Últims dies

Ei! Que ben aviat ja voltare per terres catalanes! La veritat es que fa una miqueta de pena marxar, be, una miqueta no, molta!! Tot i que sembla que ultimament m'estic trobant txecs d'aquests dels "macos" perque no em faci tanta pena marxar... Es que ahir li vaig haver de cantar les quaranta a un cambrer que ens estava tractant super malament, em va fer molta rabia, a naltrus no ens va deixar ajuntar dos taules perque deia que allo no era un McDonalds (em penso que les taules del Mc estan fixes a terra...) i llavors estaven alla unes gallegues i els hi deixa ajuntar. I a sobre vacilant! O sigui que em vaig emprenyar bastant, i despres de pagar li vaig dir que que s'havien cregut i patapam patapam patapam alla un parell de minuts sense parar i l'altre que nomes abaixava la cara i anava donant excuses idiotes i incoherents. Total que disculparse no es va disculpar, pero jo em vaig quedar bastant mes tranquila i ell es va emportar un bon xafec! Es igual, sempre tant simpatics!
Ahir tambe vam anar a un partit de hockey sobre gel que es l'esport nacional aqui, i unes osties que baixaven per alla, pel que em va semblar entendre mentre no matis al contrincant pots fer el que vulguis, el que passa es que si ets molt i molt violent et tanquen durant tres minuts a una preso de vidre i a sobre t'enfoquen amb les cameres. Tot molt america la veritat, fins i tot hi havia les noies aquelles dels cacauets i musica a tota pastilla i be, pero va ser forsa distret i vam guanyar! Clar, es que jo vaig amb els de Praga ara, mes que res perque els altres portaven uns holligans que feien una mica de por, i ens va tocar al seu costat...
I a la resi... doncs estrany fins a l'ultim moment... quina paranoia. Avia'm, resulta que a la nostra nevera hi havia un candau alla enganxat pero sense bloquejar/la, des de sempre. Quan ens van comensar a robar coses (els del nostre pis som uns desgraciats, sempre ens roben a nosaltres) vaig anar a recepcio a demanar el candau i em van dir que no el tenien, que era d'algu de l'any passat i que n'havia de comprar un de nou. En vam comprar un i alla estavem tant tranquils fins que l'altre dia ens va apareixer un paper dient que el traiessim perque hi havia gent nova al pis, clar, normal tambe. I el vaig treure. Pero a la tarda,estava fent una truita (per anar a veure Miss Txequia, horror!) i vaig anar a la nevera a tornar els ous. Quan tornava a la cuina em vaig creuar amb un noi finlandes (la nevera continuava oberta) i res, al cap de dos minuts m'apareix el noi demanant/me si se qui te la clau del candau. I jo, clar, la tinc jo si si, pero llavors hi vaig atinar, jo el candau l'havia tret aquell mati, alla nomes hi havia el vell i que no bloquejava i vaig pensar que era una mica paleto i no havia vist que no estava posat, aixi que hi vaig anar jo i... EL CANDAU ESTAVA POSAT! Increible, va ser en un espai de dos minuts de temps... jo vaig a la cuina, el finlandes posa menjar a la nevera, entra a la seva habitacio, surt per dur/ne mes i la nevera esta bloqujada! Ningu del nostre pis te la clau!!! I ningu sap res del candau aquest que ja estava alla l'any passat... la meva companya d'habitacio creu que es un fenomen paranormal i vol que llansem el candau ben lluny (el van haver de fer saltar els tecnics de la resi, jo ni ho sabia que teniem tecnics), jo personalment, prefereixo pensar que no tenim fantasmes al pis, ja som masses, aixi que si a algu se li acut una explicacio plausible...
Vinga us he de deixar que he d'anar a buscar el Dna dels assassins aquests...
MOlts petonets i fins ben aviat!!
Ciao!


Mireia