6tu D6D 1 jr dHT 7 Am kitM, dadrèC Isoley dtavwa & daxepT m fraz... Jms porte nsrè cloz pr 1 siljoliroz... 6 lavie d2m1 aujd8 tFray, D7n8 vi 1 rèV ds la miN...
No m'he tornat boja no, ni m'han abduit els aliens, aquest és el primer premi de poesia per sms del concurs que s'ha celebrat a Namur. Diga'm freda però jo no l'entenc... así que si hi ha algun francès per aquí (Eva i no miro a ningú...) a veure si ens pot donar un cop de mà!!
Sí és que aquests belgues... aix aix aix... que al diari el metro hi ha una secció per a la gent que s'ha enamorat al transport públic i vol comunicar amb la persona dels seus somnis.... l'altre dia vaig entrar al metro i les nostres mirades es van creuar, portaves un gorro de llana taronja i unes orelleres verdes, vols venir a menjar musclos amb patates?... en fi... corramos un tupido velo...
Ja sóc a Namur com haureu pogut deduir pel tema del concurs de poesia. Porto uns cinc dies ja i la veritat és que avui m'he deprimit una mica perquè tot tanca a les 6 de la tarda!!! Hora en la qual jo surto de currar i per tant... vida social 0 patatero. Què hi farem! La mascota o símbol de la ciutat és un CARGOL!! CARACOL!! Perquè diuen que la gent de Namur són moooooolt lents, cosa que vam comprovar quan vam trigar una hora per obrir un compte al banc!! A sobre, el plat típic són els cargols! I hi ha estàtues de cargols, la veritat és que m'enorgulleix estar aquí. Tot i que estic una mica trista perquè m'he separat de la gent amb qui més em feia...
Bé, la casa on visc és la Maison Bleu, perquè és de color blau! Com la Casa Azul de Duncan Dhu, però els habitants ens dediquem a altres coses. Visc amb dues noies de Santander, una de les portugueses (la dels gats... quina creu) i la catalana. Ah! I clar, sí, una georgiana! Però aquesta és maca. El que passa és que ara busca marit per casar-se i no haver de tornar al seu país... una mica xunga la historia.
A part del color, una altra de les coses característiques són les escales, que n'hi ha moltes moltes i són petites petites, tan petites, que no t'hi cap el peu! I qualsevol dia d'aquests baixarem fent un slaloom!! Jo estic al tercer pis, per tant només arribar m'he de xupar 16 escales fins al segon i 16 més fins al tercer! Que dius, ja he fet tot l'esport de la setmana! Doncs no! Que resulta que el meu llit està al sostre en una mena d'altell i encara em queden 10 escalons més per pujar! Però és una escala de fusta enganxada a la paret, d'aquestes de pujar a les lliteres, i fa un mal a les mans! Total, que quan torni d'aquí seré quasi una nena de la selva.
Al curro molt bé, i com que el meu jefe és profe de la Uni a partir de divendres torno a anar a classe! Qualitat d'aigues i de sòl, pot ser xulo. A part d'això el projecte és sobre instal·lació d'unes estructures a uns llacs perquè peixos fitòfils, que ponen els ous a la vegetació, que estan en zones degradades, puguin pondre els ous i mantenir la població. D'aquí a un parell de setmanes ja em tocarà anar cap al llac amb un altre a posar tot això i llavors anar fent controls. Ja us ho explicaré millor...
Vaig intentar apuntar-me a francès a unes classes d'aquestes super barates per gent al paro i Déu meu! Ni cinc minuts més! Gent ja d'una edat barallant-se per contestar! I vam estar 1 hora per llegir 4 paragraphs perquè eren incapaços d'entendre l'efecte hivernacle!!! Total que he decidit que no hi torno i ja em buscaré un altre cole, encara que sigui més car...
Vinga guapitonguis, que me'n vaig a dormir! Que vagi molt i molt bé tot! Molts petonets!!!
Mireia
dimecres, 7 de febrer del 2007
dilluns, 29 de gener del 2007
Rien de rien!
Oh Mon Dieu!
Aquesta ha sigut la frase més repetida dels últims dies... començant pel temporal-huracà que ens va atacar sense pietat... quina ventolada! Que et podies deixar caure i el vent t'aguantava! I ara, doncs ara que ha marxat l'huracà ha arribat el temporal de fred, i collons quin fred! Però... ha començat a nevar!!! No gaire encara, però sembla que va fent!
Al cole bastant bé, però ara van i ens canvien la profe per un individu vingut del nord de França que s'assembla a l'Asterix i que ens vol fer pronunciar la eeeeegggggueeeee com ell! Esperem que no faci ús de la poció màgica! El que l'home és una mica pastelón eh? Tot el dia recomanant-nos noveles romàntiques i música lenta... en fi... tant bé que estàvem a la nostra classe multicultural!
La convivència a l'alberg segueix sent densa densa... el georgià té a la georgiana absolutament esclavitzada, que estirat al llit li fot un crit perquè li porti el te!! Home!! I ara ens hem enterat que la mare d'ell va telefonar a la mare d'ella per demanar-li que la Diana li cuinés! I abans de venir no es coneixien de res! Que tampoc és excusa. Si és que és un gremling!!! El que passa és que nosaltres li hem fet una rentada de cervell a la Diana, i la veritat és que hem creat un monstre! Que l'altre dia va acabar ballant damunt una taula en un pub! Bé, tothom hi ballava, allà es veu que el que és estrany és ser per terra, però bueno, que la tia molt entregada, i ara vol aprendre flamenco! I diu que es vol casar vestida de faralaes! I bé, el gremling fa uns dies que només menja pa amb nocilla! jeje
Aquest finde els organitzadors de l'eurodyssea ens han portat a fer un viatget cultural, i ha estat prou bé, a més que erem com una trentena i vam conèixer a la gent que viurà amb nosaltres a les nostres respectives ciutats. Hem anat quasi a la frontera amb luxemburg, i només d'arribar ens van fotre a tots a fer un taller de teatre! Toma ya! Sort que venia anestesiada jo de lo del cuentacuentos que si no, fer el pallasso davant de 30 persones en francès... però la veritat és que al final ens ho vam passar molt bé! A més a continuació ens van portar a degustar cerveses... a la quarta ja no tens criteri per valorar res... i després a menjar una reglette. Avui, de bon matí, tots cap a la muntanya! I amb la neu i el gel ha estat un bon número! Ha set xulo però perquè hem conegut a francesos i hem parlat francès quasi per primer cop fòra de l'escola. La pròxima excursió crec que és per la mateixa zona i anirem a buscar rastres de castor!! Sí bé, a mi em fa molta gràcia, però és que està això ple d'economistes que la veritat molta no els fa...
Per cert! Finalment he provat els moules avec frites, els musclus amb patates, i bé... jo prefereixo els que fa mon pare! Els musclus estaven una mica massa fets pel meu gust i les patates, bé, són patates fregides que et posen amb un plat al costat... res d'especial...
Dimecres he d'anar a veure els de l'empresa perquè m'expliquin una miqueta el que faré, que encara no ho sé ben bé, i divendres ja cap a Namur. En fi... ja us continuaré informant! Ei! Merci a tots pels mails! Em fa molta ilu rebre notícies vostres, encara que no sempre pugui contestar-los personalitzats... Espero que estigueu tots molt bé i disfrutant del que feu! Molts petons!!!
Mireia
Aquesta ha sigut la frase més repetida dels últims dies... començant pel temporal-huracà que ens va atacar sense pietat... quina ventolada! Que et podies deixar caure i el vent t'aguantava! I ara, doncs ara que ha marxat l'huracà ha arribat el temporal de fred, i collons quin fred! Però... ha començat a nevar!!! No gaire encara, però sembla que va fent!
Al cole bastant bé, però ara van i ens canvien la profe per un individu vingut del nord de França que s'assembla a l'Asterix i que ens vol fer pronunciar la eeeeegggggueeeee com ell! Esperem que no faci ús de la poció màgica! El que l'home és una mica pastelón eh? Tot el dia recomanant-nos noveles romàntiques i música lenta... en fi... tant bé que estàvem a la nostra classe multicultural!
La convivència a l'alberg segueix sent densa densa... el georgià té a la georgiana absolutament esclavitzada, que estirat al llit li fot un crit perquè li porti el te!! Home!! I ara ens hem enterat que la mare d'ell va telefonar a la mare d'ella per demanar-li que la Diana li cuinés! I abans de venir no es coneixien de res! Que tampoc és excusa. Si és que és un gremling!!! El que passa és que nosaltres li hem fet una rentada de cervell a la Diana, i la veritat és que hem creat un monstre! Que l'altre dia va acabar ballant damunt una taula en un pub! Bé, tothom hi ballava, allà es veu que el que és estrany és ser per terra, però bueno, que la tia molt entregada, i ara vol aprendre flamenco! I diu que es vol casar vestida de faralaes! I bé, el gremling fa uns dies que només menja pa amb nocilla! jeje
Aquest finde els organitzadors de l'eurodyssea ens han portat a fer un viatget cultural, i ha estat prou bé, a més que erem com una trentena i vam conèixer a la gent que viurà amb nosaltres a les nostres respectives ciutats. Hem anat quasi a la frontera amb luxemburg, i només d'arribar ens van fotre a tots a fer un taller de teatre! Toma ya! Sort que venia anestesiada jo de lo del cuentacuentos que si no, fer el pallasso davant de 30 persones en francès... però la veritat és que al final ens ho vam passar molt bé! A més a continuació ens van portar a degustar cerveses... a la quarta ja no tens criteri per valorar res... i després a menjar una reglette. Avui, de bon matí, tots cap a la muntanya! I amb la neu i el gel ha estat un bon número! Ha set xulo però perquè hem conegut a francesos i hem parlat francès quasi per primer cop fòra de l'escola. La pròxima excursió crec que és per la mateixa zona i anirem a buscar rastres de castor!! Sí bé, a mi em fa molta gràcia, però és que està això ple d'economistes que la veritat molta no els fa...
Per cert! Finalment he provat els moules avec frites, els musclus amb patates, i bé... jo prefereixo els que fa mon pare! Els musclus estaven una mica massa fets pel meu gust i les patates, bé, són patates fregides que et posen amb un plat al costat... res d'especial...
Dimecres he d'anar a veure els de l'empresa perquè m'expliquin una miqueta el que faré, que encara no ho sé ben bé, i divendres ja cap a Namur. En fi... ja us continuaré informant! Ei! Merci a tots pels mails! Em fa molta ilu rebre notícies vostres, encara que no sempre pugui contestar-los personalitzats... Espero que estigueu tots molt bé i disfrutant del que feu! Molts petons!!!
Mireia
dissabte, 20 de gener del 2007
Els components de Gran Hermano!
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Diana (georgiana), Dato (georgià), Fabiola (de les Açores), Joan (de Vic), Maria (murciana), myself (d'Olot), Noelia (d'Esplugues) and Vera (de les Açores)
dijous, 18 de gener del 2007
musclos amb patates??
Buenas!! Com anem? Com va tot per la Catalogne??
Aquí a part del temps, que és una merda, tot el dia amb aquest xirimiri que et deixa ben moll, tot molt bé! Diuen que a partir de la setmana que ve ja vindrà el fred, perquè per aquí encara estem a la tardor també.
Brussel·les és una ciutat... bé, té un centre bonicot, amb la Grande Place, el Maneken Pis, la borsa... els baretos, però vaja, suposo que després d'estar a Praga sembla que m'hi falti algo ben bonic aquí... Ana i Santi, a veure si em podeu aconsellar algun lloc ben bonic! El que aquí de belgues ben poquets eh? Jo crec que hi ha molta més immigració que gent del país ja, tout bien melangé! La veritat és que a vegades el nostre barri fa un xiiiic de por, però bueno... de fet quan vaig baixar per primer cop es veu que vaig anar a petar a una de les pitjors parades de metro... ejjeje em vaig equivocar...
La convivència a la nostra casa de gran hermano se suporta, però hem descobert que els georgians no són georgians, en realitat son gremlings!! Durant el dia no mengen res, i a partir de les 16 hores més o menys, comencen a endrapar d'una manera irrefrenable, fins que es fa de dia, todo pa dentro! Ni el monstruo de las galletas eh?! Diuen que així el menjar té més bon gust, estan ben apollardats! Esperem que no es mullin amb aigua després de les 12 i comencin a reproduir-se. Guarden els xiclets mastegats a la nevera! D'això hi ha foto, i la resta del dia estan estirats al llit... El paio, resulta que al seu país fa danses tradicionals d'aquestes que foten aquestes piruetes i cauen de genolls, però fa una versió amb 6 ganivets que clava a terra que la veritat és que m'inquieta una mica...
Una de les de les Azores també està fatal, ha començat a parlar d'ella mateixa en tercera persona cosa que també m'inquieta, ja que els únics referents que tenia jo d'això eren Gollum, E.T. (que no tenia un vocabulari gaire ric pobre) i en Marc (que han soferta la Triche i la Laura a Irlanda). Potser inclús més inquietant és l'amor desmesurat que sent pel món felí, pels gats en concret, es veu que troba molt a faltar els seus i cada cop que en veu un per aquí surt corrent al darrera... l'altre dia fins i tot ens deia que el gat l'havia reconegut pel telèfon...
A l'alberg hem descobert que hi ha una sala d'aventures! Amb rocodrom i simulacres de coves per fer espeleogia. I resulta que una estructura que tenim aquí fora que creiem que era un andami, es per passar-hi penjant fent rotllo ponts i tirulina! A veure si aquest divendres ens apuntem a les activitats, que pot ser divertit!
El francès... jo ho intento, a tot arreu on vaig intento parlar francès però no puc, em contesten sempre en anglès, com si tingués cara de pa bimbo!! En fi... ho continuaré intentant... De moment ja m'he comprat un llibre en francès en una botiga de segona mà molt xula que hem trobat i a practicar!!
Vinga guapos, molts i molts petonets, us he de deixar que hem organitzat un soparet amb alguna gent del curs de francès i hauré de començar a cuinar aviat, que aquí mengen molt d'hora!!
Mireia
Aquí a part del temps, que és una merda, tot el dia amb aquest xirimiri que et deixa ben moll, tot molt bé! Diuen que a partir de la setmana que ve ja vindrà el fred, perquè per aquí encara estem a la tardor també.
Brussel·les és una ciutat... bé, té un centre bonicot, amb la Grande Place, el Maneken Pis, la borsa... els baretos, però vaja, suposo que després d'estar a Praga sembla que m'hi falti algo ben bonic aquí... Ana i Santi, a veure si em podeu aconsellar algun lloc ben bonic! El que aquí de belgues ben poquets eh? Jo crec que hi ha molta més immigració que gent del país ja, tout bien melangé! La veritat és que a vegades el nostre barri fa un xiiiic de por, però bueno... de fet quan vaig baixar per primer cop es veu que vaig anar a petar a una de les pitjors parades de metro... ejjeje em vaig equivocar...
La convivència a la nostra casa de gran hermano se suporta, però hem descobert que els georgians no són georgians, en realitat son gremlings!! Durant el dia no mengen res, i a partir de les 16 hores més o menys, comencen a endrapar d'una manera irrefrenable, fins que es fa de dia, todo pa dentro! Ni el monstruo de las galletas eh?! Diuen que així el menjar té més bon gust, estan ben apollardats! Esperem que no es mullin amb aigua després de les 12 i comencin a reproduir-se. Guarden els xiclets mastegats a la nevera! D'això hi ha foto, i la resta del dia estan estirats al llit... El paio, resulta que al seu país fa danses tradicionals d'aquestes que foten aquestes piruetes i cauen de genolls, però fa una versió amb 6 ganivets que clava a terra que la veritat és que m'inquieta una mica...
Una de les de les Azores també està fatal, ha començat a parlar d'ella mateixa en tercera persona cosa que també m'inquieta, ja que els únics referents que tenia jo d'això eren Gollum, E.T. (que no tenia un vocabulari gaire ric pobre) i en Marc (que han soferta la Triche i la Laura a Irlanda). Potser inclús més inquietant és l'amor desmesurat que sent pel món felí, pels gats en concret, es veu que troba molt a faltar els seus i cada cop que en veu un per aquí surt corrent al darrera... l'altre dia fins i tot ens deia que el gat l'havia reconegut pel telèfon...
A l'alberg hem descobert que hi ha una sala d'aventures! Amb rocodrom i simulacres de coves per fer espeleogia. I resulta que una estructura que tenim aquí fora que creiem que era un andami, es per passar-hi penjant fent rotllo ponts i tirulina! A veure si aquest divendres ens apuntem a les activitats, que pot ser divertit!
El francès... jo ho intento, a tot arreu on vaig intento parlar francès però no puc, em contesten sempre en anglès, com si tingués cara de pa bimbo!! En fi... ho continuaré intentant... De moment ja m'he comprat un llibre en francès en una botiga de segona mà molt xula que hem trobat i a practicar!!
Vinga guapos, molts i molts petonets, us he de deixar que hem organitzat un soparet amb alguna gent del curs de francès i hauré de començar a cuinar aviat, que aquí mengen molt d'hora!!
Mireia
dilluns, 15 de gener del 2007
Decoració de l'alberg Watermann...
Decoració de Waterman i nosaltres amb la cama...
D'esquerra a dreta: Maria, me, Noelia and Vera.
dissabte, 13 de gener del 2007
Mireia chez les belges!
Ei!! Per fi em puc comunicar!! Que m'ha deixat el portatil una companya de pis i estem aquí mangant wifi de la resi!! Què tal? Com va tot per Catalunya??
Bé, suposo que quedareu tots una mica decebuts perquè aquest cop ni faltava una peça a l'avió, ni avis de bomba, ni tan sols turbulències vam tenir. El viatge fins aquí va anar bé i com que a més venia en Marc que controlava amb el francès doncs pas de probleme!!
Estic visquent a una mena de residència que està al bell mig del barri magrebí, en un carrer que es diu carrer dels artistes, i bé, això es fa notar en la decoració de la nostra llar, benvinguts a la república independent de Waterman! Tenim tot de trossos de maniquins penjats per l'habitació, que si una cama, que si l'altra, que si un bust, els braços... uixxxx... i una silueta penjada al sostre d'on surt una mena d'alien... en fi. El que fa més por però és una mena de vitrina on hi ha tot de braços de nines pintats de colors, una mica a l'estil de la novia de Chucky. I a la meva habitació tenim un mirall al sostre!! De manera que pots controlar els quatre cantons de la sala!
És una mica estil gran hermano això, som dues habitacions de 4 persones i compartim menjador i cuina. Suposo que aquesta setmana començaran les nominacions.... Som tres catalans, un de Vic, una noia d'Esplugues i jo, una murciana, dues portugueses de les Açores (si Mireia no va a les Açores les Açores aniran a la Mireia) i dos georgians. En fi, tota una patuleia! Tots bastant macos, però una de les portugueses i els georgians estan una mica apollardats la veritat, ja veurem...
Les classes de francès prou bé, són quasi particulars, i l'estic aprenent a marxes forçades! Com a mínim ara ja distingeixo peres de porros i mongetes tendres d'albarcocs!!
El temps... una merda! No para de ploure i sempre arribes ben xop a casa! Els musclus amb patates encara no els he provat, a veure si aquest finde fem alguna visita per la ciutat.
Bé noiets, i de moment això és tot! Molts petonets a tots i cuideu-vos!! Ja m'explicareu les aventuretes també!
Mireia
Bé, suposo que quedareu tots una mica decebuts perquè aquest cop ni faltava una peça a l'avió, ni avis de bomba, ni tan sols turbulències vam tenir. El viatge fins aquí va anar bé i com que a més venia en Marc que controlava amb el francès doncs pas de probleme!!
Estic visquent a una mena de residència que està al bell mig del barri magrebí, en un carrer que es diu carrer dels artistes, i bé, això es fa notar en la decoració de la nostra llar, benvinguts a la república independent de Waterman! Tenim tot de trossos de maniquins penjats per l'habitació, que si una cama, que si l'altra, que si un bust, els braços... uixxxx... i una silueta penjada al sostre d'on surt una mena d'alien... en fi. El que fa més por però és una mena de vitrina on hi ha tot de braços de nines pintats de colors, una mica a l'estil de la novia de Chucky. I a la meva habitació tenim un mirall al sostre!! De manera que pots controlar els quatre cantons de la sala!
És una mica estil gran hermano això, som dues habitacions de 4 persones i compartim menjador i cuina. Suposo que aquesta setmana començaran les nominacions.... Som tres catalans, un de Vic, una noia d'Esplugues i jo, una murciana, dues portugueses de les Açores (si Mireia no va a les Açores les Açores aniran a la Mireia) i dos georgians. En fi, tota una patuleia! Tots bastant macos, però una de les portugueses i els georgians estan una mica apollardats la veritat, ja veurem...
Les classes de francès prou bé, són quasi particulars, i l'estic aprenent a marxes forçades! Com a mínim ara ja distingeixo peres de porros i mongetes tendres d'albarcocs!!
El temps... una merda! No para de ploure i sempre arribes ben xop a casa! Els musclus amb patates encara no els he provat, a veure si aquest finde fem alguna visita per la ciutat.
Bé noiets, i de moment això és tot! Molts petonets a tots i cuideu-vos!! Ja m'explicareu les aventuretes també!
Mireia
dijous, 3 d’agost del 2006
Pa amb tomàquet!!
Hola a tots!!!
Ja sóc a casa i ja m'he fotut un bon pà amb tomàquet!! Ara, quina calorada que fa per aquí no? Al sortir de l'avió a Madrid quasi em torno a fotre cap endins per tornar a Dublín!
En fi, els últims dies van ser curiosos i a l'aeroport tota una aventura un altre cop.
Diumenge van venir la Lleras i en Luca a Kilkenny, vam estar donant un volt pel poblet i vam fer un picnic al parc amb ampolla de vi inclós! Perquè la Lleras porta un bolso molt gran molt gran i amb moltes coses a dins, i ves per on portava un obridor! Llàstima que just quan acabavem i en Luca es disposava a fer una "siesta" (influència de la Lleras) es va posar a ploure cats and dogs, o sigui a bots i barrals! Vam acabar fent birres amb el de Lepe i parlant amb un africà que no sé què ens explicava d'uns collarets i unes petxines.
A part d'això aquests últims dies a l'altra monitora i a mi ens va tocar anar a dormir a casa d'un dels nens (per torns) ja que la família va marxar de vacances deixant-lo sol amb l'home de la casa que es veu que té algun tipus de problema, tot i que no he aclarit exactament el que. Que está a un altre planeta és cert i que és estranyot i li falten totes les dents també. Que porta patilles de l'anglaterra victoriana i que es mou per la casa com un espectre també. I que a sobre es un militar retirat i obsessiu amb els horaris també! En fi, tota una perla i la veritat que feia una mica de por. A les 7:30 del matí em va venir a despertar! Com si no tingués despertador i ho pogues fer jo sola, quin espant! I des d'aleshores si no em va dir 20 cops que marxavem a les 8:15 no m´ho va dir cap. Amb l'altra monitora van acabar bastant malament pq es va ofendre molt de que li entrés a l'habitació i li va dir que no podia entrar a l´habitació d'una senyoreta. I l'altre tot perturbat. I tot això al bell mig de la muntanya i sense cobertura.
El viatge va anar bé fins a Madrid, perquè allà vam perdre els avions cap a Barcelona i Bilbao (puta T4), i vam estar allà en llista d'espera mentre un noi montava un mini espectacle tirant tot de panells per terra pq iberia le habia robado i rebia els aplaudiments de mitja terminal. Després no em volien deixar passar el pal de hurling!! Perque diuen que es una arma! Qui els va pelar! Tot perquè va venir el jefazo dels guardies civils, que a l'altre ja el tenia convençut! Pero el pal me l'enduia com que em dic Mireia! No me'l deixaven facturar normal tampoc perquè es veu que les cintes de la T4 son tant modernes que les coses llargues s´hi queden encallades. O sigui que si vas amb crosses t´has de fer fotre, perque no te les deixen factuar ni entrar com a equipatge de ma perque son armes també. Els vaig acabar posant dins una caixa de bicis (no en tenien de més petites) i vaig aconseguir facturar-ho sense haver de pagar! I ara ja el tinc a casa!!!
En fi, que de moment torno a estar per terres catalanes, avia´m si ens veiem!!
Molts petons!
Mireia
Ja sóc a casa i ja m'he fotut un bon pà amb tomàquet!! Ara, quina calorada que fa per aquí no? Al sortir de l'avió a Madrid quasi em torno a fotre cap endins per tornar a Dublín!
En fi, els últims dies van ser curiosos i a l'aeroport tota una aventura un altre cop.
Diumenge van venir la Lleras i en Luca a Kilkenny, vam estar donant un volt pel poblet i vam fer un picnic al parc amb ampolla de vi inclós! Perquè la Lleras porta un bolso molt gran molt gran i amb moltes coses a dins, i ves per on portava un obridor! Llàstima que just quan acabavem i en Luca es disposava a fer una "siesta" (influència de la Lleras) es va posar a ploure cats and dogs, o sigui a bots i barrals! Vam acabar fent birres amb el de Lepe i parlant amb un africà que no sé què ens explicava d'uns collarets i unes petxines.
A part d'això aquests últims dies a l'altra monitora i a mi ens va tocar anar a dormir a casa d'un dels nens (per torns) ja que la família va marxar de vacances deixant-lo sol amb l'home de la casa que es veu que té algun tipus de problema, tot i que no he aclarit exactament el que. Que está a un altre planeta és cert i que és estranyot i li falten totes les dents també. Que porta patilles de l'anglaterra victoriana i que es mou per la casa com un espectre també. I que a sobre es un militar retirat i obsessiu amb els horaris també! En fi, tota una perla i la veritat que feia una mica de por. A les 7:30 del matí em va venir a despertar! Com si no tingués despertador i ho pogues fer jo sola, quin espant! I des d'aleshores si no em va dir 20 cops que marxavem a les 8:15 no m´ho va dir cap. Amb l'altra monitora van acabar bastant malament pq es va ofendre molt de que li entrés a l'habitació i li va dir que no podia entrar a l´habitació d'una senyoreta. I l'altre tot perturbat. I tot això al bell mig de la muntanya i sense cobertura.
El viatge va anar bé fins a Madrid, perquè allà vam perdre els avions cap a Barcelona i Bilbao (puta T4), i vam estar allà en llista d'espera mentre un noi montava un mini espectacle tirant tot de panells per terra pq iberia le habia robado i rebia els aplaudiments de mitja terminal. Després no em volien deixar passar el pal de hurling!! Perque diuen que es una arma! Qui els va pelar! Tot perquè va venir el jefazo dels guardies civils, que a l'altre ja el tenia convençut! Pero el pal me l'enduia com que em dic Mireia! No me'l deixaven facturar normal tampoc perquè es veu que les cintes de la T4 son tant modernes que les coses llargues s´hi queden encallades. O sigui que si vas amb crosses t´has de fer fotre, perque no te les deixen factuar ni entrar com a equipatge de ma perque son armes també. Els vaig acabar posant dins una caixa de bicis (no en tenien de més petites) i vaig aconseguir facturar-ho sense haver de pagar! I ara ja el tinc a casa!!!
En fi, que de moment torno a estar per terres catalanes, avia´m si ens veiem!!
Molts petons!
Mireia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
