluny (el van haver de fer saltar els tecnics de la resi, jo ni ho sabia que teniem tecnics), jo personalment, prefereixo pensar que no tenim fantasmes al pis, ja som masses, aixi que si a algu se li acut una explicacio plausible...
Vinga us he de deixar que he d'anar a buscar el Dna dels assassins aquests...
MOlts petonets i fins ben aviat!!
Ciao!
Mireia
dimecres, 2 de febrer del 2005
no sé...
Hola hola!!
Bé, ja sé que us tenia una miqueta abandonats, pero es que tampoc han passat gaires coses aquests dies... tot segueix igual, igual de raro!
Primer de tot comunicar-vos que encara no m´han canviat la finestra!!! Llavors perquè m´envien aquestes notes esotèriques!!! Home!!! És que resulta que el meu veí coneix una noia que sí que li van canviar la finestra (o sigui que no és una llegenda urbana), pero es veu que quan es van despedir van dir que fins al següent mes... será posible! Aqui no treballa ni Déu! Tan seriosos i responsables que semblaven. A aquest ritme d´una finestra al mes i comptant que hi ha 20 finestres per planta en 10 blocs de 8 plantes... no vull ni saber quin dia vindran a canviar la meva.
Bé, és igual, deixem el tema mobiliari... també us volia comunicar que la Rusa ha pirat, si si, aquest matí se n´ha anat cap a Ucraína a recollir el seu fill... haurem d´estar atents als telenotícies, no fos cas que comences una altra revolució quan arribi aquesta dona amb les mitges de "rejilla" fuccia. De totes maneres abans de marxar no ha perdut el temps, i ha aconseguit fer-se el carnet ISIC (era un dels seus objectius des del principi, pero no li feien perquè era massa gran, 34 anys), total, que va trobar algun ingenu al que li va fer creure que en tenia 25! I ara está més feliç que un anís amb el seu carnet! A més, després de posar els anuncis a internet ha trobat novio, si si, i esta superenamorada perque clar, te una casa supergran amb "iaquzi" (cordills, no sé com s´escriu aixo...) clar clar, es vital! Total que ha amenaçat en tornar per Praga perquè pretén que aquest bon home, que es txec, li llogui un pis per quan ella vulgui venir. Quina cara que té... pero bé, la trobarem a faltar, perquè en el fons era entranyable... Aixo si, ha amenaçat també amb visitar-me a Espanya... uix uix... no puc visualitzar un encontre entre aquesta dona i mons pares...
Aquest cap de setmana vam anar a esquiar, esquí de fons, ens hi va portar un noi txec que coneixem, i terrible... avui encara no em puc moure. Jo crec que vam fer tota la pista per terra, i vam fer caure a tots els que passaven per alla, provocant xocs multiples i ells que ens cridaven POZOR POZOR POZOR (que vol dir comte comte!), pero res, que en Lukas, el noi que va venir amb naltrus es va endur un cop de pal al cap (de fet jo crec que se´l mereixia una mica per portar-nos alla sense dir-nos-ho i sense tenir roba d´esqui, tot i que va ser sense voler) i a un bon home que passava li vam punxar el peu amb un altre pal. Al dia següent vam decidir que nosaltres pujavem amb funicular tu, i un cop a dalt, voliem unes tapes, i com que no en tenien vam demanar tots els side dishes (que son els acompanyaments dels plats) i ens vam posar les botes, tot i que el cambrer ens va mirar una mica raro, i no entenia perque voliem tants side dishes sense un plat principal.
Al laboratori, bé, na fent, ara ha arribat un altre enzim i vinga restriccions amunt i avall, pero de tant en tant ve el profe, i ens posa musica... ha instalat 4 altaveus més un de central a la oficina, i ens porta música heavy que posa a tot volum... total! I s´emociona i fa com que toca la guitarra jeejejej realment no sembla txec! I al laboratori en sí... doncs fa dies que no hi veig a ningú, només hi sóc jo, jo que sé, per mi que s´amaguen sota els tamburets quan em veuen... no deuen voler que els faci preguntes...
I aixo es tot de moment. Espero que els examens us hagin anat molt i molt bé a tots!!!! I aixo, els d´organismes!! A quines optatives us matriculareu?? Algu fara demografia humana? I biomecanica? I cartografia? Genetica Evolutiva?? En sabeu alguna cosa d´aquestes? Míriam vas rebre el mail? Algu em pot mirar quan em toca matricular-me plis?
Vinga, molts i molts petonets a tots i fins aviat!!
Mireia
Bé, ja sé que us tenia una miqueta abandonats, pero es que tampoc han passat gaires coses aquests dies... tot segueix igual, igual de raro!
Primer de tot comunicar-vos que encara no m´han canviat la finestra!!! Llavors perquè m´envien aquestes notes esotèriques!!! Home!!! És que resulta que el meu veí coneix una noia que sí que li van canviar la finestra (o sigui que no és una llegenda urbana), pero es veu que quan es van despedir van dir que fins al següent mes... será posible! Aqui no treballa ni Déu! Tan seriosos i responsables que semblaven. A aquest ritme d´una finestra al mes i comptant que hi ha 20 finestres per planta en 10 blocs de 8 plantes... no vull ni saber quin dia vindran a canviar la meva.
Bé, és igual, deixem el tema mobiliari... també us volia comunicar que la Rusa ha pirat, si si, aquest matí se n´ha anat cap a Ucraína a recollir el seu fill... haurem d´estar atents als telenotícies, no fos cas que comences una altra revolució quan arribi aquesta dona amb les mitges de "rejilla" fuccia. De totes maneres abans de marxar no ha perdut el temps, i ha aconseguit fer-se el carnet ISIC (era un dels seus objectius des del principi, pero no li feien perquè era massa gran, 34 anys), total, que va trobar algun ingenu al que li va fer creure que en tenia 25! I ara está més feliç que un anís amb el seu carnet! A més, després de posar els anuncis a internet ha trobat novio, si si, i esta superenamorada perque clar, te una casa supergran amb "iaquzi" (cordills, no sé com s´escriu aixo...) clar clar, es vital! Total que ha amenaçat en tornar per Praga perquè pretén que aquest bon home, que es txec, li llogui un pis per quan ella vulgui venir. Quina cara que té... pero bé, la trobarem a faltar, perquè en el fons era entranyable... Aixo si, ha amenaçat també amb visitar-me a Espanya... uix uix... no puc visualitzar un encontre entre aquesta dona i mons pares...
Aquest cap de setmana vam anar a esquiar, esquí de fons, ens hi va portar un noi txec que coneixem, i terrible... avui encara no em puc moure. Jo crec que vam fer tota la pista per terra, i vam fer caure a tots els que passaven per alla, provocant xocs multiples i ells que ens cridaven POZOR POZOR POZOR (que vol dir comte comte!), pero res, que en Lukas, el noi que va venir amb naltrus es va endur un cop de pal al cap (de fet jo crec que se´l mereixia una mica per portar-nos alla sense dir-nos-ho i sense tenir roba d´esqui, tot i que va ser sense voler) i a un bon home que passava li vam punxar el peu amb un altre pal. Al dia següent vam decidir que nosaltres pujavem amb funicular tu, i un cop a dalt, voliem unes tapes, i com que no en tenien vam demanar tots els side dishes (que son els acompanyaments dels plats) i ens vam posar les botes, tot i que el cambrer ens va mirar una mica raro, i no entenia perque voliem tants side dishes sense un plat principal.
Al laboratori, bé, na fent, ara ha arribat un altre enzim i vinga restriccions amunt i avall, pero de tant en tant ve el profe, i ens posa musica... ha instalat 4 altaveus més un de central a la oficina, i ens porta música heavy que posa a tot volum... total! I s´emociona i fa com que toca la guitarra jeejejej realment no sembla txec! I al laboratori en sí... doncs fa dies que no hi veig a ningú, només hi sóc jo, jo que sé, per mi que s´amaguen sota els tamburets quan em veuen... no deuen voler que els faci preguntes...
I aixo es tot de moment. Espero que els examens us hagin anat molt i molt bé a tots!!!! I aixo, els d´organismes!! A quines optatives us matriculareu?? Algu fara demografia humana? I biomecanica? I cartografia? Genetica Evolutiva?? En sabeu alguna cosa d´aquestes? Míriam vas rebre el mail? Algu em pot mirar quan em toca matricular-me plis?
Vinga, molts i molts petonets a tots i fins aviat!!
Mireia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
