Quin fred que fa!

Holaaaaaaaaaa!!!!

Bé, aquí cada dia fa més fred!!! I començo a pensar en l'opció de vestir els "leopardos" per sota els pantalons... ostres, que ara ni fent corregudes de tant en tant aconsegueixes entrar en calor, només et costa més respirar...

Jo estic aprenent una miqueta de txec!! Si no pregunteu-li a la Cèlia! jejejej que va poder comprovar en pròpies pells el caràcter d'aquesta gent. Això això, que l'altre dia a la 1 de la matinada vaig mantenir una conversa en txec amb la dona de la recepció!! I el més important de tot: ENS VAM ENTENDRE!!! Olé!!! Llavors jo tota animada ja per anar a parlar amb el taxista que havia de dur la Cèlia cap a l'aeroport i quan arribem veiem que l'home portava una llanterna petitona... un artilugi un xic estrany... bé, però ja vam flipar quan es posa la llanterna al coll per parlar i profereix una veu metàlica que ni en C3PO de la guerra de les galàxies! Clar... aquesta conversa ja sí que va ser surreal del tot... La llanterna? Doncs jo què sé... hi ha qui diu que podia ser que a l'home aquest li haguessin hagut de treure les cordes vocals i.. no ho se tu, suposo que ja que havia de dur sempre això a sobre debien pensar que estaria bé afegir-hi una llanterna, que aquí són molt peculiars.

A part d'això ara us faré una petita classe de txec... jejejej Resulta, que allà al departament on sóc jo hi ha un noi, en Petr, i una noia, la Petra. Cal dir que la meitat de la població s'anomena Petr aquí, vé a ser com els Mohameds a Marroc. El txec però és un idioma que es declina, per tant hi ha una cosa anomenada vocatiu (no sé si és per cridar a algú o per parlar d'algú) i llavors, Petra és Petru i Petr és Petra. Clar, si a sobre ells no saben que tu no saps declinar, quan et demanen que busquis a un dels dos ja és la odissea!!! Hm!!! I que l'altre dia van voler declinar el meu nom! I em deien Mireiu!! Ja em vaig cuidar d'explicar-los que els noms catalans no es declinen! El pròxim dia els ADJECTIUS!!!

Al laboratori... anar fent, una mica avorrit la veritat, tot el dia amb les PCR´s i la restricció... i amb tantes hores lliures per allà al mig!! Crec que el dilluns me n'aniré a classe d'eco amb els portuguesos, que els fan classes particulars per ells tres i pot ser una bona oportunitat per aprendre amb profe particular.

I bé, crec que de moment això és tot!!! Vinga, molts i molts petons a tots i fins aviat!!!

Mireia


Miki, com és que vas conèixer la Magda? M´ho has d'explicar això. T´ho vaig dir que la meva companya d'habitació va conèixer les italianes del camino de Santiago? Quina casualitat!!

Cèlia, desgraciadament (sobretot per ells) aquí no tenen festa major. Els ho vaig preguntar l'altre dia i em va costar molt explicar-los el concepte, em van dir que tenien dia nacional (però no patró) llavors el presi fa un discurs per la tele i posen banderetes txeques als tramvies. Clar, això em fa entendre moltes coses.

Mireia, com va tot lo de l'oficina? Has començat ja amb alguns casos?

Alf!!! Avia´m si m'expliques l'excursió a Londres... el Turbón lleparà quan torni! T'ho pots creure Lleras!

Iñaki! Les fotos de la Mariona em van encantar! Està guapíssima!! No me les habies enviat abans aquestes, merci! Per cert, com ho feu pel fred? És terrible!!!

Tritxe!! Vull saber què hi ha més enllà de les hamaques!

Carme... el tanga polar crec que no existeix, sento decebre't. Però vam riure molt amb el teu missatge.